Dictamen
ASSUMPTE: La directora general de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat per una informació de La Vanguardia titulada “El jefe del fuego de Horta llegó pasada la tragedia” i vàries fotografies i un vídeo que publicita a la seva web.
ANTECEDENTS
En data 17 de febrer de 2010 la senyora O.L., directora general de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat, va presentar una queixa contra La Vanguardia del dia 8 de febrer per la informació publicada a la pàgina 5 del suplement Vivir.
La demanda fa referència a dos fets particulars. Primer, a les responsabilitats atribuïdes per aquest diari al comandament Sebastià M.M. en la informació publicada el dia 8 de febrer de 2010.
I segon, a la inclusió errònia de dos minuts d'imatges en un vídeo penjat a la web de La Vanguardia digital, de cinc minuts de durada, editats a partir de tres documents de prop de mitja hora en total.
La senyora Lanau sol·licita al CIC que adopti les mesures que cregui convenients en relació amb aquesta informació i que demani al diari una rectificació diligent i adequada d’unes imatges i una informació que ella creu que s’ha demostrat falsa (sobre el tractament donat de l’incendi de l’Horta de Sant Joan). En concret, considera que s’han vulnerat els criteris 2 i 3 del Codi Deontològic.
Per últim, parla a la seva reclamació del dia 1 de març de la reproducció d'arxius sonors, la qual considera que ha estat incompleta, es a dir, estan publicats de manera que obvien comunicacions correlatives imprescindibles per entendre el conjunt.
CONSIDERACIONS
1. En relació a la possible vulneració de l'article 2 del codi deontològic sobre la publicació d'informacions fonamentades, cal dir que, en termes generals, el treball d'investigació de La Vanguardia
es demostra rigorós i que posa al descobert informació fins llavors no coneguda. La Vanguardia assenyala el caràcter hipotètic d'algunes dades, donada la confusió derivada de les informacions contradictòries de les que es disposava fins aquell moment.
2. Pel que fa al vídeo, al cap de poques hores d'haver estat difós (a les 13:50) La Vanguardia va retirar els dos minuts erronis que no corresponien a l'incendi d'Horta de Sant Joan, i segons el seu vicedirector van advertir-ho als canals que n'havien demanat les imatges. Tanmateix, en algun canal s'emeten alguns segons de les imatges retirades (Sexta, migdia i vespre; TV3, al matí, per raó d'horari). En relació als tres minuts restants, cal dir que l'edició d'imatges és una pràctica habitual que no pot posar-se en discussió com a tal. En tot cas, allò que podrien fer informativament confuses les imatges no és tant la seva edició per resumir-les, sinó el fet que el vídeo no va acompanyat d'informació addicional de context o que la selecció de les escenes de més impacte en podria accentuar una interpretació esbiaixada. En qualsevol cas, aquesta és també la pràctica habitual i, com a molt, es podria fer una recomanació general en el sentit de documentar i comprovar millor les imatges que es difonen a les pàgines web dels diaris digitals.
3. Pel que fa a les responsabilitats del comandament, sembla que efectivament la informació és incompleta i parcialment errònia, però pel fet mateix que la direcció general responsable no l'havia subministrat prèviament, que les declaracions de l'implicat eren imprecises i que la comissió oberta seguia aportant noves dades que en contradeien de prèvies. La direcció general va afegir més detalls sobre la qüestió a partir de la necessitat de precisar i rectificar a la La Vanguardia.
De conformitat amb la ponència, el Ple del CIC adopta el següent
A C O R D
1. A la vista de tot plegat, ni el vídeo ni la informació del dia 8 de febrer no vulneren l'article 2 sobre la publicació d'informacions fonamentades. El grau de certesa que la directora general demana a La Vanguardia impediria informar en casos que encara estan en fase d'investigació i que la informació és encara parcial.
2. En relació a la vulneració de l'article 3 sobre la rectificació diligent, pel que fa als dos minuts de video erronis ja s'ha dit que La Vanguardia, l'endemà mateix, a la seva edició del dia 9 de febrer de 2010, va fer-ho constar de manera explícita. De la mateixa manera, pel que fa a la responsabilitat del comandament, La Vanguardia va fer constar a la pàgina 2 de Vivir del dia 9 de febrer de 2010 breument i enmig d'altra informació, que Interior havia matisat les declaracions d'aquest responsable al sumari. Ara bé, si és cert que els aspectes incerts de la informació del dia 8 queden corregits, en canvi no són esmenats en sentit estricte, i per tant, es considera que només s'atenen parcialment els principis de l'article 3.
3. Certament, les matisacions de La Vanguardia no s'ajusten estrictament al que es considera una rectificació segons la llei que regula el dret de rectificació, encara que cal advertir que la petició formal de rectificació per part de la senyora O.L. no es produeix fins al dia 12, un dia després de la seva petició al CIC, i després que La Vanguardia ja afegís pel seu compte aquelles precisions el dia 9. Si no hi ha hagut cap altra esmena formal posterior per part de La Vanguardia, ni cap resposta a la petició de la senyora O.L., en tot cas, caldria recomanar una actitud més diligent davant de les peticions de rectificació i, particularment, en aquest cas pel que fa a la informació sobre el paper dels comandaments.
