Dictamen
ASSUMPTE: Escrit de J.A.M., traslladat pel Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC), en relació amb un article aparegut a la "Revista del Vallès", per la presumpta vulneració del dret a l'honor, la intimitat i la pròpia imatge.
ANTECEDENTS
Amb data 23 de febrer de 2000 té entrada al Consell de la Informació de Catalunya (CIC) un escrit de Lluís de Carreras, aleshores president del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC), donant trasllat d'un escrit adreçat a aquesta entitat per part del senyor J.A.M., mitjançant el qual manifesta el seu malestar per un article aparegut a la "Revista del Vallès", per considerar que vulnera el dret a l'honor, la intimitat i la pròpia imatge.
La presidència i la secretaria general del Consell estudien l'escrit rebut i acorden la seva admissió a tràmit.
La secretaria del CIC informa al Consell de l'Audiovisual de Catalunya, amb data 1 de març de 2000, que ha rebut l'escrit traslladat per l'entitat i que aquest ha estat admès a tràmit. En la mateixa data, es sol•liciten les pertinents al•legacions al mitjà. Com a resposta al requeriment del CIC, el director de la "Revista del Vallès", amb data 13 de març, fa arribar les al•legacions del mitjà.
Donada la delicadesa del tema, la divulgació del qual podria ferir encara més la sensibilitat de les persones afectades, es considera la possibilitat d'un acord entre les parts, enlloc d'una resolució formal del Consell. Amb data 14 de març s'envia una carta al senyor J.A.M. i una altra a Roberto Giménez, director de la "Revista del Vallès", en les quals es proposa l'arbitratge del CIC en aquest cas i es demana la conformitat de les parts per a concertar una trobada. Amb data 2 de maig, es celebra el corresponent ple ordinari del CIC i, no
havent rebut resposta de les parts quan a la mediació proposada i considerant que els fets són massa greus per a un acord entre les parts, s'encarrega la ponència a un membre del Consell.
ESCRIT DE QUEIXA
L'escrit de queixa de J.A.M., adreçat a la responsable de Relacions Sectorials del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, diu textualment el següent:
"Benvolguda Sra.,
La J.A. és una jove de la qual té la tutela la DGAI i la guarda administrativa els meus pares. La raó d'aquestes mesures tutelars és: la mort de la seva mare en un accident de trànsit i els posteriors incidents, molt greus, amb el seu pare (d'aquests, el jutjat té més informació).
El passat 21 de gener de 2000, em van informar que una revista local, "El Vallès", havia publicat, amb tota mena de detalls, els fets. Evidentment la informació que dóna aquest article, apart que hauria d'ésser confidencial, permet identificar fàcilment a la víctima. Adjunto còpia de l'article per tal que vostè pugui mesurar amb exactitud aquesta apreciació.
Des del moment de l'accident fins ara, afrontar la situació, tant per a la família com per a la J., ha estat una tasca molt dura, però fins ara ho anàvem superant. Articles com el d'aquesta revista, la qual no sé com ha aconseguit tanta informació, vulneren els drets humans i els drets constitucionals (intimitat i dignitat), però sobretot acaben d'enfonsar una persona i una família que prou esforç fan per resoldre la situació i aconseguir aquesta intimitat i dignitat que tothom té dret.
Per aquest motiu i comptant amb la labor tant important que feu en aquest departament, us prego que feu el possible perquè
aquest tipus d'article i informació no torni a aparèixer en els mitjans de comunicació.
AL•LEGACIONS
L'escrit d'al•legacions de la "Revista del Vallès", deia textualment el següent:
"Apreciado compañero:
Debo reconocer que no puede decirse que sea empezar con buen pie solicitar adherirse al protocolo que debe regir profesionalmente la actividad de los periodistas, y toparse con la inopinada denuncia que gentilmente nos han hecho llegar para poder tener el derecho a la defensa.
No les haré perder mucho tiempo, un bien muy preciado para todos. Pues bien, debo de reconocer que la información que ha dado pie a esta noticia no es precisamente un modelo de investigación periodística. Esta redacción se limitó a trasladar la información recibida de la Agencia Catalana de Noticias, si bien con el atenuante de que, por pudor, optamos por reducir el contenido morboso del suceso, como podrán comprobar en la fotocopia que adjunto a ésta. Conscientes de que se trataba de una información que afectaba de lleno al derecho a la intimidad, y que la víctima de tal execrables hechos era una menor, optamos no sólo por obviar las iniciales de la niña, sino que tampoco dimos la identidad del inculpado, pese a tenerla íntegramente, para que nadie pudiera establecer el parentesco.
Entendemos el malestar de la familia y el contenido de su misiva, pero nuestra profesión no es otra que la de informar. Lo hicimos parcialmente, precisamente, para salvaguardar la identidad de la víctima.
Y nada más que decir, salvo señalar que en ningún momento la familia se puso en contacto con nuestra redacción para hacernos llegar su enojo; de haberlo hecho probablemente nos habriamos ahorrado el pequeño sofoco de tener que dar explicaciones a esta Fundación del Consell de la Informació de Catalunya, bajo cuyos principios pretendemos ejercer nuestra actividad periodística.
