Dictamen
ASSUMPTE. Queixa presentada al CIC pel Sr. M. B. i C., en relació al article “Domar no és cultura”, publicat a la secció Coses de la vida de El Periódico de Catalunya el dia 9 de febrer passat. Aquest article reflecteix el debat obert al esmentat rotatiu sobre la proposició de llei que ha de debatre el Parlament de Catalunya per decidir si es prohibeix l’ús d’animals al espectacles de circ. En el text es citen diverses opinions de lectors (especificant nom, cognom, edat, activitat i procedència), la majoria d’ells a favor de la prohibició i alguns pocs en contra.
ANTECEDENTS. El Sr. M. B. entén que l’esmentat article, tant pel que fa al títol com al subtítol (“La proposta de vetar els números amb animals al circ té un ampli suport ciutadà”), com a les opinions de diversos lectors que s’hi vessen, vulneren els criteris 1, 2 i 12 del Codi Deontològic de la professió periodística a Catalunya, en confondre opinions i fets i en difondre informacions no fonamentades. El Sr. B. manté que l’article dona a entendre que s’ha fet una enquesta que justifiqui el terme “ampli suport ciutadà” i que s’ha elevat la opinió d’alguns lectors al rang de notícia, al utilitzar la secció de cartes del lector (Entre Tots) com obertura de la secció Coses de la Vida. Igualment creu que la frase “ampli suport ciutadà” tampoc és justifica amb l’afirmació “En el debat obert sobre aquesta qüestió a El Periódico de Catalunya centenars de lectors s’han manifestat a favor del veto i molts pocs en contra”, al no concretar en cap moment la quantitat ni tampoc la proporció d’opinions a favor i en contra. El Sr. B. també es queixa que en quasi totes les opinions dels lectors s’associa als circs amb animals a maltractament i violència, donant la idea, diu, que tot els artistes de circ que treballen amb animals cometen un delicte.
AL.LEGACIONS. El 7 de Març de 2014, el Sr. Enric Hernández, director de El Periódico de Catalunya, contesta la queixa del Sr. B., al•legant:
1.- La secció Entre Tots no és la secció de Cartes del lector, sinó l’àrea de participació i periodisme amb el ciutadà, essent les cartes del lector una petita part de la mateixa. No es va, doncs, traslladar aquesta secció fixa com obertura de la secció Coses de la Vida ni, per tant, es va elevar l’opinió d’alguns lectors a rang de noticia.
2.- No es diu enlloc del article, ni es dona a entendre, que s’hagi fet una enquesta; del que si que es parteix és de la premissa de considerar que la opinió dels lectors – al quals prèviament es va convidar a expressar-la – és qualitativament representativa de l’opinió ciutadana.
3.- En el que es centra l’article és amb l’anàlisi qualitativa i en l’exposició d’arguments dels lectors.
4.- Si be el títol “Domar no és cultura” no apareix literalment a cap de les opinions dels lectors, no creu que pugui haver dubte de que recull l’esperit de la majoria d’aquestes opinions, apart de que és habitual a la premsa escrita que hi hagi elements de titulació que no responguin a una textualitat absoluta.
5.- Per evitar en el possible campanyes organitzades en un o altre sentir del debat, Entre Tots descarta totes les aportacions anònimes i també aquelles en que l’autor no inclogui dades d’identificació completes (edat, professió, telèfon...).
6.- Tractant-se d’un article elaborat a partir de les aportacions rebudes i que considerades qualitativament poden ser representatives del pols ciutadà, no creu que s’hagin vulnerat els criteris 1 i 2 i, molt menys, el 12.
PONÈNCIA.
1.- El criteri 1. Observar sempre una clara distinció entre els fets i opinions o interpretacions, evitant tota confusió o distorsió deliberada d’ambdues coses, així com la difusió de conjectures i rumors com si es tractes de fets.
L’article objecte de la queixa és un article d’opinió sobre un fet controvertit, com és la possible prohibició d’espectacles amb animals. El mateix títol ja és propi d’aquesta mena d’articles, mes literari que literal en relació al contingut del text, i opinable, sobre tot tenint en compte les diferents i innumerables accepcions de la paraula “cultura”. L’article es basa en l’anàlisi d’un debat obert per als lectors de El Periódico i cita un seguit d’opinions, a favor i en contra, especificant dades (nom, activitat, edat, etc.) de cada ú dels lectors citats. Apel•lant a la llibertat d’expressió, no escau entendre una anàlisis de diverses opinions com a una confusió deliberada entre opinions i fets, ni molt menys com difusió de conjectures i rumors.
