Dictamen
ASSUMPTE: Escrit del' alcalde-president de la junta de patronat de la Fundació Hospital de Figueres, traslladat pel president de la demarcació de Girona del Col•legi de Periodistes de Catalunya, presentant una queixa en relació amb la publicació d'unes informacions al "Diari de Girona".ANTECEDENTS
Amb data 13 de setembre té entrada al Consell de la Informació de Catalunya (CIC) un escrit de queixa de J.A.R., alcalde-president de la junta de patronat de la Fundació Hospital de Figueres, traslladada al CIC per part del president de la demarcació de Girona del Col•legi de Periodistes de Catalunya, en relació amb unes informacions publicades pel "Diari de Girona" que afecten l'entitat.
La presidència i la secretaria general del Consell estudien l'escrit rebut i acorden la seva admissió a tràmit.
La secretaria del CIC informa, amb data 20 de setembre de 2000, que ha rebut l'escrit de queixa i que aquest ha estat admès a tràmit. En la mateixa data, es sol•liciten les pertinents al•legacions al mitjà. Com a resposta al requeriment del CIC, el director del "Diari de Girona", Jordi Xargayó, amb data 4 d'octubre de 2000, fa arribar les al•legacions del mitjà.
Rebudes ja les al•legacions, s'encarrega la ponència a un dels membres del Consell, el qual lliura el seu escrit amb data 23 de novembre de 2000.
ESCRIT DE QUEIXA
L'escrit de queixa de J.A.R., alcalde-president de la junta de patronat de la Fundació Hospital de Figueres, diu textualment el següent:
"AL PRESIDENT DEL COL•LEGI DE PERIODISTES DE CATALUNYA A LA PROVÍNCIA DE GIRONA
EXPOSO:
Que en la representació que ostento de la Fundació Hospital de Figueres, i davant dels fets que a continuació exposaré, interesso que siguin objecte d'estudi per part de la comissió deontològica d'aquesta corporació col•legial, atès que l'entitat a la que represento entén que està sent objecte d'un tractament sistemàticament injust i amb greus transgressions del codi deontològic de la professió periodística per part del 'Diari de Girona', la qual cosa afecta decisivament la imatge i prestigi de l'Hospital de Figueres en l'entorn on es troba ubicat i al que presta els seus serveis.
Els fets a què fem referència són els que a continuació es relaten:
a. Amb data 10 de juliol d'enguany, la Sra.E.S. va patir un avortament a les 12 setmanes d'embaràs. Atès que aquesta senyora considerava que l'esmentat avortament va ser causat per una deficient assistència del Servei de Ginecologia de l'Hospital de
Figueres, on ella havia acudit en diverses ocasions els dies anteriors a l'avortament per pèrdues i altres incidències obstètriques, la dita Sra. Ssembla ser (segons les publicacions a què ens referirem), va interposar denúncia davant els Jutjats d'Instrucció de Figueres.
B. Conegut aquest fet per diversos mitjans de comunicació, apareix la notícia publicada al 'Diari de Girona' i al 'Punt Diari', ambdós a la seva edició de dissabte 22 de juliol d'enguany. A partir d'aquí ens cenyirem al tractament donat a la informació per part del 'Diari de Girona', ja que és el que motiva aquesta queixa.
C. Efectivament, el 'Diari de Girona' publica, a primera plana, el titular d'aquesta notícia, en lloc preferent i com a titular principal de l'edició d'aquell dia. Sorprèn el luxe de detalls que dóna la informació, que sens dubte ha tingut accés a la denúncia presentada (a la vegada que s'acompanya en pàgines interiors amb una fotografia de la denunciant); tot plegat fa pensar que la informació s'ha elaborat a partir de dades directament facilitades per l'afectada i/o els seus representants.
D. Tot i així sorprèn, en primer lloc, que donada la importància que el 'Diari de Girona' dóna a aquesta notícia, no hagués fet el menor esforç en contactar amb l'Hospital de Figueres per contrastar la informació. Això no es va produir; certament una notícia de primera plana i tractament preferent no va ser mínimament contrastada amb l'altra part afectada, l'hospital. Cap trucada ni comunicació va rebre l'Hospital de Figueres amb anterioritat de sortir a la llum l'edició del 22/07/00 del 'Diari de Girona'.
