Dictamen
ASSUMPTE: Escrit de queixa de M.M. contra el diari ARA per considerar que en vàries informacions s’han vulnerat els criteris 1, 2, 3, 9 i 10 del Codi Deontològic al parlar sobre el reclamant i provocar-li lesió a la seva integritat i dignitat.ANTECEDENTS
Amb data 17 de desembre de 2020, el Sr. M.M. presenta escrit online de queixa contra el diari ARA per tres articles que fan referència a la seva persona. L’escrit de queixa aporta les versions de paper en PDF, però des del CIC es confirma que els mateixos continguts han estat difosos a través del web del diari en la seva edició digital. Són els següents:
1.Un article publicat el dia 1 de setembre de 2020 en la versió en paper, amb el títol “Funció Pública investiga l’exdelegat a Suïssa per assetjament laboral”. Va signat per Albert Llimós, Aleix Moldes, Anna Mascaró i Núria Orriols. A l’enllaç es pot veure la versió online:
https://www.ara.cat/politica/funcio-publica-investiga-exdelegat-suissa-assetjament-laboral_1_1039500.html
2.Un article publicat el dia 19 de novembre de 2020 en la seva versió en paper, amb el títol “Funció Pública descarta l’assetjament de l’exdelegat a Suïssa”. Està signat per Albert Llimós. A l’enllaç es pot veure la versió online:
https://www.ara.cat/politica/funcio-publica-assetjament-exdelegat-suissa_1_1039540.html
3.Un article publicat el 2 de novembre de 2020 en la seva versió en paper i porta per títol “L’assetjament també aflora en la política”. El signa Marc Toro.
https://www.ara.cat/politica/assetjament-tambe-aflora-politica-masclisme-sexual_1_2553877.html
El Sr. M. considera que es vulneren els punts 1, 2, 9 i 10 del Codi Deontològic, pels següents motius:
A) Article de l’1 de setembre de 2020:
“Respecte els punts 1 i 2”, afirma que el text de l’article “està ple de dades imprecises, i presenta com a fets opinions o interpretacions que no s’han comprovat ni contrastat de manera adequada, quelcom molt greu tractant-se d’una temàtica especialment sensible com aquesta, tot provocant greus lesions a la meva dignitat i un descrèdit totalment gratuït.”
Cita els següents exemples:
-“L’article menciona ‘De les quatre treballadores que van coincidir amb ell a Ginebra...’, però resulta que durant el meu mandat com a delegat de Ginebra (2017-20) hi van (sic) haver 6 treballadores i 1 becari.”
-“Com he pogut comprovar personalment, el diari ARA no ha parlat en cap moment amb les “quatre treballadores” que esmenten, sinó que amb algunes d’elles que haurien donat la suposada versió de les altres, però no pas amb totes. I en qualsevol cas, si el diari ARA hagués parlat amb les 6 treballadores, o m’hagués consultat amb voluntat clarificadora, se li hagués pogut traslladar tota la informació necessària –incloent els noms i els contactes de totes les treballadores- i hagués pogut tenir una informació més acurada –i menys tendenciosa- sobre la qüestió.
-“L’article també menciona ‘Ella [M.B.] va informar Garcias i [Alfred] Bosch, que a principis d’octubre va fer un ultimàtum a M.: o canviava...’. Doncs bé, ni va haver ‘ultimàtum’, ni va ser a principis d’octubre, i la suposada reunió va ser amb B. i Bosch, no amb Garcias [el cap de gabinet, el que seria acusat d’assetjament sexual] que en el moment de l’esmentada reunió es trobava de permís pel seu recent enllaç matrimonial.
Es tractà d’una reunió amb el conseller Bosch i la secretària B. a finals de setembre.
(…) La qüestió dels eventuals problemes de personal a Ginebra només va ser mencionat al final de la reunió per la secretaria B., de fet ho va fer de manera genèrica i quan jo ja m’estava aixecant de la taula; sense que mai més me’n traslladés cap més detall al respecte.”
