Dictamen
ASSUMPTE: Escrit de queixa de L.M., en representació de la família de la víctima de l’accident mortal en una de les atraccions del parc del Tibidabo del passat mes de juliol de 2010, en relació amb el tractament donat per diversos mitjans sobre aquest assumpte.
CERTIFICA: Que en relació a l’expedient núm. 13/2010 els membres del Consell de la Informació de Catalunya en reunió plenària de data 14 d’abril de 2011 (CIC) van adoptar per unanimitat el següent acord, segons la documentació de l’expedient:
ANTECEDENTS
En data 1 d’octubre, L. M., en representació de la família de la víctima per l’accident mortal en l’atracció del “Pèndol” del Tibidabo el 17 de juliol de 2010, va presentar una queixa al Consell de la Informació de Catalunya. Aquesta acompanyava un comunicat que va fer públic la família de la víctima als mitjans de comunicació sobre el tractament que van donar aquests al cas i preguntant-se “si era imprescindible divulgar dades personals de la víctima –en molts casos falses- i recrear-se en el dolor de la família i els amics.
També aporten información sobre el que van publicar els diaris AVUI-El Punt, El País, El Períodico i La Vanguardia. En tots casos, es fa esment de la posible vulneració del criteri 11 del Codi Deontològic, i en molts d’ells també del criteri 9 i 2 i en el cas de La Vanguardia també el criteri 1.
AL·LEGACIONS
El Periódico (sr. Enric Hernández, director)
El Punt-AVUI (Xevi Xirgo, director AVUI)
La Vanguardia (José Antich, director)
“La Vanguardia no va fer cap menció del nom de la víctima, ni tan
sols de les seves inicials en les seves informacions dels dies
posteriors al succés, que va tenir lloc el dia 17 de juliol fins els dies
21 i22 de juliol, que és quan es va publicar el nom però no els
cognoms. En aquest moment, tant I'Ajuntament de Barcelona com la
direcció del parc d'atraccions ja havien decidit fer públic el nom i els
cognoms de la víctima. A més, I'Ajuntament i el parc d'atraccions van
publicar el dia 19, en aquest mateix diari, una esquela on es feia
referència al nom i els dos cognoms de la nena. Encara així, tot i que
la identitat de la menor ja era de domini públic, la redacció de La
Vanguardia va mantenir ocults els cognoms en les informacions.
Així mateix, desitjaria subratllar que aquest diari no va enviar cap
periodista al tanatori de Collserola on va tenir lloc el funeral per
consideració a la intimitat de la família, cosa que si van fer altres
mitjans de comunicació. Per tot això, considerem que el
comportament ètic de La Vanguardia amb relació a l'esmentat
accident és del tot correcte” .
El País (Francesc Valls, sotsdirector)
PONÈNCIA
Un cop examinada tota la documentació, proposo les següents
consideracions:
1. En primer lloc, cal assenyalar tant la exhaustivitat i correcció formal de la demanda posada per la família de l’accidentada, com l’extensió i correcció de les respostes obtingudes de tots els mitjans implicats.
2. De les denúncies fetes en referència a diversos articles del Codi Deontològic, es poden atendre les relatives als articles 9 (dret a la intimitat) i 11 (informació relativa a menors). En canvi, les referides a l’article 1 (distinció entre fets i opinions) i 2 (difondre informacions no fonamentades que lesionin la dignitat), semblen exagerades en la seva interpretació per part de la família afectada. Les descripcions relatives al caràcter i circumstàncies de la difunta no semblen en cap cas ofensives, però envaeixen la intimitat de la difunta i la seva família encara que constin en documents de lliure accés –facebook, web escolar...- o hagin estat aconseguides sense ocultar la identitat del periodista. Només en un cas es va parlar directament amb un jove, identificant-lo, sense demanar permís a la família (El País), fet que ens remet, d’altra banda, a l’article 11 del Codi.
3. En particular, pel que fa a la vulneració de l’article 9, la qüestió discutible rau en el fet de si la publicació de les esqueles institucionals amb el nom complet i l’aparició d’informació pública al web de l’Institut Balmes es pot considerar que impliquen un consentiment implícit a fer públic el nom de l’adolescent. En el moment d’aparició de les notícies, per tant, ja es coneixia el nom complet de l’adolescent i la premsa el recull –només el nom (La Vanguardia i El Periódico) i nom i cognom (El País i Avui). Certament, hauria estat millor no publicar en cap cas el cognom, però em sembla dubtós parlar de vulneració del codi.
