Dictamen
ASSUMPTE: Escrit de queixa del senyor A.F.L. contra el programa emès per Telecinco en data 29 d’octubre de 2007 titulat “Racismo: amenaza en la calle”, per considerar que vulnera el criteri 12 del Codi Deontològic.
“ANTECEDENTS
El reclamant manifesta que el reportatge emès per Telecinco en data 29 d’octubre de 2007 al voltant de les 23.45 hores vulnera el criteri 12 del Codi Deontològic en tant que fent ús de l’anomenat “periodisme d’investigació” i sota l’excusa d’una suposada denúncia, es fa espectacle i es dramatitza sobre uns fets rellevants i seriosos. “Únicament es podria dir que s’ha fet publicitat a moviments feixistes i nazis”.
Considera, a més, que s’especifiquen els “mètodes delictius que es fan servir ratllant la incitació al racisme i la violència sense volta ni volta” i que en alguns moments “no es fa cap aportació que ajudi a entendre millor els continguts rellevants” del reportatge.
CONSIDERACIONS I PONÈNCIA
Segons el raonament del senyor A.F.L. “s’hi pot veure com s’agredeix a persones. S’hi especifiquen i expliquen els mètodes delictius que es fan servir ratllant la incitació al racisme i la violència sense solta ni volta”.
I jo diria que encara més. Malgrat això, dubto que ningú adoptes posicions racistes, desprès de veure el reportatge.
El programa es justifica a si mateix recordant el cas de la noia equatoriana atacada a puntades de peu en un tren de Barcelona i per la presència d’un immigrant sud-americà, tetraplègic, desprès de rebre un cop a la columna vertebral. Els dos atacants estan en llibertat.
El dit reportatge està dedicat íntegrament a explicar com es preparen, com actuen impunement i com justifiquen els seus atacs físics els grups d’estètica skin, neonazis, caps rapats, creus gamades, neofeixistes, etc.
La dita gent es va posar voluntàriament davant la camera amb el cap cobert per un passamuntanyes i la veu distorsionada. Expliquen com es preparen mentalment llegint llibres sobre el nacionalsocialisme hitlerià. Com s’entrenen, mentre el “mestre” dóna detalls de quina manera s’ha de fer servir el bat de beisbol o el puny americà, per fer més mal. Si volen pistoles, diuen que les aconsegueixen sense problemes de mans d’ex-militars de l’Europa de l’Est. Es presenten com a espanyols purs i salvadors d’Espanya per lliurar-la de “gusanos” com els immigrants, els homosexuals o creients de qualsevol fe, que no sigui la catòlica.
Es veu alguna escena de les seves pallisses, presa a tanta distància, que no és possible reconèixer ningú.
Intervenen en el programa:
- Un policia infiltrat en un d’aquests grups, lamentant que ells es juguin la vida i desprès, la lentitud de la justícia o la indiferència de jutges i fiscals, permet que els delinqüents estiguin en llibertat.
- El Fiscal en Cap de Madrid.
- El President del “Movimiento contra la intolerancia”.
- Personatges populars, immigrants en el seu dia, i de pell fosca, com Samuel Eto’o o Francine Gálvez.
- Personatges coneguts, de pell blanca.
- Un polític, no diu de quin partit, però que explica que no s’hauria de consentir que partits legalitzats propers a l’extrema dreta, tinguessin aquesta gent com a militants. Un d’aquests partits és la quarta força política a l’Ajuntament de Alcalá de Henares, ciutat capdavantera pel que fa a atacs de grups neonazis.
Personalment, em resulta difícil pensar que desprès de veure aquest reportatge, algú se sentís inclinat cap al sentiment racista o la pràctica de la violència. Penso que tampoc hi ha cas.
A C O R D:
De l’anàlisi del reportatge emès per Telecinco no es pot extreure que es vulneri cap dels punts del Codi Deontològic de la professió periodística a Catalunya, en tant que no incita al sentiment racista o a la pràctica de la violència sinó que explica uns fets amb la intervenció de casos reals.”
Observacions
A C O R D:De l’anàlisi del reportatge emès per Telecinco no es pot extreure que es vulneri cap dels punts del Codi Deontològic de la professió periodística a Catalunya, en tant que no incita al sentiment racista o a la pràctica de la violència sinó que explica uns fets amb la intervenció de casos reals.”