E. El diumenge 23/07/00, el 'Diari de Girona' va tornar a publicar un breu en relació amb aquest fet; el motiu era que l'hospital, donat que era dissabte, el director mèdic es trobava de vacances i el cap del servei es trobava a Barcelona en un congrés de l'especialitat, havia comunicat que el dilluns donaria la seva versió dels fets que havien sortit publicats, ja que calia comprovar totes les acusacions que s'imputaven al centre i parlar amb els metges afectats. Novament el 'Diari de Girona' repeteix en més del 90% del breu de 23/07/00 dades de la versió dels denunciants, per indicar a la darrera línia el motiu del breu, és a dir, que en propers dies l'hospital donaria les explicacions pertinents.
F. Però el que entenem com a més greu és que el mateix dia, és a dir, el 23/07/00, l'editorial del 'Diari de Girona' es dedica a aquest tema. Efectivament, l'apartat del diari on s'expressa l'opinió editorial de la publicació és dedicat a l'afer de la Sra. S. En aquest editorial ja no es parla de dades 'segons' la denunciant, sinó que es donen per certs els fets que aquesta denuncia, s'acusa l'hospital de demorar una resposta als mitjans (resposta que, recordem-ho, no va ser buscada pel 'Diari de Girona' malgrat que va considerar aquesta notícia mereixedora de portada en lloc de privilegi) i es barreja aquesta denúncia amb una altra que recentment ha estat objecte de judici, amb un alt ressò mediàtic, però que va succeir ara fa 4 anys i mig. En cap moment el 'Diari de Girona' ha realitzat la menor matisació al respecte de que cap dels professionals afectats per aquest afer va participar, ni tangencialment amb l'altre que es menciona. Finalment, amb un interès més enllà del que pot ser-li demanat (informació i, fins i tot, crear opinió, però mai intervenir en les institucions), acaba sol•licitant un expedient informatiu.
G. El dimarts 25/07/00, l'equip directiu de l'hospital, acompanyat per mi mateix, va convocar una roda de premsa per presentar la memòria de l'exercici 1999. Entre d'altres dades, la memòria contenia, per exemple, el nombre de pacients ingressats l'esmentat any (9.452) i moltes altres dades positives de l'activitat del centre. No cal dir que contextualitzar els fets hauria estat una bona opció per situar les coses en el seu lloc i, en aquest sentit, ajudar a no transmetre una imatge de conflictivitat o de negligència permanent del Servei de Ginecologia de l'hospital. Evidentment, això no va succeir pel que fa al 'Diari de Girona', que es va limitar a donar una informació de la roda de premsa absolutament 'segada' i limitada fonamentalment a aquest afer i a l'abans esmentat que va succeir fa 4 anys i mig.
H. Per tant, hem de concloure que el tractament donat a aquesta informació ha deixat als professionals del Servei de Ginecologia de l'Hospital de Figueres en un estat de desmoralització important, atès que es senten víctimes d'un linxament mediàtic sense que existeixi causa que ho justifiqui; s'ha de recordar que, malgrat haver difós una nota als mitjans de comunicació el 24/07/00 on s'explica detalladament quina va ser la seva tasca en el seguiment de la Sra. S i es justifica que el tractament donat va ser totalment ajustat a les normes protocolitzades de la medicina ginecològica, el 'Diari de Girona' no li ha donat cap
ressò; és a dir, no ha tramés als seus lectors tota la versió de l'hospital que tant reclamava l'editorial del dia 23/07/00.
i. Entenem que l'actuació del 'Diari de Girona' en aquest tema ha infringit els dos primers criteris que incorporen la DECLARACIÓ DE PRINCIPIS DE LA PROFESSIÓ PERIODÍSTICA A CATALUNYA i, en concret, els següents:
1. Observar sempre una clara distinció entre els fets i opinions o interpretacions, evitant tota confusió o distorsió deliberada d'ambdues coses,
així com la difusió de conjectures i rumors com si es tractés de fets. Està clar que l'editorial del dia 23/07/00 a la que abans ens hem referit, atempta directament sobre aquest criteri, atès que està ple de conjectures i no diferencia entre el que és opinió del diari del que són fets, considerant que aquests no tenen en aquell moment cap dada contrastada, més enllà de la seva existència sobre el paper d'una denúncia judicial. A la vegada, associa dos fets que, al marge de l'edifici (l'hospital), no tenen cap altra connexió ni amb la persona dels malalts ni amb els professionals que els van atendre respectivament. I tot això, en relació a un fet que es troba en mans dels tribunals i que, per tant, poc ajuda aquest tractament a la serenitat suficient perquè els fets puguin ser revisats en justícia.