-“També diu l’article ‘Pocs dies després que esclatés el cas Garcias i Bosch dimitís, M.B. –cessada poques setmanes després pel nou conseller d’Exteriors- va iniciar els tràmits i una de les treballadores, tot i els dubtes inicials, va decidir fer la denúncia, que va ser admesa a tràmit.’ Sobta que el diari ARA consideri oportú informar del cessament de la Sra. B., però no del motiu del mateix. Potser és que si el diari hagués informat que la Sra. B. havia estat cessada per la seva connivència amb els casos d’assetjament sexual i, específicament per haver-los encobert, l’article hauria perdut tota credibilitat.”
-“Un altre exemple, aquest clamorós, és el final del mateix article: ‘No obstant això, les queixes sobre M. van més enllà. L’any 2017, una treballadora de la delegació dels Estat Units va acabar deixant la feina pels problemes que tenia amb ell...’. L’ARA es va molestar a fer cap comprovació d’aquesta informació? A mi m’ho va preguntar?
Doncs no, com em consta que tampoc va contactar l’esmentada delegació ni el delegat del Govern de la Generalitat als EEUU el 2017, el superior jeràrquic d’aquesta persona el moment que se suposa que aquesta persona va optar per deixar la delegació.
És més, com es pot ni simplement insinuar que una persona deixa la seva feina a Nova York per una mala relació amb mi, quan jo ni era el seu superior jeràrquic, i em trobava exercint el meu càrrec en una altra unitat completament diferenciada, la delegació a Ginebra a milers de quilòmetres de distància, i amb un equip del que ella no en formava part?”.
“Respecte el punts 9 i 10 del codi, també crec que la publicació d’aquest article, que fa referència a un protocol de caràcter preventiu, la simple existència del qual és confidencial segons la normativa vigent, ha comportat una greu afectació a la meva imatge i a la meva intimitat.”
“Cal subratllar -segueix el Sr. M.- que la confidencialitat del protocol és per protegir totes les parts afectades, tant la presumptament assetjada com la presumptament assetjadora, especialment fins que la comissió pertinent decideixi si es troben indicis d’assetjament o d’altre tipus d’abús psicològic o laboral. Quelcom que és especialment rellevant quan estem parlant d’un mecanisme on la gran majoria dels casos (més del 80%) són arxivats per manca d’indicis, en alguns casos segurament a causa d’un mal ús d’aquest mecanisme.”
“Per tant, la confidencialitat en aquest tipus de casos -afegeix el denunciant- és especialment important, en tant que la mateixa protegeix a les persones que realment poden estar patint assetjament; i per l’altre protegeix a persones innocents que poden ser víctimes d’acusacions falses (siguin aquestes malintencionades o no).”
En aquest cas, el denunciant troba que “no es tracta només de la mera publicació, prou greu de per sí, sinó també l’orientació que se’n desprèn, amb una afectació directa al principi de la meva presumpció d’innocència; ja que no estem parlant d’un article fet a posteriori d’una resolució de Funció Pública que hagués considerat que sí que s’havien identificat elements constitutius d’assetjament laboral o “abús de poder” (una categoria tècnicament inferior a la d’assetjament).”
B) Article del 2 de novembre de 2020:
El Sr. M. considera que es vulneren els punts 1, 2 i 9 del Codi Deontològic.
L’article se centra en casos d’assetjament sexual relacionats amb la política.
“Sorprenentment -diu el Sr. M.- es fa aparèixer, en mig de casos d’acusacions per assetjament sexual, la frase ‘o la investigació per assetjament laboral a l’exdelegat del Govern a Suïssa M. M.s’.
L’autor de la queixa afirma que “aquesta menció està del tot descontextualitzada i no pot respondre a cap element d’interès informatiu objectiu en quan el meu cas no tenia cap tipus de relació amb el tema que analitza l’article. (…) En el meu cas, en el moment de la redacció de l’article el mateix es trobava en un procediment d’investigació interna (de caràcter preventiu i suposadament confidencial) respecte suposades al·legacions relatives a un possible cas assetjament psicològic en el treball. Res a veure amb l’assetjament sexual.”
