Dictamen
ASSUMPTE: Escrit del senyor J.I.i M-R i altres signats presentant una queixa contra el diari “El 9 Punt”, per considerar que es vulnera el dret a la presumpció d’innocència i els criteris 1, 2, 3, 9 i 10 del Codi Deontològic en un article publicat amb data 4 de novembre i, d’altra banda, per la manca de rectificació d’un article de data 16 de novembre publicat al mateix mitjà.
ANTECEDENTS
Amb data 3 de desembre de 2001 té entrada al Consell de la Informació de Catalunya (CIC) un escrit del senyor J.I.i M-R i altres signats presentant una queixa contra el diari “El 9 Punt”, per considerar que es vulnera el dret a la presumpció d’innocència i els criteris 1, 2, 3, 9 i 10 del Codi Deontològic en un article publicat amb data 4 de novembre i, d’altra banda, per la manca de rectificació d’un article de data 16 de novembre publicat al mateix mitjà.
La presidència i la secretaria general del Consell estudien l'escrit rebut i acorden la seva admissió a tràmit.
La secretaria del CIC informa al senyor J.I., amb data 13 de desembre de 2001, que ha rebut l'escrit de queixa i que aquest ha estat admès a tràmit. En la mateixa data, es sol•liciten les pertinents al•legacions al mitjà. Com a resposta al requeriment del CIC, el director general de “El 9 Punt”, senyor Jordi Molet, amb data 10 de gener de 2002, fa arribar les al•legacions del mitjà.
Rebudes ja les al•legacions, s'encarrega la ponència a un dels membres del Consell, el qual lliura el seu escrit amb data 15 d’abril de 2002.
ESCRIT DE QUEIXA
L'escrit de queixa del senyor J.I., subscrit també per altres signants, diu textualment el següent:
“INSTÀNCIA DE QUEIXA
Fent-nos ressò del manifest ‘per la presumpció d'innocència’ (document adjunt n° 4) signat per més de 200 amics i veïns d'en V.R..
VOLEM EXPOSAR-LI QUE
En el cas de l'acusació a V.R.que és reflecteix a l'article publicat pel diari ‘El 9 Punt’ del dia 4 de novembre (document adjunt n° 1), s'ha vulnerat el dret a la presumpció d'innocència i també creiem que s'han vulnerat els articles 1, 2, 3, 9 i 10 del Codi Deontològic dels Periodistes de Catalunya (veure argumentació en el document adjunt n° 3). Així mateix, creiem que el mencionat mitjà, a l'article que va publicar el dia 16 de novembre (document adjunt n° 2), no ha complert amb la seva responsabilitat de rectificar les informacions falses publicades
Per tant,
LI DEMANEM QUE
1. Tingui en consideració la nostra queixa per les vulneracions anteriorment exposades,
2. i, en conseqüència, si és el cas, faci rectificar al mitjà esmentat en tot allò que no s'ajusti a raó.
Per a tot plegat, adjuntem dossier amb els següents documents:
. Document 1. Fotocopia de la portada del diari ‘El 9 Punt’ del dia 4 de novembre de 2001 i de l'article (pàgina 10) publicat el mateix dia.
. Document 2. Fotocopia de l'article d'editorial publicat pel diari ‘El 9 Punt’ del dia 16 de novembre de 2001.
. Document 3. Arguments per considerar la vulneració del Codi Deontològic.
. Document 4. Manifest ‘Per la presumpció d'innocència’ signat pels amics d'en Vicenç
AL•LEGACIONS
L'escrit d'al•legacions d’“El 9 Punt”, signat pel senyor Jordi Molet, director general del mitjà, rebut amb data 10 de gener de 2002, deia textualment el següent:
“Benvolguts companys,
Us fem arribar les al•legacions a la queixa presentada per J.I i M.R. per una informació publicada a EL 9 PUNT. Per tal que pugueu comprovar les nostres argumentacions, us adjuntem els següents documents:
a) Fotocòpia número 1: Pàgina número 6 de l'edició del 16 de novembre de 2001 on s'hi publica la carta ‘Des de Setmenat per la presumpció d'innocència’.