2. Difondre únicament informacions fonamentades, evitant en tot cas les afirmacions i dades imprecises i sense base suficient que puguin lesionar o menysprear la dignitat de les persones o provocar dany o descrèdit injustificat a institucions i entitats públiques i privades, així com la utilització d'expressions o qualificatius injuriosos. Cap esforç per incorporar a la informació la versió dels fets de l'hospital; queixes en l'editorial de la manca d'aquesta explicació; i quan aquesta es dóna, en forma d'escrit signat per tots i cadascun dels professionals del Servei de Ginecologia i amb el recolzament de la direcció, cap reflex en les següents edicions del diari. Aquesta actitud lesiona i menysprea la dignitat dels professionals afectats, i pretén desacreditar la institució. Si es considera que aquest fet ha de disposar de primera plana i d'editorial, perquè no ha de merèixer idèntic tractament la versió facilitada pels professionals denunciats? No ho justificaria, a més, la crida que es fa a l'editorial respecte a la manca d'explicacions?
3
. Finalment, hem de lamentar tot aquest tractament interessadament lesiu per a l'hospital, la utilització d'expressions volgudament alarmistes que considerem que no tenen més explicació que donar un vernís sensacionalista a la informació: ens referim a què en l'editorial, ja tan citat, es parli de la placenta expulsada per la Sra. S, recordem resultat d'un embaràs de 12 setmanes de durada, com de la 'criatura'. No entrarem en consideracions ètiques, però certament entenem que aquest tractament dels fets no fa més que generar crispació i morbositat on no cal afegir-ne més, senzillament per consideració a la pròpia afectada.
Per tot això,
A AQUEST COL•LEGI SOL.LICITO: que tingueu per presentat aquest escrit, amb còpia de les informacions a què fa referència, i que es procedeixi a incoar expedient per la comissió deontològica als efectes de determinar si s'han infringit els principis que han de regir l'exercici de la professió i en el seu cas es prenguin les mesures pertinents perquè aquests fets no es tornin a repetir.
AL•LEGACIONS
L'escrit d'al•legacions del "Diari de Girona", rebut amb data 4 d'octubre de 2000, deia textualment el següent:
"Benvolgut company,
Al•legacions a l'escrit de queixa de l'alcalde-president de la junta de patronat de la Fundació Hospital de Figueres:
1. La decisió de destacar un tema a la portada del diari (el qualificatiu 'luxe de detalls' és una valoració, no un fet) és una potestat que correspon exclusivament a la direcció del diari, a partir de dos paràmetres: els criteris informatius i les notícies del dia.
2. El mateix alcalde reconeix que el diari ha tingut accés a la denúncia presentada; per tant, la informació era de primera mà.
3. L'alcalde es contradiu quan argumenta que el diari no ha intentat copsar l'opinió de l'hospital. Ell mateix afirma que el centre va posposar l'exposició pública de la seva versió a dilluns 'ja que calia comprovar totes les acusacions que s'imputaven al centre i parlar amb els metges afectats'. El Diari de Girona sí que va intentar conèixer la versió de l'hospital.
4. L'editorial, com hauria de saber l'alcalde, no és cap informació, sinó una opinió del diari amb la qual s'hi pot estar d'acord o en desacord.
5. No s'ha barrejat cap informació. El diari va recordar que l'Hospital de Figueres ha estat notícia els últims mesos per altres afers en el que és exercici normal i saludable de periodisme. L'alcalde justifica que un dels fets esmentats va passar fa 4 anys i mig, però el judici per aquest cas es va celebrar la passada primavera (és a dir, molt recentment) i l'excap de ginecologia de l'Hospital de Figueres va ser condemnat per l'Audiència de Girona.
6. L'alcalde confon el que representa una roda de premsa. És un acte en el qual el convocant no dicta al periodista el que ha d'escriure, sinó que facilita una sèrie d'explicacions. A partir d'aquí, el periodista recull el que, al seu parer, és de major interès per als lectors. La informació que va donar el Diari de Girona es va circumscriure al tema que havia motivat la mateixa. El titular és prou explícit: 'L'Hospital de Figueres culpa la noia que va avortar de no fer repòs'. No podia quedar més clara i sintetitzada la versió del centre; per tant, entenc que és fals que el diari no hagi fet 'cap esforç per incorporar a la informació la versió dels fets de l'hospital', com sosté l'alcalde.
7. Tot i que marxi del tema en qüestió, la casualitat ha volgut que el mateix dia que m'arribava la carta amb l'escrit de queixa de l'alcalde, alguns mitjans de comunicació havíem donat la notícia d'un contagi d'hepatitis C a l'Hospital de Figueres.