El Sr. M. afegeix una observació:
“És cert que l’article també cita un segon cas d’assetjament psicològic, fent referència al cas de la Sra. M.B.. Però aquí es menciona a una persona que en el seu moment va decidir fer una denúncia pública del seu cas; per tant es tracta d’una suposada víctima que a més havia optat per donar publicitat al seu cas. Però en cap moment es menciona o s’apunta al possible autor/a d’aquest eventual assetjament i - per tant- d’aquesta afirmació no se’n pot treure cap connotació negativa respecte de la imatge de la persona esmentada, al contrari d’allò que ocorre amb la menció extemporània que es fa sobre la meva persona.”
“Per tant, entenc -afirma el denunciant- que aquesta referència completament gratuïta, descontextualitzada i, fins i tot, es podria considerar que malintencionada, no fa ‘una clara distinció entre els fets i opinions’, més aviat tendeix a la ‘confusió o distorsió deliberada’ (punt 1 del Codi), provoca ‘descrèdit’ (punt 2) i no ‘respecta el dret (...) a la pròpia intimitat i imatge’ (punt 9).
C) Article del 19 de novembre de 2020:
El Sr. M. considera que no s’hi respecten els punts 1, 2, 3 i 9 del Codi Deontològic.
El denunciant diu: “Respecte els punts 1 i 2 del Codi, de nou es barregen afirmacions que no apareixen en la resolució sobre la que suposadament es fa l’article tot confonent al lector entre quines de les afirmacions expressades provenen de la resolució de Funció Pública, i aquelles que realment són exclusivament resultat de les indagacions o opinions de l’autor de l’article”.
El denunciant cita aquests exemples:
-“L’article fa afirmacions del tipus ‘El cas el va destapar l’ARA el passat mes d’agost, quan quatre treballadores que havien coincidit amb M. a Ginebra van queixar-se de l’actitud que tenia amb elles l’exdelegat’. Aquestes ‘quatre treballadores’ a qui es van queixar el mes d’agost? A l’ARA? Em consta que l’ARA no va parlar amb les ‘quatre treballadores’, sinó que només amb algunes d’elles; ni que aquest mitjà es molestés a saber que n’hi havia hagut dues més, una de les quals encara treballava a la delegació en el moment de la redacció dels tres articles”.
-“Un altre exemple de ‘confusió’ i ‘distorsió” de l’article és quan es diu ‘Durant el procediment es van entrevistar les dues persones afectades i també es va contactar amb altres treballadors de la delegació helvètica’ i s’omet, per exemple, que també hi van participar 8 testimonis que em van donar suport (respecte dels 3 que avalaven total o parcialment la part ‘denunciant’); o que un d’aquests tres testimonis (de la part denunciant) era no sols la persona que havia donat l’ordre de que s’activés el protocol en contra la meva persona [Sra. B.], sinó que es tractava de la persona que poc temps després seria cessada pel nou conseller d’Exteriors, arrel de la seva provada connivència amb els casos d’assetjament sexual al departament durant el mandat del conseller Alfred Bosch.”
-“L’article segueix dient ‘Alhora, es va analitzar tota la documentació aportada, que, per exemple, contenia els informes mèdics que van propiciar que la treballadora acabés agafant la baixa. En un dels informes es descrivia que la pacient manifestava ‘una situació que posa de manifest l’assetjament laboral (mòbing) exercit pel seu cap’. No deixa de ser revelador, però, que no mencioni –per exemple- el fet que entre les moltes proves aportades també hi havia diversos historials de converses de WhatsApp que corroboraven la versió exposada per la persona ‘denunciada’ i que posaven en dubte la bona fe dels testimonis aportats per la part ‘denunciant’. O el fet que els informes mèdics als que fa referència l’ARA no formessin part de l’expedient de Funció Pública quan aquest va ser consultat per la part denunciada, entre molts d’altres.
