Dictamen
Expedient núm. 12/2010
ASSUMPTE: Escrit de queixa del senyor M.L.L. amb data15/06/2010 sobre la simultaneïtat de l’exercici del periodisme amb activitats publicitàries. El periodista contra el qual formula la queixa és Manuel Fuentes, i el mitjà Catalunya Ràdio, per considerar el comunicant ha transgredit el criteri 7 del Codi Deontològic.
CERTIFICA: Que en relació a l’expedient núm. 12/2010 els membres del Consell de la Informació de Catalunya en reunió plenària de data 19 de juliol de 2010 (CIC) van adoptar per unanimitat el següent acord, segons la documentació de l’expedient:
ANTECEDENTS
Manuel Fuentes, que presenta cada matí a Catalunya Ràdio un programa informatiu i de divulgació, sembla estar protagonitzant anuncis de l'empresa Mitsubishi en diferents mitjans de comunicació. L’autor de la queixa assenyala que el mateix cas es dona també amb periodistes d’altres mitjans com ara Olga Viza (se suposa que es refereix a Olga Viza, que ha vingut anunciant ING Direct), Susana Griso (Actimel), o Fernando Onega (Banco Pastor). Encara que algunes de les empreses on treballen no són catalanes, fa notar que sí ho són els efectes de la seva tasca publicitària, que es pot veure a mitjans escrits, radiofònics, televisius i digitals.
A títol personal, el senyor M.L.L. demana al CIC que es pronunciï sobre si Manuel Fuentes i els altres professionals que es troben en la mateixa situació poden fer compatible la funció de periodista amb la de publicista, a fi de crear “una mena de jurisprudència de la que en puguin treure profit els defensors dels lectors i altres instàncies autoreguladores, així com els estudiosos d’aquest problema.
CONSIDERACIONS I PONÈNCIA
D’antuvi creiem necessari aclarir que les pràctiques que denuncia el comunicant no representen cap novetat, i a la breu relació de noms que cita s’hi poden afegir d’altres que farien la llista interminable. També s’ha de dir que aquestes activitats no han estat tan al punt de mira corporatiu en el cas dels periodistes de mitjans audiovisuals que en els de la premsa impresa.
Part de l’explicació la podríem trobar en el fet de que la antiga Associació de la Premsa es resistí al llarg de molts anys, en flagrant discriminació, a admetre associats que no treballessin exclusivament als diaris, deixant de banda el comportament d’aquells professionals de la ràdio i la televisió.
Amb el pas dels anys, la proliferació de canals televisius i l’arribada de les noves tecnologies, la cultura de la imatge i de l’espectacle, juntament amb les modernes i agressives tècniques de màrqueting, més i més han portat a presentadors i presentadores de programes (també columnistes) a acceptar intervenir en espots publicitaris aportant la seva pròpia imatge o la veu, segons el cassos.
Tal com especifica l’autor de l’escrit, el Codi deontològic, en el seu article 7, és prou taxatiu: “(...) En tot cas, no s’ha de simultaniejar l’exercici de l’activitat periodística am altres activitats professionals incompatibles amb la deontologia de la informació, com la publicitat, les relacions públiques i les assessories d’imatge, ja sigui en l’àmbit de les institucions o organismes públics com en entitats privades.” La FAPE, a l’article 18 del seu codi ve a dir el mateix (de fet, està inspirat en el nostre). I tot un seguit de codis, llibres d’estil, normes de conducta de la premsa arreu el món -i que recull Salvador Alsius al seu llibre ”Codis ètics del periodisme televisiu” (Pòrtic, 1999)-, que condemnen sense embuts els treballs paral·lels o alternatius remunerats que posin en perill la credibilitat dels periodistes i dels seus mitjans. Prestar la imatge per determinat tipus de feines pot redundar en un desprestigi per a la informació que presenten.