PONÈNCIA
El Consell de la Informació de Catalunya va encarregar la ponència a un dels consellers, que va lliurar el seu escrit amb data 23 de novembre de 2000. L'escrit de la ponència diu textualment el següent:
"Els articles del 'Diari de Girona' i un editorial del mateix, a què fem referència, venen a informar de la denúncia judicial per part d'una dona de Figueres pel que creu que va ser una desatenció mèdica que fou la causa del seu avortament. La denúncia contra ells arriba de part del president de la junta del patronat de l'Hospital en aquests moments, juntament amb les fotocòpies dels escrits esmentats. I ens arriba també una carta d'al•legacions a l'anterior per part del director del 'Diari de Girona'.
Amb tot això, considerem que:
1.- La notícia d'una denúncia judicial contra una actuació mèdica no és en sí criticable. Però fer-ho en portada i com ho fa el 'Diari de Girona' del dia 22 de juliol del 2000 pot induir a una alarma social entre els usuaris de la sanitat, de l'hospital o, al menys, del servei mèdic implicat, que sembla exagerada. Encara que sigui cert que és potestat del diari la decisió de destacar un tema o un altre, el fer-ho amb un com aquest mostra un gust pel sensacionalisme que pot tenir conseqüències de descrèdit injustificat a una institució de la importància d'un hospital per a la ciutadania. La possible alarma social es pot admetre (i pot ser inevitable) davant d'un fet clar i greu, però no en un de discutible com ara aquest (potser hi ha motivacions egoistes en la demanda judicial, o l'altra part demostra un fet nou…).
2.- Sembla clar que l'article de portada es va redactar sense contrastar la informació amb l'altra part, per tant sense una contrastació suficient.
3.- L'editorial de l'endemà és una presa de posició legítima, però clarificadora. La presa de partit, legítima, ha d'extremar el tractament 'objectiu' de les notícies sobre el tema. (¿Hi ha un possible lapsus en l'editorial quan diu que la sentència és condemnatòria i, en canvi, en l'article posterior es veu que és absolutòria pels metges, malgrat la ratificació per part de l'hospital dels acomiadaments?).
4.- El cas posterior d'infecció de virus d'hepatitis C, molt greu, i en el que sí és justificada i imprescindible la informació de la població, i l'alarma social racional que pot generar, no ve a justificar el que hem vist.
Conclusions
1.- L'article de portada no sembla destinat a millorar la informació de la població, sinó que aprofita una denúncia, és a dir, una conjectura poc contrastada encara, per obtenir un sensacionalisme amb menyspreu de l'alarma social que pugui induir entre els usuaris d'un hospital, del descrèdit que pot haver deixat en aquesta institució i la dignitat dels professionals implicats.
2.- No desmenteix aquesta visió ni l'editorial de l'endemà, ni els articles posteriors ni la carta d'al•legacions del director del diari.
3.- Creiem, doncs, que el 'Diari de Girona' ha conculcat:
el criteri 2on del Codi Deontològic de la professió periodística a Catalunya en donar un tractament excessiu (en portada) a unes informacions poc contrastades que poden lesionar la dignitat de les persones (dels professionals) i un descrèdit de les institucions (de l'Hospital Comarcal de Figueres). La responsabilitat exigeix a un periodista la proporcionalitat raonable entre una notícia i l'alarma social que pot suscitar.
Recomanem
Donar a conèixer a ambdues parts aquestes conclusions".
Observacions
A C O R D:
• L'article de portada no sembla destinat a millorar la informació de la població, sinó que aprofita una denúncia, és a dir, una conjectura poc contrastada encara, per obtenir un sensacionalisme amb menyspreu de l'alarma social que pugui induir entre els usuaris d'un hospital, del descrèdit que pot haver deixat en aquesta institució i la dignitat dels professionals implicats.
• No desmenteixen aquesta visió ni l'editorial de l'endemà ni els articles posteriors ni la carta d'al•legacions del director del diari.
• El Consell de la Informació de Catalunya considera que el 'Diari de Girona' ha conculcat el criteri 2on del Codi Deontològic de la professió periodística a Catalunya en donar un tractament excessiu (en portada) a unes informacions poc contrastades que poden lesionar la dignitat de les persones (dels professionals) i un descrèdit de les institucions (de l'Hospital Comarcal de Figueres). La responsabilitat exigeix a un periodista la proporcionalitat raonable entre una notícia i l'alarma social que pot suscitar".
