Dictamen
ASSUMPTE: Escrit de queixa de la senyora B.F. pel tractament informatiu donat per diversos mitjans de comunicació que publiquen notícies no contrastades on s’afirma que l’empresa on treballa actualment és contractada per la Generalitat perquè la reclamant va ser diputada d’ICV.ANTECEDENTS
Amb data 4 de març de 2009, la Sra. B.F.M., empleada de la companyia de serveis ambientals Lavola (Manlleu), envia al Consell de la Informació de Catalunya un escrit de queixa per la difusió de determinades informacions que estableixen una vinculació entre el volum de contractes públics adjudicats per la Generalitat a la esmentada empresa i la seva condició com ex diputada al Parlament de Catalunya per ICV entre 1999 i 2006. L’autora de la queixa afirma que diversos mitjans han vulnerat el Codi Deontològic i es considera perjudicada personalment per aquestes informacions, així com la pròpia empresa on treballa.
"El Govern dio contratos millonarios a una empresa vinculada con Inciativa: Lavola consiguió adjudicaciones por más de un millón de euros en los años 2007 y 2008 de diversas conselleries y empresas públicas como la Agència de l’Aigua” (El Mundo, 27.02.2009): aquest és el titular que encapçala una de les darreres informacions sobre el cas, que va ser recollida per altres mitjans (e-notícies, Diari de Girona) i que va donar lloc a la esmentada queixa. En la seva informació, el diari afirma haver intentat sense èxit obtenir la versió dels responsables del grup parlamentari d’ICV. Les primeres al•lusions al tema van aparèixer al llarg de 2008 en diferents mitjans (ABC, El Pais, La Vanguardia, RAC1 i El Confidencial), sense que aleshores es produeixin reaccions.
Arguments
“La relació que estableixen entre la contractació de Lavola i el meu passat polític és totalment falsa atès que els contractes aconseguits per Lavola amb el Govern de la Generalitat són deguts a la bona feina que fan els meus companys i companyes, que poden demostrar una llarga experiència i un bon saber fer. En cap moment s’han degut a les meves influències”, afirma la senyora B.F. “Recentment –afegeix-, en alguns dels mitjans de comunicació s’arriba a dir que Lavola és una empresa vinculada a ICV, pel sol fet que jo -una treballadora més de l’empresa- he estat diputada per aquest partit. Val a dir que, jo ni tan sols sóc accionista de l’empresa, i la relació entre Lavola i ICV és nul•la”.
En relació amb les investigacions preliminars obertes per la Fiscalia a partir de les preguntes parlamentaries i denúncies que van donar origen a les esmentades informacions, Bet Font subratlla que “en cap cas, Fiscalia s’ha posat en contacte amb Lavola; estem plenament convençuts que és degut a que no hi ha cap irregularitat”, i demana la mediació del Consell de la Informació per tal que els mitjans implicats, “de la mateixa manera que han publicat notícies negatives sobre mi i sobre l’empresa, ara poguessin desmentir-ho o, com a mínim, donessin a conèixer quines són les nostres ‘virtuts”’.
A més de demanar la versió dels responsables dels mitjans al•ludits, el CIC va sol•licitar a la senyora F. informació precisa sobre les concessions administratives o per concurs que s’han fet a l’empresa Lavola, amb la finalitat de disposar del màxim d'elements per una millor comprensió del cas. En la seva resposta del 5 de maig, l’autora de la queixa afirma no tenir capacitat per respondre donat el gran volum d’informació que això significa. “Penseu que Lavola és una empresa que el 2008 va facturar 7,9 milions d’euros, dels quals un 40% els va contractar l’administració pública (ajuntaments, consells comarcals, diputacions, departaments de la Generalitat, empreses públiques, etc) i, per tant, en bona part es varen guanyar a través de concursos públics (sovint de poca quantitat de diners)”.
En el seu primer escrit, B.F. feia constar que “pel tipus de productes i serveis que ofereix Lavola, part de la contractació ve de l’administració i ha treballat des de sempre per al Govern de la Generalitat”. B.F., que recorda que ja havia treballat a la empresa abans de ser diputada, senyala que ella mateixa ja havia portat projectes contractats per al departament de Medi Ambient en l’època del govern de CiU. “Precisament, anys enrere, els clients de Lavola eren majoritàriament del sector públic, mentre que en aquests moments, més de la meitat de la contractació ve del sector privat”, afegeix.
AL•LEGACIONS
En el torn d’al•legacions, el director adjunt de El País, senyor Enric Hernández, ha fet notar que “la informació ni ‘acusa’ a la senyora Font d’haver participat en la concessió dels contractes –es limita a transmetre la informació proporcionada pel propi Govern- ni sosté enlloc que aquesta s’hagi produït ‘gràcies’ a la seva vinculació a Iniciativa. Ans al contrari –afegeix el periodista-, consigna que les adjudicacions es van fer mitjançant concurs públic, i recull declaracions de la pròpia senyora F.”.
Per la seva banda, el director de La Vanguardia, José Antich, ha fet constar que “no és el nostre mitjà qui fa aquestes acusacions, sinó que és una actuació que porta a terme la fiscalia i de la qual La Vanguardia es fa ressò”. El periodista posa de manifest que “la informació en cap cas diu que els contractes aconseguits per la empresa es van fer gràcies a la vinculació amb Iniciativa per Catalunya”, hipòtesis que en tot cas “hauran de dir els tribunals”. “Si la Fiscalia o un jutge decideixen arxivar aquest assumpte, el diari també mirarà d’explicar-ho”, afirma Antich, que considera que la informació segueix un “procediment habitual (...) i s’ajusta totalment a la ètica periodística”.
