Dictamen
ASSUMPTE: Escrit de queixa del senyor A.F.L. contra el diari 20 Minutos per un notícia publicada en data 28.10.09 i titulada “Claudia, la falsa abogada que amañó 100 bodas”.
“ANTECEDENTS
El diari gratuït 20 Minutos va publicar, el 28 d’octubre de 2009, un text informatiu i interpretatiu titulat “Claudia, la falsa abogada que amañó 100 bodas”, acompanyat de tres subtítols concebuts com un sol bloc i separats per un punt i seguit, el quals contenien les frases següents: “Tenía en nómina a un cura i a una funcionaria. Cobraba 12.000 euros por gestionar enlaces entre colombianos y españoles. Hay 34 imputados”. La peça periodística, que es pot ubicar en el gènere crònica, explicava com la responsable d’aquest negoci havia acumulat una fortuna considerable, gracies a l’organització de matrimonis de conveniència amb la finalitat que els immigrants obtinguessin el permís de residència. L’autor del text, D. F., utilitzava sobretot el verb “amañar”, i descrivia com l’operació s’havia organitzat des de Carabanchel (Madrid), com es falsificaven els documents (tant civils com eclesiàstics), com la majoria de les persones que hi col·laboraven procedien dels sectors més marginals de la societat (sic), molts amb antecedents penals per tràfic de drogues (“sus clientes eran colombianos, la mayoría narcotraficantes”). El text principal anava acompanyat de dues peces vinculades, una relativa al testimoni d’un dels suposats cònjuges (“Me casé con mi amiga por papeles”), i una altra, de caire documental, sobre el creixement del nombre de casos d’aquesta naturalesa entre els anys 2000 i 2008, que l’autor avalua en un 722%.
A.F.L. envia una queixa al Consell de la Informació de Catalunya, en la qual considera que s’han vulnerat els articles 2, 10 i 12 del Codi Deontològic, per no contrastar suficientment la informació, per posar un èmfasi indegut a la nacionalitat i l’ètnia dels suposats infractors, i pel fet de considerar-los culpables abans d’una sentencia judicial.
CONSIDERACIONS
De l’anàlisi del text, es desprèn que la informació conté tres elements que destaquen especialment:
1. L’ús d’una única font explícita, la policia, sense que hi hagi constància que se n’hagin utilitzat d’altres. Evidentment, no s’inclou l’opinió dels afectats ni dels seus representants legals.
2. La identificació en nom i cognoms dels suposadament implicats, sense respectar la presumpció d’innocència, com si ja estiguessin condemnats per la justícia. Els únics que se salven d’aquesta situació d’identificació directa són un capellà, del qual només es diu que és colombià i es precisa la parròquia a la qual estava adscrit, i una funcionària, probablement dels jutjats de pau. Tot i això, aquestes dues persones, presentades com a còmplices “a nómina”, poden ser identificades de forma indirecta.
3. La referència constant a la nacionalitat i/o a l’ètnia dels protagonistes de la notícia, fins el punt d’aparellar els conceptes d’immigrant i delinqüent, de colombià i narcotraficant, i de gitano i marginat.
PONÈNCIA
La ponència considera que, efectivament, el text periodístic titulat “Claudia, la falsa abogada que amañó 100 bodas”, de D. F., publicat en el diari gratuït 20 Minutos en la seva edició de 28 d’octubre de 2009, vulnera els criteris 10 i 12 del Codi Deontològic, pel fet de no respectar la presumpció d’innocència i per contenir afirmacions que poden suposar discriminació per raons d’ètnia i nacionalitat, identificant immigrants i delinqüència. En canvi, desestima una possible vulneració del criteri número 2, perquè, tot i que s’identifica una única font, la policia, no es pot provar que no n’hi hagi d’altres no citades.
Observacions
A C O R D:El CIC considera que que el diari 20 Minutos ha vulnerat els criteris 10 i 12 del Codi Deontològic pel fet de no respectar la presumpció d’innocència i per contenir afirmacions que poden suposar discriminació per raons d’ètnia i nacionalitat, identificant immigrants i delinqüència. En canvi, desestima una possible vulneració del criteri número 2, perquè, tot i que s’identifica una única font, la policia, no es pot provar que no n’hi hagi d’altres no citades.