El denunciant, Sr. M., considera que el to de l’article el fa sospitós to i que la informació que es dona el declara innocent de l’acusació d’assetjament laboral: “En qualsevol cas, l’orientació general de l’article -diu- difereix completament del que fa la resolució sobre la que en teoria informa, i com que aquesta és confidencial, impedeix que el lector o qualsevol altre mitjà ho pugui contrastar, quedant la meva honorabilitat desprestigiada i sense possibilitat de defensa.”
Considera que el periodista autor de l’article ha fet una selecció “esbiaixada de fragments marginals de la resolució”, i en canvi no faci referència a moltes afirmacions de la mateixa que sí que tenen un manifest interès periodístic.”
A tall d’exemple, “és molt sorprenent -ironitza- que no es faci cap referència al fet que en l’esmentada resolució, la persona “denunciant” afirmés que l’assetjament havia continuat per part de terceres persones després de la meva sortida de Ginebra; o al fet que la persona ‘denunciant’ hagués decidit deixar la delegació sis mesos després de que jo n’hagués deixat de ser el seu responsable, pels seus desacords amb el nou responsable de la delegació.”
Respecte el punt 3 del Codi, diu que “el fons de l’article es basa en ressaltar, de nou, de forma descontextualitzada aspectes marginals de la resolució tot presentant-los de la manera més negativa cap a la meva reputació.”
“De fet com a subtítol s’escull “M. va ser denunciat al març per una treballadora” que de nou no correspon a la realitat, ja que la petició d’obertura de l’expedient va venir determinat per la petició expressa de l’aleshores secretaria d’Acció Exterior i de la Unió Europea, la Sra. M.B -com ja he apuntat- poc temps abans que ella fos cessada per la seva connivència amb els casos d’assetjament sexual (aquests sí que actualment provats i verificats) al departament d’Exteriors durant el mandat del conseller Alfred Bosch. Informació que, tot i ésser coneguda pels autors dels tres articles, és omesa en tots els casos. I en qualsevol cas la ‘treballadora’ no va firmar el formulari per l’activació del protocol de caràcter preventiu, fins ben avançat l’abril, no el ‘març’.
Pel conjunt de motius que exposa, el Sr. M. denuncia que “es presenta com una suposada rectificació el que de nou esdevé un mecanisme de lesió a la meva integritat i la dignitat, fet encara més greu –si és possible- quan Funció Pública ja havia resolt clara i meridianament la no existència ni d’assetjament ni d’abús de poder (un supòsit inferior al de l’assetjament), ni d’elements constitutius d’ambdós.”
Pel que fa a la relació del diari ARA amb el Sr. M. abans de la publicació de l’article de l’1 de setembre de 2020 (el primer dels tres) “abans de la seva publicació, els autors del mateix només es van posar en contacte amb mi una sola vegada, a mitjans de juliol, per fer-me preguntes sobre qüestions de funcionament de la delegació durant el meu mandat com a delegat del Govern a Ginebra, així com preguntes sobre si havia tingut problemes amb algun treballador de la mateixa, etc. En cap moment se’m va traslladar específicament preguntes sobre un cas de presumpte assetjament laboral, ni tampoc molts dels aspectes que després es detallarien en l’esmentat article, fet que –evidentment- em va generar una greu situació d’indefensió.”
“De fet -continua- el mateix mes de juliol, per via de terceres persones, vaig saber que l’ARA havia decidit no publicar res al respecte, ja que entenien que les informacions rebudes un cop contrastades no quedaven gens clares. Després d’això no vaig rebre cap consulta més ni contacte per part de cap dels periodistes de l’ARA fins a data d’avui.”
“A això -segueix- cal sumar-hi que fins a la publicació de l’esmentat article no vaig tenir cap comunicació formal, ni informal, des de Funció Pública sobre l’eventual existència d’un dossier d’aquesta naturalesa que fes referència a la meva persona. El primer dia que en vaig tenir coneixement va ser el 4 de setembre, tres dies després de la publicació a l’ARA, quan Funció Pública em va comunicar formalment l’existència de l’expedient i em va convocar a una videoconferència amb la Comissió que s’havia establert per estudiar el cas.”