B) Fotocòpia número 2: Pàgina número 11 de l'edició del 16 de novembre de 2001 amb l'article ‘El fiscal fa responsable l'estanquer de Sentmenat de la mort de la seva mare’.
C) Edició 1.807, de 16 de novembre de 2001, on a les pàgines números 1, 6, 7 i 11 hi ha informació i opinió en relació a aquest cas.
En relació a la queixa presentada per J.I.M-R i sis persones més, per la informació publicada a EL 9 PUNT sobre l'assassinat de l'estanquera de Sentmenat, voldríem presentar les següents al•legacions:
1r.- El titular del Jutjat d'lnstrucció número 3 de Sabadell va decretar, a començaments de novembre, l'ingrés a presó del fill de l'estanquera, V.R., com a mesura cautelar. A hores d'ara el detingut continua en la mateixa situació de privació de llibertat.
2n.- És evident que si el jutge va adoptar una mesura cautelar d'aquesta magnitud va ser perquè va apreciar indicis racionals que impliquen el detingut amb la mort de la seva mare.
3r.- Com es diu en l'editorial publicat el 16 de novembre, EL 9 PUNT manté la presumpció d'innocència de V.R., tal com ha fet sempre en tots els casos, encara que els procediments judicials puguin fer pensar que la justícia hagi trobat proves que incriminin els acusats.
4t.- EL 9 PUNT va publicar el dia 16 de novembre una carta firmada per més de 100 veïns que expressaven la seva disconformitat amb la informació publicada el dia 4 de novembre, sense treure ni afegir-hi res.
5è.- En el punt número 5 de la queixa, els signants de la mateixa s’estranyen que la policia acusés V.R. i pregunten ‘des de quan la policia pot anar fent acusacions’. En aquest punt voldríem fer-los notar que justament una de les funcions de la policia consisteix a investigar i aclarir els fets aportant proves i fent les acusacions corresponents. Així doncs, no entenem perquè troben estrany que la policia acusi a algú. Una altra cosa és que de l’acusació de la policia se’n pugui desprendre culpabilitat, circumstància aquesta que només pot determinar el tribunal corresponent, tal com preveu la legislació vigent.
6è.- Els autors de la reclamació no han incorporat a l’expedient un article publicat per EL 9 PUNT el 16 de novembre, amb el títol: ‘El fiscal fa responsable l’estanquer de Sentmenat de la mort de la seva mare". En aquest article queda clara la posició del Ministeri Fiscal i, tanmateix, la posició de J.E., advocat defensor de V.R., que critica el fet que el seu client estigui en situació de presó preventiva.
Per tot el que hem exposat, i reconeixent que la primera informació acceptava declaracions anònimes de veïns com a font informativa i que no hi havia declaracions de la família o dels amics del detingut, creiem que EL 9 PUNT ha respectat la presumpció d'innocència i ha recollit les opinions de les diverses parts: veïns de Sentmenat, amics del detingut, el Ministeri Fiscal i l'advocat del detingut. Per tant, tot i que el cas és molt delicat, ja que segons reconeix el propi advocat de la defensa ‘bàsicament acusen la nena’, una menor, EL 9 PUNT ha intentat complir amb la seva missió d'informar.
No entenem la greu acusació de cinisme, que fan els autors de la queixa, al director d'EL 9 PUNT, Jaume Espuny, ja que va reconèixer els errors davant la comissió que va visitar-lo i així ho va reflectir a l'editorial, quan deia: ‘EL 9 PUNT, per tant, va recórrer a una fórmula molt usada en periodisme: parlar amb alguns veïns del municipi. Una fórmula, tot sigui dit, perillosa, perquè les seves opinions acostumen sovint a basar-se en els rumors i poden fer caure en alguns errors el periodista, com així va passar en aquest cas’. És a dir, que en l'editorial es reconeix que es van cometre alguns errors, però no tants com per exculpar el detingut com voldrien els seus amics, ja que aquell mateix dia publicàvem la informació esmentada anteriorment en què el Ministeri Fiscal fa responsable R. de la mort de la seva mare.
