Dictamen
Expedient núm. 6/20231. Motiu i contingut de la queixa
El queixant (en endavant GG) formula la queixa de la forma següent:
“El motiu és el tractament que ha tingut la noticia de la detenció i reclusió del meu fill (en endavant MG). El passat dijous dia 9 el meu fill va ser retingut en dependències dels mossos d'esquadra per ser portat el dia següent als jutjats de Valls per tal de prendre-li declaració. Aquesta declaració es va perllongar fins a les 23 hores aproximadament, hora en que va ser traslladat al centre penitenciari de Mas d'Enric, on segueix en règim de presó provisional.
La meva queixa ve donada perquè el mateix dia de la compareixença, i abans de que finalitzés, ja sortia la noticia de la seva detenció publicada en algun mitjà digital (El Vallenc i la Vanguardia). Aquesta noticia anava acompanyada de les dades complertes del meu fill, tot plegat quan la família encara no teníem noticies dels advocats d'aquest desenllaç posterior a la declaració. El setmanari "El Vallenc" publica que la informació li ha estat comunicada pel jutjat i confirmada en un comunicat pel TSJC. En el conjunt de publicacions que apareixen a partir del dia següent en la majoria de mitjans, tant escrits com audiovisuals, es notifica la "presó provisional per un presumpte delicte" o directament "presó per un delicte" donant així els fets com a provats. Les publicacions dels dies següents mostren amb tota claredat el nom complert, dades personals i fotografies del "presumpte acusat". Es per això que m’agradaria formular el meu desacord i la intenció de revertir aquesta situació tant desagradable i injusta. Hem estat pendents de la publicació del Setmanari El Vallenc (publicació amb molt ressò local i comarcal) del divendres següent als fets, es a dir del dia 17 de març i la publicació s’ha repetit de nou. No tinc motiu de queixa sobre publicar la notícia, sinó que, com ja he dit, sobre la manera de tractar-la. Havia contactat amb la direcció d'aquest mitjà, on després d'atendre'm amablement, no m'havien pogut assegurar que tractarien amb el respecte que considero professional i humà pel que fa al dret de presumpció d'innocència i de intimitat, ja que tenen intenció de fer públiques tant les dades personals com les fotografies del meu fill.”
Dies més tard, GG comunica al CIC el següent: Estem evidenciant dia a dia que en el nostre cas (el meu fill concretament), hem rebut un escarni públic en referència a la publicació de la noticia amb totes les dades personals i imatges de l' acusat. En cap cas dels que estan apareixen tals mitjans de comunicació s'actua d'aquesta manera. Inclús el diari Ara publicava un reportatge totalment despectiu cap al MG, amb unes fonts impossibles de recollir en tant poc de temps. Així mateix a Tv3 i 324 apareixia com a primera noticia, i reforçada amb dades i imatges del que consideren vida privada del meu fill”.
El dia següent a l’empresonament, l’Agència Catalana de Notícies (ACN) distribueix a la premsa la següent notícia:
“Presó per al jove cineasta MG per agressió sexual a una menor durant dos anys
La víctima té actualment 14 anys
El jutjat de guàrdia de Valls ha decretat aquest divendres presó provisional comunicada i sense fiança per al cineasta de 23 anys d'Alcover (Alt Camp) MG, investigat per una presumpta agressió sexual a una menor durant dos anys, segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).La jutgessa ha practicat avui l'exploració de la menor i ha pres declaració al detingut. Un cop acabada la compareixença, la magistrada ha acordat la privació de llibertat. La causa està oberta per un delicte continuat d'agressió sexual a menor de 16 anys. La víctima té actualment 14 anys. MG va ser detingut dijous i aquest divendres ha passat a disposició judicial.”
Per part d’El Vallenc s’han aportat al CIC telemàticament un recull de notícies publicades amb la notícia de la detenció de MG que estan a disposició dels consellers pel seu coneixement a l’hora de debatre i aprovar aquest ponència.
La notícia de la detenció i entrada a presó provisional comunicada de MG (a dia d’avui en llibertat provisional) va tenir un gran ressò en la premsa donat que és una persona coneguda en la cultura del país. En general, les publicacions de premsa que hem consultat, han divulgat la notícia sense aprofundir o conjecturar sobre els fets que han provocat la detenció. No obstant, palesem que en alguns mitjans hi ha frases que poden semblar acusatòries, si bé dins la totalitat de la notícia s’usa també un altre vocable que desmenteix l’acusació. Per exemple, La Vanguardia fa un titular que sembla una imputació (“Prisión para MG por agredir sexualment a una menor”), però en el contingut diu que a MG se le està investigant “por una presumpta agresión sexual a una menor”. En canvi, el mitjà El Vallenc –qui més va publicar en aquest cas- tant en els titulars com en el cos de l’escrit s’utilitza sempre el concebut “presumpte”. Tornarem a parlar d’aquesta qüestió en el punt 4.
