Dictamen
Expedient núm. 2/2008ASSUMPTE: Escrit de queixa de la senyora M.D.L.H. contra el Diari de Sabadell per una carta anònima publicada a l’espai “Correu del Lector” en data 1 de juliol del 2006 en relació al seu fill A.R.L., menor d’edat i discapacitat.
ANTECEDENTS
La senyora M.D.L.H. explica que, atès que no trobava una plaça vacant per el seu fill a una guarderia degut a la seva anomalia, es va adreçar al alcalde de l’Ajuntament de Sabadell, senyor Manuel Bustos, qui va encarregar els tràmits al seu secretari, Francesc Cuchet, el qual va aconseguir que el nen iniciés un casal d’estiu amb data de 26 de juny sota la supervisió d’una monitora.
La notícia, segons la comunicant, transcendí dins els àmbits municipals i es va publicar una carta anònima al Diari de Sabadell amb l’ història completa del fill, així com dades personals, noms i cognoms de la família, història de la tragèdia familiar (uns altres dos fills nadons moren poc desprès de néixer), nom del centre escolar i problemàtica amb els diferents centres escolars de la zona. Aquesta repercussió mediàtica va tenir uns greus efectes a la vida familiar, amb el trasllat del pare de família a una altra localitat i perjudicis anímics a la mare, que estava novament embarassada, i que considera que aquest episodi vulnera clarament el dret a la intimitat, al honor i la pròpia imatge del seu fill A.R.L. i de la seva família pel que fa al Diari de Sabadell sense sol•licitar prèviament l’ autorització dels interessats. La signant de la carta s’ha adreçat al Ajuntament de Sabadell i al Síndic de Greuges de Catalunya, qui li va aconsellar adreçar-se al Consell de la Informació de Catalunya, en tant que organisme privat i independent, a fi de que jutgi el comportament del Diari de Sabadell segons el Codi Deontològic de la Professió Periodística. Per últim, sol•licita una sanció contra el Diari de Sabadell per la vulneració dels drets del menor i el seu nucli familiar.
AL•LEGACIONS
En data de 18 d’abril de 2008, Ramon Rodríguez, director de Diari de Sabadell, va fer constar per escrit les següents al•legacions, demanant-se primer si les reclamacions no haurien de formular-se amb data de caducitat, atès que els temps transcorregut no facilita gaire l’aclariment dels assumptes:
1.- El Diari de Sabadell va rebre una telefonada des de la Regidoria d’Educació de l’ Ajuntament anunciant que enviaven un text per a la seva publicació, text que arribà en un sobre amb el logotip de la Regidoria, com altres moltes vegades, però sense la signatura del regidor. Pensant que es tractava d’un lapsus, se li afegí al escrit a mà el nom i càrrec del regidor, però per un descuit de la secretària no es va teclejar i el corrector substitut no va advertir-ho i va sortir publicat sense signatura.
2.- L’escrit es va publicar perquè va semblar als responsables del Diari un excel•lent exemple “d’una mare valenta que lluita i denuncia una situació de discriminació i injustícia vers el seu fill en no acceptar-lo sis dels esplais de Sabadell”. Al mateix temps, van pensar que la família ho volia fer públic, com en altres ocasions havien fet altres pares en casos similars, a través del regidor d’ Educació. Publicada la carta, en cap moment la família del nen s’ha dirigit al Diari de Sabadell, i sí que ho ha fet a l’Ajuntament.
Tot seguit, i citant com a fonts la cap del Gabinet de l’Alcaldia i el regidor d’Educació, explica que, un cop investigats els fets, resulta que el funcionari encarregat de enviar l’escrit al diari es va confondre i, en comptes d’incloure en el sobre un text sobre un tema que res no tenia a veure amb el cas, va enviar un informe sobre el nen A.R.L. que l’ alcalde havia demanat. La cap del Gabinet, desprès de consultar-ho amb el Diari de Sabadell, va oferir a la mare de l’ A.R.L. escriure una altra carta de rèplica, un reportatge o el que volgués, així com també diners, però la mare va reiterar que no volia res de res.