2.- El criteri 2. Difondre únicament informacions fonamentades, evitant en tot cas afirmacions o dades imprecises i sense base suficient que puguin lesionar o menysprear la dignitat de les persones i provocar dany o descrèdit injustificat a institucions i entitats públiques i privades, així cam la utilització d’expressions o qualificatius injuriosos.
És en aquest aspecte on se centra fonamentalment la queixa del Sr. Barrera pel que fa al subtítol, al donar a entendre que s’ha fet una enquesta i al no especificar el nombre i percentatge d’opinions a favor i en conra de la prohibició. En cap moment, però, es diu ni es dona a entendre que s’hagi fet una enquesta, sinó que es parla clarament d’un debat obert als lectors i cal suposar que qualsevol lector coneix la diferència entre un debat i una enquesta: el debat és el lloc de reflexió sobre les diferents postures i opinions sobre un fet, mentre que d’una enquesta cal esperar el coneixement de la opinió de la població. El primer indueix a una anàlisi qualitativa, mentre que la segona comporta forçosament l’anàlisi quantitativa. Un debat es pot muntar demanant una amplia participació o reunint persones de coneguda discrepància sobre el tema a debatre. Una enquesta, en canvi, requereix una població representativa de la població general pel que fa a diverses variables (edat, sexe, estatus social, professió, etc.) i una “n” prou amplia com per poder extrapolar els resultats. L’aportació en aquest cas de dades numèriques sobre les opinions a favor i en contra de la prohibició, tot i que podria ampliar la informació, no aportaria res a la anàlisi qualitativa del debat i, al contrari, podria alimentar la confusió entre debat i enquesta.
El cas es resumeix, doncs, a dirimir si l’anàlisi qualitativa que s’ha fet, fonamentada en la opinió dels lectors, permet la expressió “ampli suport ciutadà” del subtítol de l’article. Donat que, con s’afirma a l’article, bona part de les contribucions dels lectors s’expressen a favor de la prohibició en debat, la paraula “ampli”, que significa extens, dilatat, espaiós – i no majoritari amb significat quantitatiu - sembla adequada. Un altre cosa és extrapolar les opinions dels lectors de El Periódico de Catalunya a la dels “ciutadans”, extrapolació que per descomptat no resistiria la crítica si es tractés d’una enquesta amb pretensió de conèixer la opinió de la població general. En un article d’opinió, probablement no passa d’una inexactitud, tot i així opinable, difícilment qualificable com a falta deontològica.
3.- El criteri 12. Actuar amb especial responsabilitat i rigor en el cas d’informacions o opinions amb continguts que puguin suscitar discriminacions per raons de sexe, raça, creences, extracció social i cultural i malaltia, així com incitar a l’ús de violència, evitant expressions o testimonis vexatoris o lesius per a la condició personal dels individus i la seva integritat física i moral.
A la lectura de l’article no s’hi detecta cap afirmació que susciti cap mena de discriminació ni que inciti a l’ús de la violència, ni tampoc cap expressió vexatòria o lesiva per als individus i la seva integritat física i moral. Que dels arguments dels lectors favorables a la prohibició s’infereixi que es titlla de delinqüents als artistes de circ, és una extrapolació que fa el Sr. B. al seu escrit de queixa, però que de cap manera s’afirma ni es dona a entendre el text.
ACORD. Analitzat i debatut l’article “Domar no és cultura” aparegut el passat dia 9 de febrer a El Periódico de Catalunya, així com l’escrit de queixa del Sr. M. B. dirigit al Consell de la Informació de Catalunya i datat el 12 de febrer de 2014, aquest Consell acorda que, tot i que aquest article pot decebre o incomodar a les persones contraries a la prohibició de l’ús d’animals als espectacles, atenent al respecte a la llibertat d’expressió, cal considerar que a l’esmentat article no es vulneren els criteris 1, 2 i 12 del Codi Deontològic de la Professió Periodística a Catalunya.
Observacions
ACORD.Analitzat i debatut l’article “Domar no és cultura” aparegut el passat dia 9 de febrer a El Periódico de Catalunya, així com l’escrit de queixa del Sr. M. B. dirigit al Consell de la Informació de Catalunya i datat el 12 de febrer de 2014, aquest Consell acorda que, tot i que aquest article pot decebre o incomodar a les persones contraries a la prohibició de l’ús d’animals als espectacles, atenent al respecte a la llibertat d’expressió, cal considerar que a l’esmentat article no es vulneren els criteris 1, 2 i 12 del Codi Deontològic de la Professió Periodística a Catalunya.