4. En canvi, sí que seria clarament reprovable l’assistència de periodistes (tots menys La Vanguardia) a la cerimònia d’enterrament per fer-ne la crònica sense el consentiment familiar. Aquí es pot considerar que una cerimònia familiar és un acte íntim pel qual cal demanar permís i, per tant, que es va vulnerar l’article 9 del codi.
5. Pel que fa a la informació relativa a menors (article 11) –i parcialment en el cas de l’article 9- ens trobem davant d’una nova circumstància que cada dia comportarà més problemes i que potser mereixeria una atenció específica d’aquest Consell. Ens referim al caràcter de la informació continguda a les xarxes socials, exposades obertament a la llum pública, la reproducció de les quals és difícil que sigui considerada una violació de la intimitat quan resulta que ha estat mostrada voluntàriament. És cert que en aquest cas hi concorren les circumstàncies de la minoria d’edat i del fet de ser una víctima d’un accident. Però la violació d’una intimitat exposada en públic més aviat remet a la responsabilitat de qui l’ha feta pública i accessible, que no pas de qui la reprodueix, a no ser que es consideressin les xarxes socials un espai no estrictament públic, cosa absurda.
De conformitat amb la ponència, el Ple del CIC adopta el següent
A C O R D:
1. Recomanar als mitjans ser més escrupolosos a l’hora d’evitar la identificació amb noms i cognoms de menors, fins i tot en casos dubtosos com aquest, i més en circumstàncies tràgiques.
2. Recomanar ser més escrupolós a l’hora d’utilitzar menors com a font d’informació, assegurant el consentiment dels seus pares.
3. Considerar vulnerat l’article 9 en el cas dels mitjans que van assistir a la cerimònia d’enterrament.
4. Considerar que s’ha conculcat l’article 9 i 11 del Codi en donar informació personal que afecta a menors, i més en aquestes circumstàncies. El fet que estigués disponible a les xarxes socials i fins i tot a la web institucional de l’Institut no eximeix de la responsabilitat dels professionals i del mitjà. Amb tot, en aquest cas cal ser prudent per la raó abans esmentada: la informació ja era pública.
Cal un debat més a fons sobre el tractament dels menors als mitjans i l’ús de les xarxes socials, que el CIC emprendrà pròximament en un seminari.
5. Considerar que tot i que és cert que en sentit estricte, l’única informació rellevant es podria dir que era l’accident i les seves causes i conseqüències, semblaria molt rigorós exigir a la premsa que s’abstingués de donar cap informació sobre la víctima, sobretot si, com en aquest cas, mai es va ofendre la seva dignitat. Només la minoria d’edat podria justificar aquesta posició radical, àdhuc amb el permís familiar.
Observacions
A C O R D:1. Recomanar als mitjans ser més escrupolosos a l’hora d’evitar la identificació amb noms i cognoms de menors, fins i tot en casos dubtosos com aquest, i més en circumstàncies tràgiques.
2. Recomanar ser més escrupolós a l’hora d’utilitzar menors com a font d’informació, assegurant el consentiment dels seus pares.
3. Considerar vulnerat l’article 9 en el cas dels mitjans que van assistir a la cerimònia d’enterrament.
4. Considerar que s’ha conculcat l’article 9 i 11 del Codi en donar informació personal que afecta a menors, i més en aquestes circumstàncies. El fet que estigués disponible a les xarxes socials i fins i tot a la web institucional de l’Institut no eximeix de la responsabilitat dels professionals i del mitjà. Amb tot, en aquest cas cal ser prudent per la raó abans esmentada: la informació ja era pública.
Cal un debat més a fons sobre el tractament dels menors als mitjans i l’ús de les xarxes socials, que el CIC emprendrà pròximament en un seminari.
5. Considerar que tot i que és cert que en sentit estricte, l’única informació rellevant es podria dir que era l’accident i les seves causes i conseqüències, semblaria molt rigorós exigir a la premsa que s’abstingués de donar cap informació sobre la víctima, sobretot si, com en aquest cas, mai es va ofendre la seva dignitat. Només la minoria d’edat podria justificar aquesta posició radical, àdhuc amb el permís familiar.
