Dictamen
ASSUMPTE: Escrit de queixa del Sr. I.M. sobre una publicació de Gerio Digital que pot haver vulnerat els principis 1, 2, 4 i 10 del Codi Deontològic.
ANTECEDENTS
El dia 19 de febrer de 2025 entra al Consell una queixa presentada per correu electrònic i signada pel Sr.I.M., en la qual es refereix a una informació publicada pel periòdic El Gerió Digital.
Segons l’autor de la queixa la peça informativa transgredeix els articles 1, 2, 3, 4 i 10 del Codi Deontològic. S’acusa el mitjà de no contrastar la informació, d’atemptar contra la dignitat personal, de no oferir possibilitat de rèplica, de confondre informació amb opinió i de tractar la notícia de manera parcial.
Adjunta un enllaç a l’esmentada informació:
https://www.gerio.cat/noticia/1704032/denuncien-un-representant-sindical-de-lics-a-girona-per-incomplir-el-regim-dincompatibilitats
La queixa va acompanyada del següent argumentari:
Article 1: El compromís amb la veritat
Aquest article estableix que els i les periodistes tenen el deure d'oferir una informació veraç, contrastada i rigorosa. En aquest cas, la notícia publicada manca de contrastació suficient amb les fonts afectades. El relat presentat es basa en una denúncia de part, però no s'ha contrastat amb la persona al·ludida ni amb cap font neutral o institucional que pugui aportar context o verificació dels fets. L'article dona per certa la denúncia, convertint-la en una afirmació pública sense aportar proves ni permetre cap mena de defensa. Aquesta manera d'informar contravé el compromís essencial amb la veritat i amb la verificació dels fets.
Article 2: Respecte a la dignitat de les persones
Aquest article destaca que l'exercici del periodisme ha de respectar la dignitat de les persones, i no pot contribuir a la difamació o al desprestigi injustificat. El tractament de la notícia en qüestió afecta greument la meva imatge personal i professional. presentant-me davant l'opinió pública com una persona que ha incorregut en una conducta irregular, sense que se m'hagi ofert la possibilitat de replicar, defensar-me o tan sols contextualitzar la informació. Aquesta pràctica pot tenir conseqüències personals, laborals i reputacionals molt serioses, i constitueix una falta greu de responsabilitat per part del mitjà.
Article 3: Rectificació de la informació errònia
L'article 3 estableix que la rectificació de dades falses o inexactes és una obligació professional. En aquest cas, després de constatar la informació parcial i perjudicial publicada, he intentat posar-me en contacte amb El Gerió Digital a través del formulari de contacte del seu propi portal web, sense rebre cap resposta. Aquesta manca de voluntat per revisar o rectificar el contingut, o tan sols per dialogar amb la persona afectada, suposa una clara vulneració d'aquest principi. La rectificació no és només un dret del ciutadà, sinó un deure del mitjà.
Article 4: Separació entre informació i opinió
Aquest article determina que les informacions i les opinions han d'estar clarament diferenciades en qualsevol contingut periodístic. Tanmateix, l'article en qüestió inclou afirmacions que van més enllà dels fets objectius i adopten un to interpretatiu, tot insinuant culpabilitats o irregularitats sense proves, ni cap resolució oficial.
Aquesta confusió entre informació i opinió genera una distorsió que afecta el dret de la ciutadania a rebre informació clara i veraç.
Article 10: Tractament equilibrat i just
Aquest principi assenyala que els i les periodistes han de procurar sempre un tractament equilibrat, just i complet de la informació. En aquest cas, només s'ha reflectit la versió d'una part (la denúncia), sense incloure la meva versió dels fets, ni consultar cap altra font que pogués aportar matisos o perspectives alternatives. Aquest tractament unidireccional i parcial no només trenca amb l'equilibri informatiu, sinó que reforça una narrativa sensacionalista que em perjudica injustament.
Per tot l'exposat. sol·licito al Consell de la Informació de Catalunya que analitzi aquest cas com una possible vulneració del Codi Deontològic del Col·legi de Periodistes de Catalunya i, si escau, emeti una resolució al respecte.
Així mateix, sol·licito ser informat de manera clara i detallada sobre tot el procediment relacionat amb la tramitació d'aquesta queixa, així com sobre els meus drets com a persona afectada pel tractament informatiu rebut. També demano orientació sobre les accions legals que podria emprendre en cas de no quedar satisfet amb la resposta del mitjà o amb el tractament rebut per part del periodista, en relació amb els fets exposats i els mitjans de comunicació mencionats anteriorment.
Considero que cal posar en valor la responsabilitat social dels mitjans i preservar el dret a una informació veraç, contrastada i respectuosa amb la dignitat de les persones.
Resto a la vostra disposició per aportar qualsevol documentació addicional o per ampliar la informació que calgui durant el procés de valoració.