El text de l'Agència Catalana de Notícies INTRA-ACN deia textualment el següent:
"Jutgen veí Granollers acusat agredir sexualment filla invàlida arran accident on va morir mare
Barcelona (Barcelonès).- El fiscal demana 34 anys de presó per a un veí de Granollers (Vallès Occidental) a qui s'acusa d'haver agredit sexualment la seva filla de 14 anys quan va quedar impedida arran d'un accident de trànsit on va morir la seva mare.
El judici se celebrarà dilluns a la secció sisena de l'Audiència de Barcelona, i el processat, J.M. G. C., s'enfronta també a una petició de sis anys de retirada de la pàtria potestat sobre la filla, i una indemnització de cinc milions de pessetes pels danys morals i físics.
Els fets es remunten al gener de 1997 quan, segons l'acusació, el processat va aprofitar la situació de "quasi immobilitat" de la menor, causat per un accident de trànsit en el qual va morir la mare de la nena, i en haver d'ocupar-se de la neteja diària de la filla, va porta-la al dormitori i va intentar penetrar-la vaginalment en dues ocasions.
La forta resistència de la nena, que entre crits i plors va rebutjar el pare, van fer-lo desistir, segons l'escrit del fiscal.
Igualment, el processat va presumptament abusar de la filla quan estava internada a la unitat de pediatria de l'Hospital Sant Joan de Déu d'Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat), fent-li tocaments als genitals i els pits i donant-li petons a la boca, tot i el seu rebuig.
La nena va sofrir arran dels fets una síndrome d'estrès postraumàtic i ha tingut seqüeles psicològiques".
PONÈNCIA
El Consell de la Informació de Catalunya va encarregar la ponència a un dels consellers, que va lliurar el seu escrit amb data 11 de juliol de 2000.
El ponent, vistos els fets i antecedents anteriors, exposa:
"Les agressions sexuals són sempre una situació dramàtica, que s'agreuja en el cas de J.G.A, tant per la seva condició de menor i òrfena de mare, com per estar impossibilitada físicament, i pel fet que l'agressor sigui el propi pare. Al comparèixer aquest últim a judici, 'Revista del Vallès' no va donar al cas el tractament delicat que la seva publicació mereixia, sinó que el va vestir amb detalls escabrosos i de mal gust, que poden semblar un retorn al periodisme més truculent i tronat, com per exemple el paràgraf que diu 'al tener que ocuparse del aseo diario de su hija, la llevó hasta el dormitorio e intentó violarla en dos ocasiones'. Detalls d'aquestes característiques poden fer reviure algun dia a la noia una situació dramàtica. Pertanyen a la seva intimitat, que 'Revista del Vallès' ha vulnerat, transgredint així l'article 9 del Codi Deontològic de la professió periodística: 'Respectar el dret de les persones a la seva pròpia intimitat i imatge, especialment en casos o esdeveniments que generin aflicció i dolor'.
Pels detalls que es donen, nom i sigles dels cognoms del pare agressor, edat de la noia, situació familiar i estat físic, moltes persones en el seu lloc de residència la poden identificar, raó per la qual es vulnera també l'article 11 del Codi Deontològic:
'Tractar amb especial cura tota informació que afecti a menors, evitant difondre la seva identificació quan apareixen com a
víctimes, testimonis i inculpats en causes criminals, sobretot en assumptes d'especial transcendència social, com és el cas dels delictes sexuals'.
En les seves al•legacions, el director de la publicació assenyala que l'autor de la informació es va limitar a transcriure una notícia de l'Agència Catalana de Notícies, polint, fins i tot,
alguns detalls de més truculència. Efectivament, això es pot comprovar per les fotocòpies. Encara que el seu tractament no
és el correcte, una cosa s'ha de dir: les notícies d'una agència són un servei i no arriben al públic. És el mitjà el que està a l'abast de tothom i és el que ha d'extremar les cauteles d'acord amb els criteris deontològics."
Observacions
A C O R D:
El ple del CIC considera que el dictamen de la ponència reflecteix exactament els fets i fa una acurada qualificació dels mateixos en relació amb el Codi Deontològic. Per tant, s'han de considerar vulnerats per part de la "Revista del Vallès" els articles 9 i 11 de l'esmentat Codi donat que, quant al primer, no s'ha respectat la intimitat de la persona afectada i, quant al segon, no s'ha tingut la cura més elemental en la tramitació de la notícia, que té sens dubte una especial transcendència social, com tots els delictes sexuals contra menors.
No obstant, el CIC vol fer esment de dues circumstàncies:
1) No sembla atribuïble a la "Revista del Vallès" una mala fe concreta, sinó una actitud negligent, que la mateixa publicació reconeix en el seu escrit d'al•legacions. És de confiar, doncs, que al marge de la condemna, la "Revista del Vallès" hagi reflexionat i adoptat precaucions per a no tornar a caure en un descuit d'aquesta mena.
2) D'una manera general, s'ha de recomanar moltíssima cura en la publicació de notícies com l'esmentada, que podrien arribar a generar en determinades persones un desig d'imitació. I molt especialment perquè les dades d'aquestes notícies permeten identificar fàcilment a la víctima menor d'edat - especialment en poblacions petites, com és aquest cas -, augmentant el mal causat“.