AL.LEGACIONS
Per part del diari ARA, tot i que el CIC va demanar les al·legacions a la direcció del mitjà per tal de valorar el cas en data 21 de desembre, no se n’ha rebut cap resposta.
PONÈNCIA
La queixa del Sr. M. aporta elements que fan pensar que veritablement no coneixia l’existència de la investigació de Funció Pública fins a la publicació de l’article del diari ARA l’1 de setembre i, de forma oficial, per comunicació de Funció Pública el 4 de setembre de 2020, tres dies després.
En el cas que ens ocupa, valorarem dues qüestions: primera, la relació dels periodistes del diari amb el Sr M.; i segona, la violació del secret de sumari.
1.Relació dels periodistes del diari ARA amb el Sr. M..
Les versions del Sr. M. i la del diari ARA no encaixen. Mentre que el Sr. M. explica que els periodistes no li van preguntar sobre el dossier de Funció Pública, els periodistes afirmen a l’article:
“M. assegura que no té coneixement d’aquest expedient, lamenta que el departament fins ara no li hagi demanat la seva versió i manté que va deixar la delegació per ‘motius personals i familiars’ i, sobretot, per voluntat pròpia. A més, nega qualsevol tipus d’assetjament i diu que si la seva etapa a Suïssa va ser difícil va ser perquè, assegura, va ser espiat pels serveis d’intel·ligència espanyols i va patir l’assetjament de l’extrema dreta Suïssa –un moviment vinculat a l’extrema dreta espanyola–, fet que va obligar a reforçar la seguretat de la delegació.”
A més, el CIC ha comprovat que a Facebook i Twitter, el diari presentà la notícia ja el dia anterior a l’edició impresa, el 31 d’agost de 2020, com si M.M. en fos una font informativa directa: “M.M., que nega les acusacions,...”
https://www.facebook.com/146043418739497/posts/manuel-manonelles-que-nega-les-acusacions-treballa-ara-com-a-assessor-a-la-conse/4919467684730356/
https://twitter.com/diariara/status/1300548429584756737
Són versions clarament contradictòries. Alguna de les parts no diu la veritat.
Al Consell de la Informació de Catalunya li correspon fer constar que per part del diari ARA no s’han aportat al·legacions i la queixa i el relat del Sr. M. resulten plausibles i coherents.
Els periodistes autors de l’article no van acudir a la font imprescindible, el Sr. M., per contrastar l’acusació que se’n feia i donar-li l’oportunitat d’expressar-se en un tema que és altament sensible a l’opinió pública i que ataca la seva imatge i el seu honor. S’ha de tenir en compte que el primer article i l’últim portaven fotografia on clarament s’identifica el Sr. M..
L’actitud correcta per part dels periodistes no era només posar-se en contacte amb ell -que ho van fer, tal com diu el propi denunciant- sinó plantejar obertament la qüestió sobre la investigació que duia a terme Funció Pública. Només així es donava possibilitat de respondre a l’acusació d’assetjament laboral.
Per tot això, queda patent que els articles del diari ARA vulneren els articles 1, 2, 9 i 10 del Codi Deontològic.
2.Violació del secret.
En primer lloc, el CIC manifesta que entén que les investigacions de Funció Pública siguin secretes quan ho considera necessari. El criteri 6 del Codi Deontològic recorda que “cal reconèixer a les persones individuals i jurídiques el dret a no proporcionar informació”.
Pel que fa al contingut de la investigació de Funció Pública, anava més enllà del que es considera “falta greu”.
El Reglament de règim disciplinari de la funció pública de l’Administració de la Generalitat de Catalunya fou aprovat pel decret 243/1995 de 27 de juny.
El preàmbul del decret subratlla que el Reglament “ha de garantir els principis de legalitat, contradicció, audiència, presumpció d'innocència i proporcionalitat.”