2. Al·legacions de VilaWeb, Agència Catalana de Notícies, El Nacional i El Mundo
A). VilaWeb presenta les següents al·legacions:
“1) L’origen de la notícia és un text distribuït per l'Agència Catalana de Notícies. En el cas del text publicat per VilaWeb la notícia d'agència es fa servir parcialment.
2) En la notícia hi ha uns fets clarament contrastats que són que MG ha estat detingut i ha ingressat a presó.
3) D'acord amb l'article 5 del Codi Deontològic, s'hi explicita la font de la informació que és el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
4) D'acord amb l'article 10 del Codi Deontològic, en el text s'hi deixa clar que G és autor presumpte de l'agressió sexual, perquè cal esperar al judici per a confirmar-ho. Tot i això el fet que el jutge el posi en presó és també un aspecte important de la notícia a tenir en compte.
4) Respecte al fet de publicar el nom, la fotografia i la professió de G, cal tenir en compte el factor de coneixement públic i notorietat de la persona implicada. Tot i que no hi ha una regla exacta sobre aquest punt és una evidència constatable que en aquest tipus de notícies si la persona involucrada és coneguda, a la informació s'hi incorporen generalment les dades de la seva activitat pública.
5) En aquest sentit considerem que el Codi Deontològic podria ser menys ambigu en els seus articles 9 i 12 i potser seria interessant d'incorporar un nou annex clarificant aquest.”
B). Al·legacions de l’Agència Catalana de Notícies
“La primera notícia correspon a la detenció efectuada pels Mossos d'Esquadra, confirmada pel mateix cos policial, amb qui hi vam contactar un cop vam veure la informació publicada a 'El Vallenc'. De fet, a la informació se cita el mitjà perquè és qui avança la detenció.
Posteriorment, es publica la segona informació, una actualització de la primera, amb la resolució del jutjat de guàrdia de Valls, que decreta presó provisional comunicada i sense fiança per al detingut. Aquesta informació està confirmada pel TSJC, que minuts abans publica un tuit amb la informació i apuntant que la causa està oberta per un delicte continuat d'agressió sexual a menor de 16 anys.
La informació es publica en dos temps perquè, en un primer moment, el fet noticiable és la detenció per part dels Mossos d'Esquadra i, posteriorment, la presó decretada pel jutjat de guàrdia.
Pel que fa a la presumpció d'innocència, en cap cas a les informacions publicades es donen els fets per provats i en diverses ocasions hi apareix la
paraula 'presumpte'. El detingut és arrestat pels Mossos acusat del delicte i el jutjat de guàrdia decreta la presó provisional per una causa oberta per aquest delicte.
Respecte a les dades personals, per part de l'ACN en cap cas hem publicat cap fotografia ni cap altre document audiovisual relacionat amb aquest fet informatiu. Els Mossos d'Esquadra van confirmar l'edat del detingut (com fa en la majoria de casos) en el moment en què els redactors encarregats de la informació van fer la gestió corresponent. Pel que fa al nom de l'arrestat, els redactors van confirmar la identitat a través de fonts pròpies i es va prendre la decisió de publicar-la perquè és una persona amb projecció pública en l'àmbit cultural. De fet, el seu nom apareix en ressenyes de mitjans especialitzats. A més, també es van valorar els antecedents recents de casos del món de la cultura que s'han vist implicats en aquest tipus de delictes i la dimensió mediàtica que han tingut, alguns dels quals a la mateixa demarcació.”
C). Al·legacions parcials d’El Nacional (en blau) en la part que aquí interessa
La informació donada ho és amb total cura i fidelitat als fets succeïts i sobre els que tracta la notícia relatada. Tota la informació és fonamentada, certa i contrastada (com el propi Sr. GG indica, ja que reconeix que aquesta és certa). No poden, en cap cas, considerar-se vulnerats els criteris del 1 al 5 del Codi Deontològic.
Per altra bada, en quant a l’equilibri entre el dret a la informació i els drets individuals dels protagonistes de les notícies, cal dir que, en aquest cas, es tracta d’un persona amb un cert ressò públic, ja que la seva activitat es desenvolupa dintre de la cinematografia.
Això no vol dir que aquesta persona no hagi de veure preservada la seva intimitat, però és cert que el deure d’informació pel que han de vetllar els periodistes, fa que aquesta menció sigui transcendent. El dret a la privacitat no suposa que la informació acurada d’un fets punibles suposi una intromissió. Tots els elements mencionats a la notícia són rellevants i d’interès, a més a més de totalment certs i contrastats.
Així tampoc es vulneren els criteris 7 al 9.