Així, la Columbia Broadcasting System (CBS) estableix que els periodistes o els empleats que treballin en el terreny informatiu no podran participar en les següents activitats: missatges comercials o altres activitats en les quals estiguin involucrats els productes dels anunciants; qualsevol mena de produccions fílmiques industrials; programes no produïts pels serveis informatius de la CBS... Per la seva banda, la BBC precisa que s’ha d’evitar qualsevol activitats que pugui ennuvolar el criteri professional o perjudicar la reputació de la cadena.
A més, en el cas que ha motivat la queixa que ens ocupa, no només s’ha transgredit l’article 7 del Codi Deontològic sinó també la Carta de Principis per l’Actuació dels Mitjans de Comunicació de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV), es a dir, les normes internes que afecten directament a Catalunya. A l’apartat 2.2.4, que tracta precisament de Conflicte d’interessos, es pot llegir:
“Tot el personal que d’una forma directa o indirecta estigui relacionat
amb la informació ha de sentir-se independent de qualsevol conflicte
d’interessos i no ha d’estar lligat a cap interès més que al d’atendre el servei públic d’informació d’una forma precisa, completa, rigorosa,
equànime i plural. Si per qualsevol circumstància personal o
professional algú pensés que fer això no li és possible, ho hauria de
comunicar immediatament als seus responsables. Seguidament, remet al capítol IV, sobre incompatibilitats professionals, i que diu:
“Els professionals amb responsabilitats en el contingut dels programes no podran aparèixer en anuncis publicitaris o participar en promocions comercials.
-“Els professionals dels Serveis Informatius vetllaran en tot moment, i d’una forma molt escrupolosa, perquè cap informació no contingui elements que puguin ser considerats una forma de publicitat encoberta.
Passa, segons el criteri de la ponència, que la confusió entre periodisme i publicitat l’ha anat imposant el concepte interessat de “comunicació” en el sentit de que tan se val allò que es comunica mentre que ho rebi un “consumidor” d’aquests missatges interessats, tant si són comercials o polítics. I així hem arribat a una situació en que les figures mediàtiques de la ràdio i la TV no tenen cap mena d’empatx en emetre missatges d’una marca o un producte financer amb el mateix to de veu amb el que han informat dels afers del país i del món uns minuts abans. L’ex-director de Le Monde Diplomatique, Ignacio Ramonet, ho deia temps enrere en una conferència: “Una de les grans infermetats de la informació actual resulta de la confusió entre l’univers de la comunicació i les relacions públiques i la pròpia informació”.
Un conflicte d’interessos es presenta quan els individus s’enfronten a lleialtats contraposades: en els casos de referència, als lectors, oients o telespectadors, o al seu propi interès. Abdicar de la responsabilitat adquirida pels periodistes vers el públic a canvi d’un benefici econòmic o social és inacceptable i contrari a la ètica.
La qüestió, evidentment, és ètica, tant pel que fa als periodistes, als empresaris i també al públic, que hauria de rebutjar tota mena de informació dubtosa, vingui d’on vingui. I el CIC, com a organisme autoregulador, ha de denunciar amb tots els mitjans al seu abast, com ara la web, articles a Capçalera i als diaris, aquestes pràctiques, que són un flagrant conflicte d’interessos per als professionals que s’hi presten.
Al 1992 es va produir un cas Als Estats Units que va contribuir a enfocar el problema i precisar la resposta. Lou Dobbs, cap d’Economia de Cable News Network (CNN), va sortir a les pàgines de “The Wall Street Journal” per haver combinat durant uns anys la seva tasca professional a la cadena televisiva amb la producció d’uns vídeos de promoció de productes financers de firmes com ara Lehman Brothers o Paine Weber, que li pagaven entre 5.000 i 10.000$ per encàrrec. Dobbs va estar cridat a capítol pels seus superiors a la CNN i, encara que ell va negar l’existència d’un conflicte d’interessos, li van fer saber que havia violat la política de la cadena i havia perjudicat el principi d’independència, la integritat editorial i la seva credibilitat. El periodista, finalment, va tornar les quantitats rebudes per aquets treballs extra, i va escriure un article a la web de la CNN excusant-se pel seu comportament. Lou Dobbs havia venut la seva imatge, i també productes, per les esmentades companyes, de manera que va caure en un cas molt clar de conflicte amb la seva responsabilitat periodística de servir al públic.
