Dictamen
ASSUMPTE: Escrit de queixa de J.R, president de la Organització d’Usuaris i Treballadors de la Química del Clor (AMICLOR) contra el diari "Metro" per un article publicat el dia 22 de setembre de 2003 titulat 'La arquitectura ecológica comienza a abrirse paso en España' per considerar que es vulnera presumptament el criteri 2 del Codi Deontològic, al incloure afirmacions que no són certes.
“ANTECEDENTS
La fonamentació de la queixa es basa en una declaració feta pel constructor J.L.A. posada en un destacat en el reportatge publicat pel diari, segons la qual “En Alemania está prohibido el PVC porque su degradación es muy tóxica”. Segons el director d’AMICLOR, a l’actualitat no existeix a cap país del món una prohibició com a la que es fa referència a Alemanya. “Aquesta asseveració –manifesta el demandant– constitueix una falsedat informativa de greus repercussions entre els lectors d’aquest mitjà”.
Així mateix, la organització demana al diari que s’apliqui el criteri 3 del Codi Deontològic que diu que s’ha de “rectificar amb diligència i amb tractament adequat a la circumstància, les informacions i les opinions que se’n derivin que s’hagin demostrat falses i que, per tal motiu, resultin perjudicials per als drets o interessos legítims de les persones i/o organismes afectats, sense eludir, si calgués, la disculpa, amb independència d’allò que les lleis disposin al respecte”.
AL•LEGACIONS
En resposta a la sol•licitud d’al•legacions del diari “Metro”, el seu director va fer arribar les argumentacions de la col•laboradora que va signar el reportatge. Segons la periodista, en el reportatge es van incloure opinions de diferents persones relacionades d’una manera o d’altra amb el tema. Pel que fa a la declaració feta per J.L.A., manifesta que “no és certa aquesta afirmació ja que en Alemanya no existeixen prohibicions al respecte, encara que sí restriccions, segons l’Informe elaborat per Greenpeace en agost de 2001 al voltant del PVC. De fet, en aquest informe, així com en un altre posterior de 2004, s’expliquen els projectes a Alemanya de ciutats lliures de PVC així com els edificis públics que minimitzen o eliminen l’ús de PVC tals com el museu del Transport o el de la Cultura jueva.
La periodista manifesta també que “J.L.A. va confondre les prohibicions de ftalats en joguines de PVC tou que s’estan portant a termini des de 1997, no només a Alemanya, sinó també a Grècia, Noruega, Dinamarca, Finlandia,... amb el PVC en la construcció. En qualsevol cas, les iniciatives són vàries i busquen la eliminació progressiva del PVC en tots els àmbits”.
PONÈNCIA
La ponència fa les següents consideracions:
1.- A la informació titulada “La arquitectura ecológica comienza a abrirse paso en España” s’hi destaca aquest paràgraf: “En Alemania está prohibido el PVC porque su degradación es muy tóxica”. Tal com i com assenyala l’escrit d’al•legacions, aquesta contundent frase va entre cometes, la qual cosa indica, certament, que aquesta afirmació no és de l’autor del reportatge del diari, sinó d’algun personatge.
2.- Tanmateix, per tal d’evitar que el lector pugui interpretar que la frase en qüestió respon a una realitat contrastada, aquest titular hauria d’incloure el nom de la persona que l’ha pronunciat: J.L.A., director de Bioconstrucción y Reformas, S.L. D’acord, doncs, amb les normes periodístiques més elementals, aquest destacat podia haver estat aquest:J.L.A, director de Bioconstrucción y Reformas, S.L.: “En Alemania está prohibido el PVC porque su degradaciónes muy tóxica”.
3.- D’altra banda, la importància del tema que toca el reportatge i la rotunditat de les afirmacions que s’hi inclouen feia molt aconsellable que les opinions haguessin estat contrastades amb alguna d’un altre sentit.
4.- En resum, creiem que el reportatge ha vulnerat els criteris 1 i 2 del Codi Deontològic.
Observacions
A C O R D:I. Que en el reportatge publicat pel diari “Metro” s’ha vulnerat el criteri 1 i 2 del Codi Deontològic.
II. En relació a la demanda de la queixa de que s’apliqui el criteri 3 del Codi en el que s’indica que s’ha de “rectificar amb diligència les informacions que s’hagin demostrat falses (...) “ s’ estima que procedeix la rectificació per part del diari de conformitat amb el dret de rectificació, l’exercici del qual el regula la Llei orgànica de 26 de març de 1984 (núm, 2/84) vigent“.