En quant a la presumpció d’innocència, cal dir que el text és totalment respectuós amb aquesta donat que es fa menció a la presumpta comissió del delicte quan es fa referència al Sr. GG Però també, informa de la detenció i presó, així com del fet que els Mossos estan investigant una agressió sexual, tots ells fets objectius i certs. En cap cas, es pot considerar vulnerat el criteri 10.
En el text no es fan servir ni expressions gratuïtes, ni molt menys ofensives o vexatòries, donat que la notícia està tractada amb el rigor i amb la concreció que són exigibles amb la gravetat dels fets relatats. Per tant, tampoc es pot considerat vulnerat el criteri núm. 12.
D). Resum de les al·legacions del diari El Mundo
En les extenses al·legacions que presenta el diari El Mundo, és de constatar una abundant i acurada jurisprudència de sentències del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem (Sala del Civil) aplicables als fets que ens ocupen, les quals tenen un gran interès des del punt de vista judicial. En aquest sentit, cal remarcar que aquesta jurisprudència està íntimament relacionada amb la ètica periodística, especialment amb la necessitat de veracitat que ha de validar la informació per difondre les notícies. Per això, ens limitarem a citar els aspectes pels quals El Mundo al·lega que no vulnera la presumpció d’innocència que reclama el queixant, a partir de les orientacions, especialment les de l’article 10 d el Codi Deontològic.
Respecte la presumpció d’innocència:
“Se substancia la queja sobre la base de considerar que en la información se sumisistran datos como el nombre de la persona involucrada, domicilio, fotografia y se lesiona su presunción de inocencia. Entendemos que la queja presentada no incumple ninguno de los criterios del Cídigo Deontológico en cuanto es claro el respeto a la presunción de innocència de la información, no se desvela ningún dato atinente a la intimidad del protagonista y la fotografia publicada lo es del presunto autor de los hechos, una fotografia en su ámbito professional público como Director de cine”.
1º.- En relación al derecho a la presunción de inocencia el Titular de la información, en ningún caso lesiona la presunción de inocencia ya que es inequívocamente cierto que como indica expresamente la información se acordó por un Juzgado de Valls prisión para el director de cine de MG por agredir sexualmente a una menor durante dos años.
Además como se puede apreciar desde el mismo primer párrafo de la información y en el desarrollo de la misma, se alude a que se acordó prisión provisional, por la acusación de un delito de agresión sexual, aludiéndose al detenido como sospechoso.
En el siguiente párrafo, se alude a que se acordó prisión provisional sin fianza y comunicada, que la causa está abierta por un delito continuada de agresión sexual a menor de 16 años. (...)
2º.- En cuanto a la relevancia e interés informativo del nombre del Sr. MG, nos encontramos ante un ciudadano que al momento de producirse los hechos, ostenta relevancia e interés público personal (conocido director de cine) y además derivado de los graves hechos supuestamente delictivos con los que está relacionado judicialmente(agresión sexual a menor de edad continuada), que incluso llevaron a acordar la prisión provisional comunicada y sin fianza.
Así para el caso de informaciones de actuaciones judiciales la conducta informativa estará autorizada cuando aquella se haga eco de la Instrucción, vicisitudes, actuaciones y diligencias de un procedimiento judicial. (...)
Al objeto de determinar la prevalencia del derecho de información frente al derecho al honor, a la intimidad y a la propia imagen del demandante, han de concurrir diversos requisitos, a saber: (1) que se trate de difundir información sobre un hecho noticioso o noticiable, por su interés público o por la persona que interviene en ellos, (2) que la información sobre tales hechos sea veraz y haya sido contrastada. En ausencia de alguno de ellos la libertad de información no está constitucionalmente respaldada y, por tanto, su ejercicio podrá afectar, lesionándolo, a algunos de los derechos que como límite enuncia el art. 20.4 CE .(...)
(...) En conclusión, sin negar el carácter molesto de la información publicada, lo cierto es que nos encontramos ante hechos de radical y notaria relevancia pública, tanto por la persona involucrada en el mismo como por los hechos en sí mismo considerados. La información incluso fue difundida por nota del TSJC expresión inequívoca de aquella, y el tratamiento informativo dispensado por mi representado fue acorde con los criterios deontológicos de la profesión periodística, en concreto con el respeto a la presunción de inocencia, la audiencia de frases o palabras formalmente injuriosas o vejatorias, el respecto a la intimidad de los involucrados en la misma, sin facilitar a la opinión publica mas datos de los estrictamente necesarios para cumplir el cometido esencial de la libertad ejercitada como es facilitar información de interés, relevancia pública y veraz sobre los hechos de relevancia penal ocurridos
3. Transcripció del criteri núm. 10 del Codi Deontològic: Salvaguardar la presumpció d’innocència
Tota persona acusada o investigada per un delicte té dret a la presumpció d’innocència en les informacions i opinions relatives a indagacions, causes o procediments penals. El respecte i la protecció d’aquest dret són vigents des de l’inici de les actuacions judicials fins que es provi la culpabilitat en un procés que gaudeixi de les garanties necessàries. Els periodistes evitaran els prejudicis, així com sotmetre els implicats a judicis paral·lels.
