Dictamen
Expedient 4/2014
ASSUMPTE: Queixa presentada pel Sr. I. R. del P., advocat i periodista, contra el periodista Carles Cols per un article aparegut el 23 de març de 2014 al diari EL PERIÓDICO DE CATALUÑA amb el títol “492 días en que Olot fue un volcán”. En l’esmentat article s’incloïa el següent paràgraf que es transcriu, en el qual apareix en negreta el concret motiu de la queixa:
“La fortuna, visto el silencio con el que la Guardia Civil gestionaba el secuestro, fué la aparición incesante de personajes secundarios. Estaba el juez Santiago Pinsach. Era su primer destino. Iba más desbordado por las circunstancias que yo. Luego apareció aquel delator, Francisco Evangelista, que acusó a Joan Casals y Xavier Bassa de un delito que no cometieron. Mi preferido, no obstante, fue siempre Ignacio Rubio, un abogado que salió mal parado en el programa de TV-3 Amor a primera vista (ninguna chica lo eligió como pareja) y que, tozudo él, insistió en andar descalzo por el pedregal de las teles cuando, ya como letrado de Casals, llevó su experiencia en el caso Feliu a un Reality show. Fue expedientado. Tampoco estuvo mal la irrupación de Eugenio Vélez Troya, contratado por la familia como el Sam Spade español y que a las primeras de cambio demostró ser más un inspector Clouseau. Esa procesión de excentricidades hizo que poco a poco los focos dejaran de iluminar a la propia Feliu hasta que ese 27 de marzo de 1994, ¡pufff!, reapareció...”
ANTECEDENTS
El Sr. R. formula la queixa en els següents termes textuals:
“Donat que aquesta informació no és de relació amb l’article i a més es injuriosa donat que a aquest professional com advocat mai se’l va expedientar ni sancionar per haver acudit al programa Cita Con la Vida d' Antena 3 Tv i així va reconèixer la Junta del Col.legi d Advocats de Girona competent per conèixer de les diligencies informatives que es van obrir arran de la assistència a aquell programa de qui depon, que va arxivar per unanimitat les diligencies manifestant que mai es va incórrer en falta deontològica, per tant no se’m va expedientar.
La base del periodista resta conforme al codi deontològic en no fer escarni, no aportar informació no contrastada i menys en un diumenge dia de màxima audiència de lectors en pàgines centrals de El Periódico de Catalunya.
Aquesta informació pot haver infringit els art. 1,2 i 3 de les normes deontològiques del CIC:
1. Preservar sempre una clara distinció entre els fets i opinions o interpretacions, evitant tota confusió o distorsió deliberada d'ambdues coses, així com la difusió de conjectures i rumors com si es tractés de fets.
2. Difondre únicament informacions fonamentades, evitant en tot cas afirmacions o dades imprecises i sense base suficient que puguin lesionar o menysprear la dignitat de les persones i provocar dany o descrèdit injustificat a institucions i entitats públiques i privades, així com la utilització d'expressions o qualificatius injuriosos.
Donat que el periodista afectat no ha donat senyals de vida a la queixa formulada, com a col•legiat entenent que aquesta informació és injuriosa, no aporta dades al cas ni al tractament informatiu del tema sinó que fa mal a la imatge d' un professional vint anys desprès amb dades irrellevants pel treball informatiu i a més incorpora elements falsos en la notícia, interesso del CIC que procedeixi a aperturar un expedient informatiu per conèixer l’ abast del tema i es demani una rectificació en la mateixa mida al mitja i al professional el mateix dia i plana que es va posar la informació injuriosa així com a periodista denunciar aquesta infracció de les normes que afecten a la veritat informativa i al contrast de la informació que han de tenir com a finalitat el difondre informacions fonamentades que en aquest cas no ho han estat i han generat dany a la dignitat professional i descrèdit d’un advocat que a més coincideix en ser periodista en exercici motiu pel qual denuncio aquests fets i demano l’empara del CIC.”
El Sr. R., en emails posteriors dirigits al CIC, diu que si bé no ha iniciat cap procés judicial al respecte, queda pendent de la resolució del CIC per tal de decidir si insta o no accions judicials.