Esperem que aquestes al•legacions siguin útils al Consell de la Informació per aclarir si s’ha vulnerat el dret a la presumpció d’innocència”.
PONÈNCIA
El Consell de la Informació de Catalunya va encarregar la ponència a un dels consellers, que va lliurar el seu escrit amb data 15 d’abril de 2002. L'escrit de la ponència diu textualment el següent:
“El proppassat dia 4 de novembre de 2001, El 9 Punt va publicar en portada el titular: ”Detenen el fill de l’estanquera assassinada a Sentmenat. El jutge decreta l’ingrés a presó de V.R., acusat de la mort de la seva mare”. A la pàgina 10 del mateix dia s’ampliava la informació amb les següents opinions recollides de veïns del municipi: que l’empresonat ‘estava separat i no feia vida ni tenia gaires amics al poble’, que l’únic mòbil de l’assassinat era ‘aconseguir l’herència familiar’, que la policia ‘va acusar de cometre l’assassinat a la neta de l’estanquera’, i que finalment, el seu pare, V.R., la va defensar ‘i va confessar haver matat la seva mare’.
Presentada a El 9 Punt una queixa signada per J.I i M-R i sis persones més, el diari va publicar, amb data 16 de novembre, un editorial amb el títol ‘Sempre la presumpció d’innocència’, en el qual es fa explícita l’obligació del diari d’informar tot referint-se a les dificultats que tenen els diaris els caps de setmana per aconseguir informació oficial dels fets. És per aquesta raó que -segons el mateix editorial- el diari va haver de recórrer a ‘una fórmula molt usada en periodisme’: parlar amb alguns veïns del municipi, malgrat el convenciment de que ‘són opinions subjectives d’unes persones que més o menys han viscut els fets de prop i reflecteixen, d’alguna manera, l’ambient del poble’. Amb la mateixa data, el diari publicava un altre article titulat: ‘El fiscal fa responsable l’estanquer de Sentmenat de la mort de la seva mare’, basat exclusivament, aquesta vegada, en declaracions del fiscal sobre el cas.
En 28 de novembre de 2001, J.I i M-R. i les sis persones que havien signat la queixa contra el diari, van enviar una instància al CIC acusant El 9 Punt de la vulneració del dret a la presumpció d’innocència, així com dels articles 1, 2, 3, 9 i 10 del Codi deontològic dels Periodistes de Catalunya.
A la vista de tots els arguments de les parts, aquesta ponència fa les següents consideracions:
1. El 9 Punt va incórrer en la vulneració del dret de presumpció d’innocència que ha de ser respectat en qualsevol cas de detenció, en escriure que el fill de l’estanquera havia estat no sols detingut sinó ‘acusat’ d’assassinat.
2. Atès que es tractava d’una informació delicada, recórrer a les opinions dels veïns per tal d’ampliar la informació, no era la millor pràctica periodística. Aquesta fórmula, habitual en el periodisme, mai no dóna informació fidedigna i només serveix per afegir detalls morbosos i subjectius, capgirant el sentit de la informació.
3. L’editorial de El 9 Punt responent a les queixes dels veïns de Sentmenat no és una rectificació de l’article anterior. Si bé no deixa de defensar formalment el dret a la presumpció d’innocència, de fet l’editorial està més dedicat a justificar o excusar la pràctica emprada de recollir les opinions dels veïns per falta de temps o mitjans per obtenir informació de fonts més objectives.
Per totes aquestes raons, la ponència conclou que el diari El 9 Punt ha vulnerat els articles 1, 2, 3, 9 i 10 del Codi Deontològic, tal i com es reconeix en la instància de queixa que ha donat lloc a aquesta ponència”.
Observacions
A C O R D:
El diari El 9 Punt ha vulnerat els criteris 1, 2, 3, 9 i 10 del Codi Deontològic, encara que es considera que el mitjà ha actuat sense mala fe, però amb la pràctica periodística equivocada de donar lloc a rumors i especulacions com a informació, enlloc d’aquesta estrictament dita”.