4. Consideracions de la ponència
El Sr. MM, en el seu escrit, diu: “No tinc motiu de queixa sobre publicar la notícia, sinó que, com ja he dit, sobre la manera de tractar-la”. Aquest maltractament, segons el Sr. MM, es deu a que les notícies que divulga la premsa “mostren amb tota claredat el nom complert, dades personals i fotografies del “presumpte acusat”. i en un altre lloc es queixa de que es fan públiques “tant les dades personals com les fotografies del meu fill”. Segons el Sr. MM, aquest comportament periodístic comporta la vulneració del dret a la intimitat.
En un altre aspecte, es refereix a la vulneració de la presumpció d’innocència, quan diu: “En el conjunt de publicacions que apareixen a partir del dia següent en la majoria de mitjans, tant escrits com audiovisuals, es notifica la “presó provisional per un presumpte delicte” o directament “presó per un delicte” donant així els fets com a provats.
a). Dret a la intimitat
Pel que fa a la pretesa vulneració del dret a la intimitat que addueix el Sr. MM, hem de recordar en què consisteix aquest dret, que és superior ja que és un dret fonamental. El dret a la intimitat té per objecte garantir a l’individu un àmbit reservat de la seva vida, vinculat amb el respecte de la seva dignitat com a persona, front a l’acció y el coneixement dels altres. És a dir, atribueix al titular del dret el poder resguardar aquest àmbit reservat front a la seva divulgació per tercers.
És evident que el dret a la intimitat, en el cas que ens ocupa, no té cap relació amb una detenció i entrada en presó per causes presumptament delictives que ha ordenat un jutge. A més, en aquest cas, ha sigut un jutge qui ha fet públic directament a la premsa les causes de la detenció.
Sobre si es vulnera el dret a la intimitat mitjançant la publicació del nom complert i les dades personals amb fotografies del Sr. MG, també hem de respondre negativament ja que aquest és una “persona de notorietat pública”, es a dir, una persona que ha adquirit projecció pública i la seva actuació participa de l’interès general, que li ve donat per la condició intrínseca del lloc que ocupa en l’esfera social, en aquest cas la direcció de pel·lícules cinematogràfiques. Una persona que concita l’interès públic, que és coneguda fotogràficament i culturalment per un determinada societat, no pot demanar que se l’oblidi quan està en dificultats. En aquest cas, no s’adverteix que la premsa hagi divulgat dades personals íntimes del Sr. MG, sinó únicament qüestions ja conegudes de la persona.
b). Presumpció d’innocència
El Sr. MM es queixa de que la premsa vulnera la presumpció d’innocència al publicar com a fets provats la “presó provisional per un presumpte delicte” o directament “presó per un delicte”.
La paraula “presumpte” és utilitzada pels mitjans de comunicació, però també per altres professions, fins i tot pel poder judicial, per fer notar que s’estan referint a una persona que no ha estat condemnada i, per tant, se li ha de conferir la “presumpció d’innocència” al no haver-se provat fins aquell moment el fet que se l’imputa en una causa judicial.
Altra cosa és imputar a una persona d’un delicte sense fer notar amb la paraula “presumpció” que encara no està condemnada i, en conseqüència, és innocent. Però això no es pot prendre al peu de la lletra. Un mer oblit en la frase d’un article no és, per sí mateix, suficient per atribuir-li la vulneració. El que compte és quina serà la percepció general del lectors destinataris de l’article, una vegada l’hagin llegit. Si una vegada llegit, els lectors acaben amb el convenciment de que aquella persona és culpable perquè l’han convençut el contingut de l’article, hi haurà una flagrant vulneració de la presumpció d’innocència (naturalment, quan la percepció dels lectors en general ha sigut aquesta, ja s’entén que no es tracta només d’una persona en particular).
En aquest context, les publicacions que hem anat analitzant sobre la notícia de l’empresonament del Sr. MG han tingut en compte, d’una manera o d’una altra, que s’havia de preservar la presumpció d’innocència.
De conformitat amb la ponència, el Consell de la Informació de Catalunya adopta el següent
ACORD:
No s’observa que els mitjans en paper o digitals que s’han analitzat en la difusió de la detenció i empresonament del Sr. MG hagin infringit la presumpció d’innocència o hagin vulnerat el dret a la intimitat.
Observacions
ACORD:No s’observa que els mitjans en paper o digitals que s’han analitzat en la difusió de la detenció i empresonament del Sr. MG hagin infringit la presumpció d’innocència o hagin vulnerat el dret a la intimitat.
