Dictamen
ASSUMPTE: Escrits de queixa de la Plataforma Permanent per a la Convivència, de Vic, en relació amb un article publicat el dia 6 d'agost de 1999 al setmanari d'Osona i el Ripollès "La Marxa de Catalunya" i uns articles publicats també per aquest setmanari els dies 1 i 8 d'octubre del mateix any.
ANTECEDENTS
El dia 8 de setembre de 1999 va entrar al registre del Consell de la Informació de Catalunya (CIC), registre n. 144/1999, un escrit de queixa de la Plataforma Permanent per a la Convivència, de Vic, sobre un article publicat el dia 6 d'agost al setmanari d'Osona i el Ripollès "La Marxa de Catalunya". Així mateix, el dia 19 d'octubre té entrada al registre del CIC, registre de la Fundació 5/1999, un altre escrit de queixa de la mateixa Plataforma Permanent per a la Convivència, amb motiu d'uns articles publicats els dies 1 i 8 d'octubre del mateix any al mateix setmanari "La Marxa", números 542 i 543. Les queixes feien referència a unes informacions sobre successos suposadament racistes que afectaven els immigrants magribins. S'adjuntaven les còpies de les informacions de referència.
Els articles denunciats tenien les dates i els titulars següents:
6.8.99 "Jo, racista ..."
1.10.99 "Baralles racistes a les portes de l'Institut
Martí i Pol de Roda" (primera notícia, primera plana, número 542)
1.10.99 "Baralla amb tints racistes davant l'Institut Miquel Martí i Pol de Roda de Ter" (pàgina 10, número 542)
1.10.99 "Baralla entre magribins i catalans a Roda de Ter. No es pot amagar el cap sota l'ala" (editorial, pàgina 6, número 542)
8.10.99 "Codina proposa l'expulsió del país dels responsables del bar 'El Mesón', de Vic" (primera notícia, primera plana, número 543)
8.10.99 "L'alcalde de Vic demanarà l'expulsió del país dels responsables del bar 'El Mesón'" (pàgina 9, número 543)
8.10.99 "L'alcalde demanarà l'expulsió d'un grup de magribins. L'actitud valenta de Jacint Codina" (pàgina 6, editorial, número 543)
8.10.99 "Preguntes al carrer: Què opina del fet que l'alcalde de Vic vulgui expulsar del país els immigrants que delinqueixen?" (pàgina 7, número 543)
La secretaria del CIC va informar, el dia 9 de setembre, a la Plataforma Permanent per a la Convivència que havia rebut la seva queixa inicial i que, donat que el primer Consell havia acabat el seu mandat el mes de juliol, l'escrit de queixa seria traslladat a la Fundació Consell de la Informació de Catalunya per si, el nou Consell, considerava oportú donar-li tràmit. El segon escrit de queixa, a la seva recepció, es va incorporar al mateix expedient.
La presidència i la secretaria general del CIC van estudiar l'expedient de referència i van acordar l'admissió a tràmit dels escrits de queixa.
El 27 d'octubre de 1999 es va donar trasllat dels esmentats escrits al senyor Joan Turró, director de "La Marxa de Catalunya", perquè fes les al•legacions que estimés oportunes en el seu dret, tot advertint que tenia 15 dies de termini.
ESCRITS DE QUEIXA
I.- La Plataforma Permanent per a la Convivència és una organització formada per gent amb un únic objectiu: persones de diferents procedències han de conviure en un mateix territori, sense trobar-se amb més problemes que els que comporta la mateixa convivència.
La Coordinadora d'Osona contra la Tortura és un organisme dirigit a aturar els abusos de poder que es produeixen constantment i aquests per desgràcia no són pocs.
Ambdues organitzacions són independents, tot i que puguin estar formades per gent amb uns objectius comuns, i la Coordinadora d'Osona contra la Tortura formi part de la Plataforma Permanent per a la Convivència. Les dues tenen un funcionament i una manera d'actuar autònoma.
II.- El Sr. Turró ha triat una línia d'actuació determinada, aquesta consisteix en la provocació; provoca confrontació, exalta la gent contra un dels col•lectius més desfavorits i desprotegits de la societat, format pels treballadors immigrants, les poques opcions que aquests tenen de defensar-se, les menysprea el Sr. Turró des de la seva columna, i titlla d'aprofitats aquells que intenten solidaritzar-s'hi.
DEMANEN:
Únic: Es prenguin les mesures necessàries per tal d'aturar aquesta actuació premeditada, i evitar així danys irreparables.