En els diferents codis d’ètica de les publicacions consultades, des de l’agència Associated Press a petits diaris locals, es posa l’èmfasi en que, fins i tot l’aparença de determinades obligacions vers a tercers o de conflicte d’interessos, s’ha d’evitar a tota costa. I els casos i situacions en que ens trobem van més enllà de la pura aparença. La credibilitat és allò que els altres pensen de nosaltres mentre que l’ètica reflecteix la classe de persones que realment som.
De conformitat amb la ponència, el Ple del CIC adopta el següent
A C O R D:
- Que el periodista Manuel Fuentes i els periodistes Olga Viza, Susana Griso i Fernando Onega, així com tots aquells que simultaniegin la tasca informativa amb la publicitat, vulneren els criteris 7 i l’annex 4 del Codi Deontològic.
- El CIC acorda fer una crida pública per recordar als professionals que no s’ha de simultaniejar l’exercici de l’activitat periodística amb altres activitats professionals incompatibles amb la deontologia de la informació, com la publicitat, les relacions públiques i les assessories d’imatge.
Observacions
A C O R D:
- Que el periodista Manuel Fuentes i els periodistes Olga Viza, Susana Griso i Fernando Onega, així com tots aquells que simultaniegin la tasca informativa amb la publicitat, vulneren els criteris 7 i l’annex 4 del Codi Deontològic.
- El CIC acorda fer una crida pública per recordar als professionals que no s’ha de simultaniejar l’exercici de l’activitat periodística amb altres activitats professionals incompatibles amb la deontologia de la informació, com la publicitat, les relacions públiques i les assessories d’imatge.
COMUNICAT DEL CIC ALS MITJANS
A propòsit d’una queixa presentada al Consell de la Informació de Catalunya contra diversos periodistes, el CIC fa una crida als periodistes per que no simultaniegin la pràctica del periodisme i de la publicitat i respectin l’article 7 del Codi Deontològic de la professió periodística catalana.
En els darrers anys diversos i destacats periodistes han aprofitat la notorietat aconseguida amb l’exercici de la professió, per acceptar de fer publicitat al mateix temps que realitzen les seves tasques informatives, oblidant que aquesta pràctica vulnera el Codi Deontològic.
L’article 7 del Codi, aprovat el 1992, diu que “ no s’ha de simultaniejar l’exercici de l’activitat periodística amb altres activitats professionals incompatibles amb la deontologia de la informació, com la publicitat, les relacions públiques i les assessories d’imatge, ja sigui en l’àmbit de les institucions o organismes públics com en entitats privades.”
Quan el periodista simultanieja altres activitats professionals amb el periodisme entra en el terreny del conflicte d’interessos. Aquest es presenta quan els individus s’enfronten a lleialtats contraposades:d’una banda la lleialtat que deuen als lectors, oients o telespectadors, i de l’altra, el seu propi interès. Abdicar de la responsabilitat adquirida pels periodistes vers el públic a canvi d’un benefici econòmic o social és inacceptable i contrari a l’ ètica.
No només el Codi Deontològic dels periodistes catalans recomana evitar activitats que facin perillar la seva capacitat d’informar amb veracitat, honestedat, rigor i independència, sinó que tots els codis deontològics del món adverteixen contra el conflicte d’interessos.
D’altra banda aquesta preocupació també la trobem expressada en llibres d’estil o documents d’autoregulació interna dels principals mitjans de comunicació del món, inclosos alguns de casa nostra. Per exemple, la Carta de Principis per a l’Actuació dels Mitjans de Comunicació de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (ara Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals), diu en el capítol IV que “els professionals amb responsabilitats en el contingut dels programes no podran aparèixer en anuncis publicitaris o participar en promocions comercials”.
