Dictamen
- ASSUMPTE: Escrit de queixa del sr. X.C. contra Catalunya ràdio per la difusió d’una informació que considera “totalment incorrecte i molt perjudicial” per a la seva imatge, i de la qual se’n van fer ressò després altres mitjans.
ANTECEDENTS
El reclamant presenta el seu escrit de queixa en relació amb la informació apareguda als informatius de Catalunya Ràdio del dia 4 de juny de 2009 i divulgada amb posterioritat a altre mitjans de comunicació tant digitals, com escrits i inclús televisius comarcals; la qual fa referència a la seva persona.
Entre d’altres aspectes, considera que el tractament donat a la informació “amb clara connotació sensacionalista, atempta greument contra el meu dret a l’honor, a la intimitat i a la pròpia imatge, així com també contra la meva dignitat tant professional com personal, causant-me un dany irreparable en tots els àmbits i un descrèdit injustificats i, a més a més, s’ha divulgat amb una clara vulneració del protocol de col•laboració (...)” signat pel CIC i altres entitats amb el Tribunal Superior de Justícia.
El senyor C. aporta a més documentació referida a la informació emesa per Catalunya Ràdio així com per altres mitjans i les diferents peticions al Gabinet de Premsa del TSJC i el Jutjat del Social 1 de Girona per aclarir el cas.
AL•LEGACIONS
Prèviament a demanar al•legacions al mitjà objecte de la queixa, el CIC va resoldre contactar amb la Directora de Comunicació del Tribunal Superior de Justícia per tal de obtenir més informació sobre aquest assumpte i sobre la informació que en van donar des de el TSJC.
Un cop obtinguda resposta, arxivada a l’expedient com a document d’anàlisis, el CIC va demanar al•legacions a Catalunya ràdio, obtenint la següent resposta per part de J.S., cap de Gabinet i Comunicació de Catalunya Ràdio:
“Primer.- Aquesta emissora considera que el procediment a seguir, quan una persona considera que una noticia divulgada per un mitjà de comunicació li hagi pogut causar un perjudici és el previst a la llei orgànica 2/1984, de 26 de març, reguladora del dret de rectificació.
Segon.- El procediment i les accions per exercir el dret a rectificació també estan recollits a la Llei orgànica esmentada i consisteix en la remissió d’un escrit al Director del Mitjà amb expressió de la informació que es pretén rectificar.
Tercer.- Tal com posa de manifest el Sr. X.C. en el seu escrit, Catalunya Ràdio no només va atendre la reclamació i va retirar el nom de la informació difosa sinó que també se li va donar l’oportunitat de replicar i explicar la seva versió dels fets, oportunitat que no va ser exercida ni pel propi interessat, ni per la seva advocada, Sra. À.M.S. amb qui també es va posar en contacte amb l’emissora.
Quart.- Sobre la pretensió del recurrent de que Catalunya Ràdio informi sobre les fonts de la seva informació cal recordar que els periodistes estan subjectes al secret professional com a mecanisme per protegir les seves fonts d’informació. Aquesta regulació, que parteix de l’article 20 de la Constitució espanyola, està recollida a l’article 13 de l’Estatut del periodista professional, del Col•legi de Periodistes de Catalunya i a l’estatut professional dels mitjans de comunicació de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, avui CCMA.
Quinqué.- La Llei de Protecció de dates de caràcter personal, (Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre) fa referència al dret d’accés a les dades de caràcter personal. Catalunya Ràdio, el que ha fet a estat informar sobre la sentència, de caràcter públic, dictada el dia 17 d’abril de 2009 en base al dret a la informació recollit a la Constitució Española i en altres normes com les citades al punt anterior.”
Observacions
Petició de col·laboració del CIC a la directora de comunicació del TSJC.06/11/2009A C O R D
El CIC entén que l’esmentada entitat radiofònica va basar-se sempre en informacions judicials i que cal distingir entre personatge públic i notorietat pública. En aquest sentit, Catalunya Ràdio va procedir, segons les dades que disposava, correctament amb el Codi Deontològic, el qual no pot interpretar-se com una salvaguarda dels interessos particulars, quan s’ha seguit tot el procés que marca la justícia i el Tribunal corresponent ha emès el seu dictamen.