Annex :
1. Fotocòpia de la columna del Sr. Joan Turró del 16 de juliol de 1999.
2. Fotocòpia de la carta de la Coordinadora d'Osona contra la Tortura, publicada a "La Marxa" el 23 de juliol de 1999.
3. Fotocòpia de l'escrit de la Plataforma Permanent per a la Convivència, repartit a Vic el 31 de juliol de 1999.
4. Fotocòpia de la columna del Sr. Joan Turró del 6 d'agost de 1999.
"AL CONSELL DE LA INFORMACIÓ DE CATALUNYA
-Els/les sotasignats, i amb motiu dels articles publicats els dies 1 i 8 d'octubre de 1999 al setmanari d'Osona i el Ripollès "La Marxa de Catalunya", números 542 i 543, Edicions del Bon Temps S.A.,
- 'Baralles racistes a les portes de l'Institut Martí i Pol de Roda (primera notícia, primera plana, número 542)
- 'Baralla amb tints racistes davant l'Institut Miquel Martí i Pol de Roda de Ter (pàgina 10, número 542)
- 'Baralla entre magribins i catalans a Roda de Ter. No es pot amagar el cap sota l'ala' (editorial, pàgina 6, número 542)
- 'Codina proposa l'expulsió del país dels responsables del bar 'El Mesón', de Vic' (primera notícia, primera plana, número 543)
-'L'alcalde de Vic demanarà l'expulsió del país dels responsables del bar 'El Mesón'' (pàgina 9, número 543)
-'L'alcalde demanarà l'expulsió d'un grup de magribins. L'actitud valenta de Jacint Codina' (pàgina 6, editorial, número 543)
-'Preguntes al carrer: Què opina del fet que l'alcalde de Vic vulgui expulsar del país els immigrants que delinqueixen?' (pàgina 7, número 543)
REITEREM: El contingut de la nostra queixa anterior, de 6.9.99.
Vic, 10 d'octubre de 1999
Documents adjunts:
1. Fotocòpies corresponents a l'edició de "La Marxa de Catalunya", número 542.
2. Fotocòpies corresponents a l'edició de "La Marxa de Catalunya", número 543.
3. Fotocòpia del bisetmanari "El 9 Nou" del 4.10.99, per tal que es pugui comparar la diferència de tractament informatiu de la mateixa notícia de l'edició del número 542 de "La Marxa de Catalunya".
4. Fotocòpia de la nostra queixa anterior del 6.9.99".
AL•LEGACIONS
No es van rebre al•legacions en el termini de 15 dies fixat i, en conseqüència, es va enviar una altra carta amb data 22 de novembre de 1999 en la qual s'atorgava un nou termini, amb el contingut següent:
Amb data 27 del proppassat mes d'octubre et vam enviar còpia de l'escrit de queixa adreçat al Consell de la Informació de Catalunya (CIC) per la Plataforma Permanent per a la Convivència en relació amb un article publicat per aquest setmanari el dia 6 d'agost d'enguany.
Igualment t'acompanyàvem còpia de l'escrit de la mateixa entitat en relació amb uns articles publicats també a "La Marxa" els dies 1 i 8 d'octubre i sol•licitàvem que el mitjà formulés les al•legacions que considerés oportunes en el seu dret en un termini de 15 dies.
Donat que fins a la data no s'ha rebut resposta, et prego que ens la facis arribar abans del dia 15 de desembre ja que aquest assumpte s'ha inclòs a l'ordre del dia de la propera reunió de comissió informativa del Consell.
En el cas que no es rebi resposta dins d'aquest termini, es considerarà que el mitjà desisteix de formular les al•legacions a les quals té dret.
Tampoc es va obtenir resposta. Es considera, per tant, que el setmanari "La Marxa de Catalunya" renuncia definitivament al seu dret de formular al•legacions.
INFORME DE LA PONÈNCIA
El Consell de la Informació de Catalunya va encarregar la ponència a un dels consellers, que va enviar el seu escrit amb data 15 de febrer, el qual reproduïm literalment:
La inmigración no se puede considerar como un fenómeno secundario y transitorio, sino que hay que contemplarlo como un factor de transformación y renovación del paisaje cultural, social, político y religioso.
Claro está que la diversidad no es nada nuevo, pero en este último decenio se está desarrollando de una forma singular como consecuencia de los movimientos migratorios.
Hemos visto con preocupación los acontecimientos ocurridos hace meses en Terrassa y los recientes hechos de El Ejido que desataron un clima de violencia y agresión. Sucesos como éstos son indicadores de problemas no solucionados que constituyen verdaderos yacimientos de frustraciones y desgarros sociales y personales que gritan por políticas de integración, como un proceso multidimensional, recíproco y bilateral que se da entre inmigrantes y sociedad de acogida, cuyo objetivo es la creación de un marco de convivencia, basado en la reciprocidad y responsabilidad común en la que
todos los miembros participan activamente en la sociedad en la que están instalados.
En los artículos de “La Marxa” se observa la producción consistente y constante en el imaginario colectivo de una figura de inmigración magrebí que se percibe como un modelo social sometido a sospecha perenne. Este discurso que no es neutral, se va deslizando de la preocupación de la inmigración como problema al rechazo del ilegal. La forma de expresión debería de crear una dinámica de arrastre positivo y la tendencia de identificar a diferentes etnias con delincuencia es irresponsable y falsa. El acto de un inmigrante transmite criminalización y culpabilidad a todo el colectivo.
