Dictamen
REFLEXIÓ DEL CICEl suïcidi, per sí mateix, mai no és notícia. Sobre aquesta afirmació hi ha un consens generalitzat a les redaccions periodístiques, reflectit a la majoria de llibres d’estil dels mitjans. Aquest consens es basa en el dret a la intimitat de les persones, recollit en el criteri novè del codi deontològic del Col•legi de Periodistes de Catalunya, que recomana “respectar el dret de les persones a la seva pròpia intimitat i imatge, especialment en situacions de vulnerabilitat i malaltia i en casos o esdeveniments que generin situacions d’aflicció o dolor, evitant la intromissió gratuïta i les especulacions innecessàries sobre els seus sentiments i circumstàncies, especialment quan les persones afectades ho explicitin”.
Altrament, els experts assenyalen que la presència del suïcidi als mitjans pot generar un efecte mimètic en altres persones en situació de vulnerabilitat.
Els llibres d’estil fan una única excepció quan es tracta de la mort d’una personalitat pública, en cas que la dada sigui rellevant en la informació. En aquest cas la informació ha d’evitar tota mena de detall escabrós o que pugui atemptar contra la dignitat de la persona. Atenent al primer criteri del Codi Deontològic (1), mai no s’informarà d’un possible suïcidi com a simple especulació o rumor. Experts policials assenyalen, a més, que l’aparença d’un suïcidi no sempre coincideix amb la realitat.
Si l’acte d’un suïcidi genera conseqüències socials, urbanes, de mobilitat o d’altre tipus que puguin ser rellevants per a la vida pública, caldrà informar-ne sense donar més detalls dels imprescindibles sobre l’origen dels fets. I no es pot parlar de suïcidi si no està confirmat per fonts solvents.
La decisió de no informar sobre els suïcidis no està avalada per cap criteri religiós ni de la “moral del pecat”. Es basa únicament en el respecte a la intimitat de les persones, en un dels moments de major transcendència en la vida del ser humà. El suïcidi no és comparable a la violència masclista perquè en aquest cas hi ha una víctima innocent i unes conseqüències penals i socials que no concorren en el primer cas.
Tradicionalment s’ha assignat als mitjans les funcions d’informar, formar i entretenir. Atenent sobretot a la segona funció, res no impedeix a cap mitjà abordar el suïcidi com a subjecte de debat social, sense necessitat de vincular-lo a cap cas concret.
(1) Observar sempre una clara distinció entre els fets i opinions o interpretacions, evitant tota confusió o distorsió deliberada d’ambdues coses, així com la difusió de conjectures i rumors com si es tractés de fets.
