Dictamen
CERTIFICA: Que en relació a l’expedient núm. 9/2012 els membres del Consell de la Informació de Catalunya en reunió plenària de data 29 de novembre de 2012 (CIC) van adoptar per unanimitat el següent acord, segons la documentació de l’expedient:
EXPEDIENT NÚM. 9/2012
ASSUMPTE: Escrit de queixa de la Sindicatura de Comptes contra el diari El País per la publicació de documents de treball de la institució que eren de caràcter confidencial, fet que podria haver vulnerat el Codi Deontològic.
ANTECEDENTS
El 3 de juliol de 2012, la Sindicatura de Comptes va adreçar una queixa al Consell de la Informació de Catalunya (CIC) per diferents informacions publicades els mesos de maig i juny al diari El País.
Aquestes informacions, segons la Sindicatura, són “derivades d’una filtració a l’esmentat diari de documents de treball de l’any 2006 que es trobaven sota el deure secret i que han provocat un greuge contra la honorabilitat professional de la Sindicatura de Comptes en no haver-se contrastat per part del diari ni dels periodistes que signen les notícies la informació rebuda i en haver alterat i plantejat de tal manera aquesta informació que de la seva lectura es deriva de forma clara i intencionada una continua ofensa a l’esmentada institució”.
El signant de la queixa aporta un total de 12 documents, fotocòpies de les pàgines publicades pel diari sobre el tema, a partir d’un informe de l’any 2006 que acusava al ex alcalde de Lloret de Mar Xavier Crespo (CiU) d’haver-se lucrat amb diners d’hospitals públics, informe que, segons El País, la Sindicatura decidí no publicar amb el vot favorable dels síndics representants de tots els partits polítics, excepte el de Iniciativa, que va demanar a la presidenta del Parlament que es fes públic. Segueixen altres informacions amb fotocòpies sobre les discrepàncies al si de la Sindicatura, així com altres presumptes irregularitats del senyor Crespo i les pressions polítiques per tapar l’escàndol.
La Sindicatura de Comptes considera a més com agreujant el fet que “amb motiu de les referides publicacions el síndic major va trametre una carta en la que es feia front a les notícies publicades els dies anteriors i que acusaven a la Sindicatura d’ocultar un suposat informe de fiscalització i en la que es posava de manifest que aquesta informació no s’havia contrastat degudament per part del diari El País amb la institució”. Acompanya també fotocòpia de la carta adreçada al diari, publicada el 6 de juny a la secció de “Cartas al director”, i fa notar que faltava el paràgraf de referència a la manca de contrast de les informacions amb els responsables de la institució.
La Sindicatura creu vulnerats els criteris 2 i 4 del Codi Deontològic “en publicar el diari uns articles que de manera tendenciosa acusen a la institució d’haver ocultat documents quan la realitat ha estat que aquest document no es va fer públic perquè el Ple no el va aprovar”.
En data 31 de juliol de 2012, la Sindicatura adreça al CIC una ampliació de la seva queixa, motivada per unes noves informacions aparegudes al mateix diari el 30 de juliol, “el contingut de les quals ha provocat un greuge contra la honorabilitat i professionalitat de la Sindicatura de Comptes i contra el que va ser cap dels serveis jurídics de la institució, senyor Carles Rossinyol i Vidal”, amb qui es va posar en contacte el diari abans de publicar que la Sindicatura defensà Crespo davant del Tribunal de Cuentas i que ocultà les pèrdues produïdes a dos hospitals públics. En aquest cas, la queixa precisa que la informació està tergiversada novament, ja que el senyor Rossinyol va explicar a un periodista del diari com funcionava “la fase d’actuacions prèvies a l’exigència de responsabilitats comptables que el Tribunal de Cuentas delega des de fa molts anys a la Sindicatura de Comptes de Catalunya, d’acord amb el procediment legal establert. Procediment que, en el cas que ens ocupa, va acabar amb una sentència dictada por el Tribunal de Cuentas que donava la raó al delegat instructor i que, per tant, va considerar que dels fets enjudiciats no havia indicis de responsabilitat comptable”. El diari, segueix la queixa, no va fer cap menció a aquest darrer fet.