El Sr. R. aporta posteriorment a l’expedient una certificació de l’Il•lustre Col•legi d’Advocats de Barcelona (ICAB) de 27 de març de 2014 en la qual es diu: “Que consultats els arxius d’aquesta Corporació, no consta en l’expedient personal del Lletrat Sr. I. R. .amb núm. ****, cap expedient disciplinari que guardi relació amb la Sra. Maria Àngels Feliu”.
AL•LEGACIONS
Per la seva banda, El Periódico de Catalunya presenta com al•legació el següent text: “En respuesta al requerimiento sobre el artículo 492 dias en que Olot fue un volcán, hemos de indicar que esta redacción intentó infructuosamente contactar con al abogado requirente. Por lo demás, no observamos nada objetable en el texto publicado”.
PONÈNCIA
Com a qüestions preliminars, abans d’entrar en l’objecte de la queixa, ens hem de referir a dues qüestions plantejades pel reclamant. La primera, la petició que fa al CIC de que demani una rectificació al diari i al periodista “de la mateixa mida... el mateix dia i plana que es va posar la informació injuriosa”. Aquesta petició no es pot atendre ja que el dret de rectificació és personalíssim i el CIC no està facultat per exercir per compte d’un altre un dret que es regeix per la Llei Orgànica 2/1984. Potser el reclamant es refereix al principi 3 del Codi Deontològic que preveu que el professional rectifiqui amb diligència les informacions que s’hagin demostrat falses i les opinions que pel coneixement de nous fets, el periodista vol rectificar. Però aquesta és una norma dirigida al propi professional que l’ha d’emprar quan consideri que es produeixen les circumstàncies que s’han esmentat, però no pas el CIC.
La segona, la pretensió del reclamant d’obtenir del CIC una ràpida resolució favorable que servís per fonamentar una acció judicial contra el periodista i el mitjà reclamat. És evident que no és legítim instrumentalitzar el CIC per servir interessos privats que cobegin la condemna judicial d’ algú amb la possible conseqüència d’obtenir una indemnització pecuniària. El CIC només té per finalitat vetllar pel compliment dels principis de l’ètica periodística continguts en el Codi Deontològic del Col•legi de Periodistes de Catalunya i les seves resolucions tenen caràcter moral per tal de que puguin servir de pauta als professionals de la informació en el seu desenvolupament professional.
Entrant en la qüestió principal, el reclamant estima que s’han infringit els criteris 1 i 2 del Codi Deontològic (utilitzar sempre una clara distinció entre els fets i opinions o interpretacions; i difondre únicament informacions fonamentades) per entendre que la informació és injuriosa donat que, entre l’opinió que formula el periodista, s’inclou la falsa informació de que el reclamant va ser expedientat i sancionat per la Junta del Col•legi d’Advocats de Girona amb motiu d’haver acudit al programa Cita con la Vida d’Antena 3 TV.
Al respecte, cal descartar com a prova vàlida la certificació del Secretari de l’Il•lustre Col•legi d’Advocats de Barcelona, donat que l’ICAB és el Col•legi de Barcelona i no de Girona, que és el que, com reconeix el propi reclamant, era el competent per conèixer de les diligències informatives que se li varen “obrir arran de l’assistència a aquell programa de qui depon, que va arxivar per unanimitat les diligències manifestant que mai es va incórrer en falta deontològica, per tant no se’m va expedientar”. L’aportació d’aquesta certificació per part del presentador de la queixa pot suposar, almenys objectivament, un intent de confusió que el Consell lamenta.
La qüestió està, per tant, en dilucidar si la frase del periodista “fue expedientado” constitueix una injúria i una falsedat que provoca el descrèdit de la persona del reclamant. I hem de constatar, perquè així ens informa el Sr. R. en la pròpia queixa, que arrel de la seva intervenció televisiva en un reality show (Cita con la Vida), se li varen obrir pel Col•legi d’Advocats de Girona diligències informatives, que segons ens informa varen ser arxivades per unanimitat. En l’expressió del periodista “fue expedientado”, es fa referència a que alguna institució va obrir al Sr. R. un procediment per tal d’esbrinar si el seu comportament va ser legítim, però en cap cas es pot deduir que es va procedir a un expedient sancionador –malgrat que sí a un procediment previ- i molt menys, a una sanció, com sembla indicar el reclamant.