Així mateix, el senyor Xavier Rius, director d’e-notícies, posa de relleu que “ens vam limitar a recollir textualment el contingut de la noticia publicada pel diari El Mundo el mateix dia”. Aquest darrer mitjà, que és el que publica la informació més directa i amplia sobre el cas, així com la resta dels assenyalats en l’escrit de queixa, no van donar resposta al CIC en el torn d’al•legacions obert segons el procediment habitual d’audiència a les parts.
PONÈNCIA
La ponència fa les següents consideracions:
1. En general, les informacions plantegen certament de forma més o menys indirecta la hipòtesi o sospita d’un possible tracte de favor o de clientelisme polític en l’adjudicació de contractes de la Generalitat a la empresa Lavola a partir del fet de la vinculació de la senyora B.F. amb ICV, formació política que va representar com a diputada al Parlament durant dues legislatures (1999-2006), i el volum de treballs i projectes concertats. L'affaire s'inclou en el context d'una sèrie de revelacions sobre les despeses del Govern en un ampli conjunt de serveis i informes contractats amb societats externes per alguns departaments de la administració catalana. No obstant això, en cap cas s’ha deixat constància fins ara de forma evident i verificable de la existència d’irregularitats que es puguin atribuir objectivament a la afiliació política de la esmentada persona i la seva activitat pública anterior com càrrec electe.
2. Els orígens d'aquestes revelacions són fonts parlamentàries i del propi Govern (conselleria d'Interior i Relacions Institucionals), com a conseqüència d'una pregunta del grup del PP en març de 2008 sobre una sèrie de partides del capítol de despeses de la Generalitat. Els diaris El País i ABC citen de forma explícita aquesta font en les seves informacions (29 i 30 de març, respectivament), on apareix per primera vegada la societat Lavola com una de las companyies més destacades en l’adjudicació de contractes. En el cas de El País, la informació recollia unes breus declaracions de la pròpia B.F., presentada com "directora de Innovación" de la empresa i "ex parlamentaria de Iniciativa".
Altres fonts citades pels mitjans corresponen al grup de CiU, que també va denunciar en seu parlamentaria les despeses del Govern en serveis externs d'assessoria o informes tècnics, així com al sindicat autoanomenat Manos Limpias, que va presentar una denúncia davant la Fiscalia contra el Govern de la Generalitat per una suposada malversació de fons públics en relació amb aquestes activitats d’assessoria externa. Ambdós apareixen citats en la informació publicada per La Vanguardia (21 de maig de 2008) sobre el mateix cas.
Els mitjans fan esment de forma explícita de la procedència d’aquestes informacions, amb l’aportació d’elements de context i, eventualment, de noves dades sobre el cas obtingudes pel propi mitjà de fons no determinades.
3. Les informacions periodístiques sobre les activitats del Parlament a partir de declaracions o imputacions fetes pels diferents grups de la oposició s’inclouen en el context habitual del que s’entén per l’acció de fiscalització o control del poder executiu per part del legislatiu i el seguiment dels mitjans de comunicació sobre els assumptes d’interès públic.
El caràcter de l’activitat parlamentària com part substancial del debat públic i exponent del ple exercici de la lliure expressió i la transparència democràtica, no eximeix als mitjans del deure de rigor, no tan sols sobre la fidelitat dels actes o declaracions dels seus protagonistes, sinó sobre la seva fonamentació en cas d’imputacions o denúncies que puguin afectar a tercers.
Observacions
A C O R D:1. A la vista del plantejament i abast de la queixa presentada davant el Consell, no es pot determinar que s’hagi produït una vulneració explícita, conscient i múltiple del Codi Deontològic. Les informacions que s’adjunten semblen tenir totes elles la mateixa procedència en relació a les fonts institucionals de les quals provenen i, més enllà d’un cert dèficit de rigor per excés d’enfocament o especulacions, així com d’eventuals errors, contradiccions o imprecisions en les dades, s’inscriuen en el context del debat públic i el control dels actes de govern que interessen als electors i contribuents. La exposició del poder polític al control i la crítica social, inclús en el cas de que fos injusta o errònia, s’estén també a les societats i particulars amb relacions contractuals amb les administracions publiques.
2. No obstant això, el Consell de la Informació de Catalunya encareix als periodistes el màxim d’aplicació en el compliment de les bones pràctiques deontològiques, fugint del ‘periodisme de declaracions’ o especulatiu i millorant la utilització, selecció i diversificació de les fonts informatives per tal de protegir i reforçar la credibilitat de la seva funció i el paper dels mitjans de comunicació com un instrument cabdal de la formació de la opinió pública.
3. La verificació i contrast dels fets, amb l’audiència o testimoni de les parts, és una eina bàsica de l’excel•lència periodística i un principi d’ètica professional, especialment en el cas d’informacions que “puguin lesionar o menysprear la dignitat de les persones i provocar dany o descrèdit injustificat a institucions i entitats públiques i privades”, segons l’article segon del Codi Deontològic.
4. L’esforç de fidelitat i rigor periodístic inclou el seguiment dels fets fins a la seva resolució definitiva o la obtenció de la versió amb el màxim grau de veracitat i precisió. En darrera instància, els principis deontològics exigeixen “rectificar amb diligència i amb tractament adequat a la circumstància, les informacions -i les opinions que se'n derivin- que s'hagin demostrat falses i que, per tal motiu, resultin perjudicials per als drets o interessos legítims de les persones i/o organismes afectats” (article tercer).