AL. LEGACIONS
El Consell va demanar al mitjà, com es preceptiu, les corresponents al·legacions. I el 23 de juliol el seu director, Marc Estarriola, va respondre en els següents termes:
Bon dia,
referent a la denúncia sobre la notícia "Denuncien un representant sindical de l'ICS a Girona per incomplir el règim d’incompatibilitats” només haig de dir que fa referència a una acció empresa per Infermeres pel Canvi, en cap moment es posa el nom del representant sindical i que aquest, si hagués volgut, hauria tingut dret a rèplica (que no va exercir).
Pel que fa a tota la resta no cal ni respondre perquè cau pel seu propi pes. Ni hi ha opinió, ni li manca veracitat, ni existeix difamació de cap mena.
Adjunto captura de pantalla de la nota de premsa rebuda aleshores.
Efectivament, amb la resposta hi anava adjunta la captura de la nota de premsa, que es limita a reproduir els termes en què havia estat presentada la denúncia:
En un missatge posterior el director del mitjà afegeix una sèrie de documents en què es verifiquen algunes de les dades aportades a la denúncia en el sentit que la persona en qüestió d’una part exerceix la seva funció sindical a l’Institut Català de la Salut i d’una altra participa com a soci i com a treballador en una empresa privada a Banyoles.
*No es considera pertinent reproduir aquí els anuncis d’aquest centre privat perquè la imatge del senyor M. hi apareix juntament amb la d’altres treballadors que són del tot aliens al cas.
PONÈNCIA
La primera cosa que cal constatar és que la notícia publicada per El Gerió té un to clarament informatiu, sense que s’hi puguin apreciar ni formalment ni subliminalment elements de caràcter valoratiu. Afirma el denunciant que el mitjà “dona per certa la denúncia”. Però la denúncia és certa i està reflectida en termes prou precisos. Cal suposar que es refereix, potser, a la veritat dels fets denunciats, i respecte a això els documents aportats tampoc no deixen massa lloc a dubtes.
No és missió del Consell dictaminar sobre els termes en què està interposada la denúncia per part del grup d’Infermeres pel Canvi i sobre el presumpte incompliment d’un règim d’incompatibilitats. Això queda en mans de la justícia. Però el que és innegable és que el mitjà es va limitar a relatar la denúncia en les termes exactes en què aquesta havia estat redactada.
No es pot descartar que en els transfons de la polèmica hi hagi subjacent una pugna entre grups sindicals, però això no queda patent en cap dels documents aportats i, en qualsevol cas, aquesta seria una qüestió que tampoc no correspondria valorar al Consell.
El punt més dèbil pel que fa a la actuació del mitjà és, si un cas, el fet de no haver contrastat suficientment la informació amb les aportacions de la part presumptament afectada. I aquí s’obre un ventall de possibilitats:
- La primera és que ho fes ja abans de publicar la notícia. Això certament és el més indicat, però cal entendre que de vegades no ho permet la urgència informativa; i d’altra part, insistim-hi, d’entrada la denúncia existia i va ser explicada de forma correcta.
- La segona possibilitat és que es brindés a la persona denunciada o als seus representants legals l’oportunitat de fer una rèplica. En aquest punt es fa impossible determinar si aquesta rèplica va ser sol·licitada, com afirma el demandant, o si no ho va fer, com assegura el mitjà.
- Una tercera possibilitat és que el demandant s’aculli al dret de rectificació per la via legal, tal com el planteja la Constitució i desenvolupa la llei orgànica 2/1984 (no així el dret de rèplica, que no està explícitament reconegut a Espanya, a diferència d’altres països).
S’aprecia doncs que, pel que fa al contrast de fonts pot haver-hi hagut per part del mitjà una manca de diligència, però no existeixen proves clares que aquesta s’hagi produït.
Per tot això, el Consell de la Informació de Catalunya adopta el següent:
ACORD
No existeixen raons suficients per dictaminar que El Gerió Digital en la seva informació sobre el cas de possibles incompatibilitats professionals per part del demandant hagi incomplert cap dels principis del Codi Deontològic.
Tanmateix i vista la diversitat de les versions donades per les dues parts pel que fa a les possibilitats que ha tingut el demandant per explicar els seus arguments, aquest Consell insta al mitjà la publicació de la versió dels fets del senyor M., si aquest encara ho sol·licita. I ho fa d’acord amb el que estableix el Criteri 3 del Codi Deontològic: “els mitjans han d’atendre el dret de rèplica quan aquest sigui sol·licitat en termes raonables”.
Observacions
ACORDNo existeixen raons suficients per dictaminar que El Gerió Digital en la seva informació sobre el cas de possibles incompatibilitats professionals per part del demandant hagi incomplert cap dels principis del Codi Deontològic.
Tanmateix i vista la diversitat de les versions donades per les dues parts pel que fa a les possibilitats que ha tingut el demandant per explicar els seus arguments, aquest Consell insta al mitjà la publicació de la versió dels fets del senyor M., si aquest encara ho sol·licita. I ho fa d’acord amb el que estableix el Criteri 3 del Codi Deontològic: “els mitjans han d’atendre el dret de rèplica quan aquest sigui sol·licitat en termes raonables”.