Expedient sancionador i expedient de diligències informatives no són el mateix segons un examen jurídic acurat, però com assenyala la jurisprudència constitucional “el ordenamiento del Estado democrático de Derecho ampara la información rectamente obtenida y difundida, aun cuando su total exactitud sea controvertida” (STC 6/1986, fj.5; STC 61/2004).
Recordem que el periodista ha d’actuar amb veracitat, concepte que és diferent del de veritat, que és el que invoca el reclamant. La veracitat no es refereix tant a l’exactitud de la informació, com a la diligència de l’informador en transmetre el que realment creu per la informació de que disposa que ha succeït; informació que, naturalment, ha de ser obtinguda i contrastada segons els cànons periodístics habituals. I no es pot dir que és una informació falsa aquella que se sustenta en un fet reconegut pel propi reclamant, com és el de que se li van obrir unes diligències per haver intervingut en un programa televisiu. En aquest sentit, sobre la exactitud de la informació, basta citar la STC 69/2005 quan diu:
“Este Tribunal ha establecido una consolidada doctrina, resumida en la STC 158/2003, de 15 de septiembre, Fj 4, según la cual este requisito constitucional no va dirigido a la exigencia de una rigurosa y total exactitud en el contenido de la información, sino a negar la protección constitucional a los que transmiten como hechos verdaderos , bien simples rumores carentes de toda constatación, o bien meras invenciones o insinuaciones sin comprobar su realidad mediante las oportunas averiguaciones propias de un profesional diligente; todo ello sin perjuicio de que su total exactitud pueda ser controvertida o se incurra en errores circunstanciales que no afecten a la esencia de lo informado. La razón se encuentra en que, como hemos señalado en muchas ocasiones, cuando la Constitución requiere que la información sea ‘veraz’, no está tanto privando de protección a las informaciones que puedan resultar erróneas, como estableciendo un deber de diligencia sobre el informador a quien se le puede y debe exigir que lo que transmite como ‘hechos’ haya sido obtenido previo contratste con datos objetivos. De este modo, el requisito de la veracidad deberá entenderse cumplido en aquellos casos en los que el informador haya realizado, con caràcter previo a la difusión de la noticia, una labor de averiguación de los hechos sobre los que versa la información y la referida indagación la haya efectuado con la diligencia que es exigible a un profesional de la información”.
Constatada la manca d’il•legitimitat jurídica, el Consell vol advertir que els periodistes han d’emprar amb molta cura les paraules que poden portar a confusió a un lector de nivell mitjà de comprensió lectora, com en el cas que ens ocupa el concepte “d’expedientat”. Al diccionari Pompeu Fabra, “expedient” es defineix com “un conjunt de papers corresponents a un assumpte o negoci” i al diccionari de l’Enciclopèdia Catalana “instruir un expedient” es defineix com a “practicar les diligències i reunir els documents necessaris per a preparar la decisió d’un afer”. I en cap d’aquestes dues entrades es pot trobar res de pejoratiu, perquè no pressuposen que els subjectes de l’expedient hagin tingut un mal comportament social. És més, la instrucció d’un expedient és el mètode habitual emprat per tramitar els assumptes tant a l’Administració pública com a les empreses privades.
Però hi haurà lectors que, d’una manera certament errònia, podran pensar de bona fe que la paraula “expedientado” té una connotació negativa o que és sinònima d’inculpat o de sancionat. Certament, la confusió està en els mateixos lectors, però hem de recomanar que quan s’empra una paraula d’aquest tipus s’ha d’aclarir el seu significat per tal d’evitar que es produeixin confusions en algun lector que assimili impròpiament el concepte a una connotació negativa que pugui comportar el deshonor del subjecte de la informació.
De conformitat amb la ponència, el Ple del CIC adopta per unanimitat el següent
A C O R D
A la vista dels raonaments anteriors, el CIC estima que no hi ha hagut vulneració dels criteris 1, 2 i 3 del Codi Deontològic dels periodistes catalans.
Observacions
A C O R DA la vista dels raonaments anteriors, el CIC estima que no hi ha hagut vulneració dels criteris 1, 2 i 3 del Codi Deontològic dels periodistes catalans.