En concreto me refiero a la columna del director de “La Marxa”, Joan Turró, titulada “Aquell ‘prontu’...” (16/07/99), cuando se refiere a:
“... La cocaïna a Osona la controlen magribins que volen frenar l'actuació policial amb crits de “racistes”...”
Lo anteriormente dicho queda también reflejado en las distintas maneras de dar una noticia. En “La Marxa”, una pelea entre jóvenes a la salida de un instituto se convierte en tema racial y suficientemente importante para salir en portada del periódico (“Baralles racistes a les portes de l’Institut Martí i Pol de Roda”, 1/10/99). En otro periódico, “El 9 Nou”, es un breve en la que no se menciona ninguna etnia, sino que simplemente se relatael hecho: una pelea entre dos grupos de jóvenes. (“Enrenou a Roda per una baralla entre dos grups de joves” 4/10/99)
Cuando se intenta criminalizar o inculpar al inmigrante lo que se persigue es alarmar a la opinión pública y sus posibles consecuencias para justificar medidas restrictivas y discriminatorias.
Esto queda patente en el artículo de “La Marxa” publicado el 8 de octubre de 1999 : “L’alcalde de Vic demanarà l’expulsió del país dels responsables del bar El Mesón”. El hecho es un presunto delito de distribución y venta de droga. Uno de los inculpados es magrebí. Esa es la noticia. Pero en “La Marxa”, es sólo un pretexto para convertir la noticia en un artículo de inmigración, sacando además de contexto la información para crear alarma social. (No se dice el porcentaje del número de detenciones de magrebíes respecto al total de detenciones realizadas; se habla de inmigrantes, dando la sensación de que inmigrantes es igual a magrebíes “... l’Estat Espanyol duplicarà
els immigrants amb permís legal...); lo mismo sucede cuando se habla de extranjeros (después de 4 columnas y media hablando de magrebíes, de expulsiones... da la sensación que todos los extranjeros son magrebíes) “... es passaria de 18 estrangers per cada 1.000 habitants a 40 per mil...”
De esos 18, ¿cuántos son magrebíes?. Si el artículo habla de la inmigración magrebí, hay que contextualizar los datos.
Es muy importante una autorrevisión de estos textos ya que se excluye al inmigrante de la posibilidad de convivencia ciudadana y del marco institucional que da el acceso a la ciudadanía.
Cataluña tiene que hacerse la idea de que fue, es y será hogar de inmigración y debe hacerlo con rigor.
Es por ello, que según mi opinión, estos artículos vulneran los artículos 1 y 12 del Codi Deontològic".
Observacions
A C O R D:
El Consell de la Informació de Catalunya (CIC) considera que el cas planteja un problema fonamental de la societat catalana. Efectivament, la integració dels immigrants és un dels reptes fonamentals del segle XXI.
En aquest sentit, el CIC -com a organisme de reflexió dels mitjans informatius- considera que cal establir uns principis bàsics per al tractament de notícies o comentaris que abordin aquest tema. Aquests principis serien:
1) La immigració és un fenomen que s'ha d'afrontar amb un criteri moral i racional. No es pot tractar a la lleugera.
2) Tot ésser humà, sigui quina sigui la seva ètnia, religió o feina ha de ser respectat i té tots els drets que reconeix la Constitució. En cas contrari, se sentirà amenaçat, cercarà refugi dins del seu entorn, no s'integrarà i pot arribar a ser hostil al país que l'acull. Aquesta situació no és desitjable i, a més, va en contra de l'esperit d'acollida que Catalunya sempre ha tingut.
3) El més elemental sentit pràctic aconsella cercar la integració dels immigrants. Correspon al poder polític la difícil tasca de trobar el punt just d'equilibri i dictar lleis justes i convenients. Correspon, però, al poder informatiu (que en el sentit de
creació de l'opinió pública té la màxima importància i responsabilitat) una conducta racional i oberta. Cal tenir en compte que la integració és, a la llarga, l'única sortida factible. En canvi, la separació en diverses cultures només condueix al conflicte. En aquest sentit, criminalitzar sense proves a grups ètnics, tractar-los amb menyspreu (o amb desconfiança, com a mínim), generalitzar les acusacions és injust, va contra la imparcialitat periodística i no ajuda a la necessària integració, més aviat al contrari.
ACORD FINAL
Atès que la publicació objecte del present cas fomenta la desconfiança envers un grup humà i pot suscitar discriminacions.
Atès que s'observen mancances importants quant al rigor periodístic, sense distingir entre els fets i les opinions.
Donat que es criminalitza un grup heterogeni a partir de casos particulars i es generalitzen les acusacions.
El Consell de la Informació de Catalunya considera que els textos publicats pel setmanari La Marxa, objecte d'aquesta denúncia, vulneren els criteris 1, 2 i 12 del Codi Deontològic“.