PONÈNCIA
Vistos l’ escrit de queixa i, segons les al•legacions, la ponència considera que s’ ha produït un seguit de malentesos entre el Diari de Sabadell i els serveis municipals de referència, així com a l’estructura de la publicació (secretària i corrector), malentesos que tenen una clara víctima mediàtica en el nen A.R.L. i la seva família.
Un escrit que no es corresponia amb el contingut anunciat i que es va publicar sense signatura va filtrar un informe de lectura restringida que havia demanat l’alcalde de Sabadell, Manuel Bustos Garrido, qui va fer avinent la seva estranyesa i sorpresa per aquesta publicació en un escrit al Síndic de Greuges, a qui també recorregué la senyora M.D.L.H. per la tramitació d’una reclamació de danys i perjudicis davant l’Administració. Tanmateix, l’alcalde precisa que l’Ajuntament es aliè al fet de l’ esmentada publicació.
Així doncs, queda suficientment clar que el Diari de Sabadell no ha tractat amb prou cura una informació relativa a la vida privada d’un
menor i de les persones pròximes, dels qui difon la seva identificació (article 11 del Codi Deontològic). Tampoc ha tingut en compte el criteri 2 (Difondre únicament informacions fonamentades, evitant en tot cas afirmacions o dades imprecises (…) que puguin lesionar o menysprear la dignitat de las persones…”, ni el criteri 9, que parla de “respectar el dret de les persones a la seva pròpia intimitat i imatge, especialment en casos o esdeveniments que generin situacions d’aflicció o dolor, evitant la intromissió gratuïta i les especulacions innecessàries sobre els seus sentiments i circumstàncies…”
Pel que fa al comentari del director del Diari de Sabadell sobre les prescripcions de les queixes s’ha de recordar que publicacions de referència han rectificat llurs errors transcorreguts anys des que es van produir i en uns temps en que les noves tecnologies semblaven fantasies inabastables. Setmanes enrere, l’edició digital del New York Times corregia el nom d’un actor de l’obra musical “West Side Story” amb la particularitat de que es tractava de la crítica d’una representació del 1960. Per no parlar del “Observer” de Londres, que va trigar 199 anys en corregir la data de la mort d’ en Mozart. Pot semblar extravagant, però la moral que es desprèn és que mai no es tard per admetre les pròpies pífies i rectificar, atès que les rectificacions no són un reconeixement de la pròpia debilitat, com semblen creure alguns responsables de mitjans de comunicació, sinó una mostra de honradesa i del desig d’informar bé als lectors. Precisament, el punt 3 del Codi Deontològic estableix: “Rectificar amb diligència i amb tractament adequat a la circumstància les informacions i les opinions que se’n derivin que s’hagin demostrat falses i que, per tal motiu, resultin perjudicials per als drets o interessos legítims de las persones i/o organismes afectats, sense eludir, si calgués, la disculpa, amb independència d’allò que les lleis disposin al respecte”.
Cal, per últim, aclarir a la persona que ens adreça la seva queixa, que el Consell de la Informació de Catalunya és un organisme que no té capacitat sancionadora, sinó que la seva voluntat és de concòrdia en el paper de vetllar pel compliment dels principis que inspiren el Codi Deontològic de la Professió Periodística, acceptats per la majoria de mitjans de comunicació de Catalunya.
De conformitat amb les consideracions de la ponència el CIC adopta el següent
A C O R D:
Vist l’escrit de queixa i les al•legacions rebudes del Diari de Sabadell el Consell estima que s’ha vulnerat l’article 11 del Codi Deontològic a l’hora d’informar sobre un menor i no s’han tingut en conte els criteris 2 i 9.
També fer menció al Diari de Sabadell del punt 3 del Codi Deontològic referent a les rectificacions de les informacions.