4. En relació a la segona carta de reclamació de la senyora O.L. del dia 1 de març sobre la reproducció d'arxius sonors, efectivament, aquests estan reproduïts de forma incompleta. De totes maneres, el fonamental de la petició de la senyora Lanau fa referència a les recomanacions del Consell Audiovisual de Catalunya sobre el tractament de tragèdies personals. I, en aquest punt, no s'han atès aquestes recomanacions. El valor dels enregistraments no és estrictament informatiu. De fet, més enllà del dramatisme de la comunicació del bomber atrapat pel foc, la multitud d'interlocutors que hi intervenen, la dificultat d'interpretar-los i la fragmentació, no permet fer-se una idea clara de la situació ni sembla que aquest en sigui l'objectiu principal.
5. La senyora O.L. fa referència principalment a uns criteris establerts pel CAC i no pel CIC. Tanmateix, aquests enregistraments entren de ple en allò que estableix l'article 9 del nostre Codi Deontològic i que, efectivament, a més de vulnerar clarament les recomanacions del CAC, no es respecte el dret a la imatge de les víctimes en situació de vulnerabilitat i en un cas que, efectivament, genera aflicció i dolor als supervivents. En aquest cas, en definitiva, no sembla que la publicació d'aquests enregistraments estigui al servei de la informació. Per tant, i tenint present la dificultat d'intervenir en un assumpte no regulat explícitament -veure l'annex 3 del codi-, s’ha vulnerat l'article 9 del Codi.
En resum, el CIC considera que s’han vulnerat els criteris 9 i parcialment el criteri 3 del Codi Deontològic, però, en canvi, no s’ha vulnerat el criteri 2.
Observacions
A C O R D1. A la vista de tot plegat, ni el vídeo ni la informació del dia 8 de febrer no vulneren l'article 2 sobre la publicació d'informacions fonamentades. El grau de certesa que la directora general demana a La Vanguardia impediria informar en casos que encara estan en fase d'investigació i que la informació és encara parcial.
2. En relació a la vulneració de l'article 3 sobre la rectificació diligent, pel que fa als dos minuts de video erronis ja s'ha dit que La Vanguardia, l'endemà mateix, a la seva edició del dia 9 de febrer de 2010, va fer-ho constar de manera explícita. De la mateixa manera, pel que fa a la responsabilitat del comandament, La Vanguardia va fer constar a la pàgina 2 de Vivir del dia 9 de febrer de 2010 breument i enmig d'altra informació, que Interior havia matisat les declaracions d'aquest responsable al sumari. Ara bé, si és cert que els aspectes incerts de la informació del dia 8 queden corregits, en canvi no són esmenats en sentit estricte, i per tant, es considera que només s'atenen parcialment els principis de l'article 3.
3. Certament, les matisacions de La Vanguardia no s'ajusten estrictament al que es considera una rectificació segons la llei que regula el dret de rectificació, encara que cal advertir que la petició formal de rectificació per part de la senyora O.L. no es produeix fins al dia 12, un dia després de la seva petició al CIC, i després que La Vanguardia ja afegís pel seu compte aquelles precisions el dia 9. Si no hi ha hagut cap altra esmena formal posterior per part de La Vanguardia, ni cap resposta a la petició de la senyora O.L., en tot cas, caldria recomanar una actitud més diligent davant de les peticions de rectificació i, particularment, en aquest cas pel que fa a la informació sobre el paper dels comandaments.
4. En relació a la segona carta de reclamació de la senyora O.L. del dia 1 de març sobre la reproducció d'arxius sonors, efectivament, aquests estan reproduïts de forma incompleta. De totes maneres, el fonamental de la petició de la senyora Lanau fa referència a les recomanacions del Consell Audiovisual de Catalunya sobre el tractament de tragèdies personals. I, en aquest punt, no s'han atès aquestes recomanacions. El valor dels enregistraments no és estrictament informatiu. De fet, més enllà del dramatisme de la comunicació del bomber atrapat pel foc, la multitud d'interlocutors que hi intervenen, la dificultat d'interpretar-los i la fragmentació, no permet fer-se una idea clara de la situació ni sembla que aquest en sigui l'objectiu principal.
5. La senyora O.L. fa referència principalment a uns criteris establerts pel CAC i no pel CIC. Tanmateix, aquests enregistraments entren de ple en allò que estableix l'article 9 del nostre Codi Deontològic i que, efectivament, a més de vulnerar clarament les recomanacions del CAC, no es respecte el dret a la imatge de les víctimes en situació de vulnerabilitat i en un cas que, efectivament, genera aflicció i dolor als supervivents. En aquest cas, en definitiva, no sembla que la publicació d'aquests enregistraments estigui al servei de la informació. Per tant, i tenint present la dificultat d'intervenir en un assumpte no regulat explícitament -veure l'annex 3 del codi-, s’ha vulnerat l'article 9 del Codi.
En resum, el CIC considera que s’han vulnerat els criteris 9 i parcialment el criteri 3 del Codi Deontològic, però, en canvi, no s’ha vulnerat el criteri 2.