En definitiva, l’ampliació de la queixa, a banda dels greuges a la Sindicatura i al ex cap dels serveis jurídics, planteja la possible vulneració pel diari El País del criteri 2 del Codi Deontològic.
AL•LEGACIONS
El Consell de la Informació va sol•licitar les al•legacions pertinents a la direcció del mitjà en dues ocasions, sense que fins a la data hi hagi hagut resposta.
PONÈNCIA I ACORD
Atès que el Síndic de Comptes no qüestiona als seus escrits l’existència ni la veracitat dels documents que van propiciar els reportatges publicats a “El País”, sino la seva naturalesa “no oficial” y la forma en que van arribar a mans del diari, “contravenint la normativa reguladora d’aquesta institució que estableix el deure de secret dels documents que no s’han fet públics (...)”, la ponència exposa el següent:
1.- L’ús d’informacions procedents de filtracions és moltes vegades la base del periodisme d’investigació. No cal fer una exhaustiva cerca a les hemeroteques per trobar-hi exemples de com, a partir d’una filtració, s’han arribat a descobrir arreu el món casos assenyalats de corrupció, d’injustícies, d’abusos i usurpacions a la vida pública i al món privat, amb l’emblemàtic Watergate com a bandera.
2.- Una altra cosa fora que els reporters d’ “El País” haguessin obtingut aquest material emprant mètodes il•lícits com ara el robatori, la invasió d’un lloc privat o no obert al públic, l’ús d’ulleres de llarga vista, el suborn o el pagament de diners a canvi de la informació. Ben sovint ens trobem als mitjans de comunicació que s’han filtrat dades referents a casos judicials sota el secret del sumari, amb la paradoxa de que les filtracions no poden haver sortit més que del propi jutjat; o quan es poden llegir referències avançades del Consell de Ministres, quan tots els membres van jurar o prometre pel seu “honor” mantenir en secret tota mena de deliberacions. En el cas concret de la Sindicatura de Comptes, per tant, més aviat sembla que hi ha hagut una manca de diligència interna pel que fa a la custodia de documents (diligència exigida reiteradament pel Tribunal Europeu de Drets Humans al llarg de la seva jurisprudència relativa a secrets oficials i documents confidencials) i la protecció de la normativa reguladora de la institució. D’altra banda, en tractar-se d’un òrgan fiscalitzador extern dels comptes, de la gestió econòmica i del control d’eficiència de la Generalitat, sembla que hauria d’extremar la transparència i fer-ne ús de la web per corregir o rebatre les informacions aparegudes que cregui incorrectes.
3.- El tema sobre el document filtrat motiu de la queixa ve de lluny, atès que “El Periódico de Catalunya” ja es referia a l’ agost del 2005 a un informe de la Conselleria d’Economia de la Generalitat que desvetllava irregularitats en les activitats del llavors alcalde de Lloret, senyor Crespo, informe que el Govern va passar a la Sindicatura de Comptes sense que es registrés cap queixa contra la seva publicació, així com tampoc els comentaris ad hoc del periodista Josep Maria Ureta. (La ponència acompanya còpies de les informacions i comentaris apareguts a El Periódico la data abans esmentada.).
4.- Fetes aquestes precisions, la ponència no troba que “El País” hagi vulnerat els criteris 2 (en cap dels supòsits plantejats) i 4 del Codi Deontològic. En canvi, sí que considera parcialment ignorat un principi periodístic universal en no haver contrastat les primeres informacions amb la Sindicatura, una premissa sempre a tenir en compte. D’altra banda, va publicar la carta de rectificació de la Sindicatura, però editada, de manera que va ometre la queixa sobre aquest particular. En aquest punt, la ponència considera que no s’ha respectat degudament la veracitat de la informació, que exigeix una actuació diligent als professionals dels medis, ja que no s’ha precisat la naturalesa de la informació inicial publicada (document provisional i no definitiu de la Sindicatura de Comptes), la qual cosa pot conduir a apreciacions no idònies en els lectors de la informació esmentada.
Finalment, i pel que fa a la tramitació de la queixa pel CIC, hagués estat de bon to en un diari adherit al Codi Deontològic presentar les pertinents al•legacions i no respondre amb el silenci.