El Reglament considera faltes greus, entre d’altres:
b) L'abús d'autoritat en l'exercici del càrrec.
c) La manca de consideració envers els administrats o el personal al servei de l'Administració en l'exercici de llurs funcions.
d) El fet d'originar enfrontaments en els centres de treball o prendre-hi part.
f) Les conductes constitutives de delicte dolós relacionades amb el servei o que causin un dany a l'Administració o als administrats o als companys.
L’assetjament laboral no és una falta greu contemplada per aquest reglament. Hem d’anar al marc legal estatal.
El Codi Penal espanyol, des de l’any 2010 tipifica com a delicte l’assetjament laboral en el seu article 173 apartat 1. I el cas que ens ocupa tenia, en la seva acusació i segons la informació publicada pel diari ARA, consideració de que es tractava de la comissió d’aquest delicte.
El secret que demana una investigació d’aquesta mena, més enllà del sentit comú, el fa comparable al secret de sumari en els processos judicials: es justifica aquest secret, segons la Ley de Enjuiciamiento Criminal, “sólo en cuanto es necesario para impedir que desaparezcan las huellas del delito, para recoger e inventariar los datos que basten a comprobar su existencia y reunir los elementos que más tarde han de utilizarse y depurarse en el crisol de la contradicción durante los solemnes debates del juicio oral y público”. És a dir, mantenir el secret és una obligació dels periodistes per no entorpir la justícia i perjudicar les víctimes.
Traslladant aquest criteri al cas que ens ocupa, quan es tracta d’una investigació que Funció Pública marca com a secreta fins que no es dilucidi si hi ha indicis dels fets, un periodista té l’obligació de respectar aquest secret per no perjudicar la possible víctima.
A més, en tractar-se d’una acusació que afecta a l’honor i la imatge del denunciat, la informació s’hauria d’haver donat quan Funció Pública resolgués la investigació.
Si el diari ARA va considerar que s’havia de donar a conèixer el fet perquè es tractava d’un cas d’inequívoc interès públic, la informació hauria d’haver deixat clara la presumpció d’innocència de l’acusat, cosa que no es va fer en cap dels tres articles publicats. Ni tan sols en el tercer, on es deixa l’escletxa per dubtar de Funció Pública i seguir apuntant a la culpabilitat del Sr. M..
Encara quedava l’alternativa, si es considerava essencial publicar el fet, que parlés del Sr. M. amb inicials i sense la fotografia, com s’hauria de fer es amb totes les persones que han estat acusades davant la Justícia però encara no hi ha una sentència sobre els fets.
Per tot això, el Consell de la Informació de Catalunya adopta el següent:
ACORD
El CIC declara que el diari ARA, en els tres articles denunciats, ha violat els criteris 1, 2, 4, 9 i 10 del Codi Deontològic.
Per aquesta raó, el CIC insta el diari ARA a acomplir allò que assenyala el criteri 4 del Codi Deontològic: “Rectificar les informacions incorrectes. L’obligació d’esmenar tant les informacions com les interpretacions resultants que s’hagin demostrat falses o errònies comporta fer-ho amb promptitud i amb el tractament i l’extensió proporcionats. Així mateix, els mitjans han d’atendre el dret de rèplica quan aquest sigui sol·licitat en termes raonables.”
Observacions
ACORD
El CIC declara que el diari ARA, en els tres articles denunciats, ha violat els criteris 1, 2, 4, 9 i 10 del Codi Deontològic.
Per aquesta raó, el CIC insta el diari ARA a acomplir allò que assenyala el criteri 4 del Codi Deontològic: “Rectificar les informacions incorrectes. L’obligació d’esmenar tant les informacions com les interpretacions resultants que s’hagin demostrat falses o errònies comporta fer-ho amb promptitud i amb el tractament i l’extensió proporcionats. Així mateix, els mitjans han d’atendre el dret de rèplica quan aquest sigui sol·licitat en termes raonables.”
