Dictamen
ASSUMPTE: Queixa formulada al Consell per L.A. i E.P. en relació al tractament mediàtic de les detencions de quatre joves barcelonins els dies 26, 27 i 28 de setembre de 2002.En relació a aquest assumpte la presidència ha emès un informe en el que es manifesta que abans de que es pugui donar a dita queixa el tràmit reglamentari es sotmeti a l’opinió del Consell el text de la denúncia, donat que es dona com il•lícites unes formes d’actuació dels diaris que la presidència considera normals i correctes, de tal manera que si eventualment les condemnem com l’escrit demana ens podríem trobar en un carreró sense sortida.
D’acord amb aquest assumpte, la presidència ha emès el següent informe:
Amb data 25 d’octubre d’enguany el Consell de la Informació va rebre una queixa, molt professionalitzada, i que porta per títol “La premsa i les detencions de quatre barcelonins els dies 26, 27 i 28 de setembre de 2002”.
Abans que, eventualment, es pugui donar a aquesta queixa el tràmit reglamentari, aquesta presidència vol sotmetre a l’opinió del Consell el text de la mateixa, atès que es donen com il•lícites unes formes d’actuació dels diaris que es poden considerar normals i correctes, de tal manera que si eventualment les condemnen, com l’escrit demana, ens podríem trobar en un carreró sense sortida. Per això justament es vol conèixer l’opinió del Consell.
Els denunciants afirmen que es vulnera el Codi Deontològic quan un diari escriu “la policia acusa”, atès que només pot acusar, segons entenen, el poder judicial. El Diccionari de l’Acadèmia dóna aquesta versió, és cert, però no com a única, i ni tan sols l’aplica exclusivament a delictes o faltes, com seria en el cas judicial. En el llenguatge habitual tots “acusem” els altres o som “acusats”, i els diaris reflecteixen, com és lògic, aquest aspecte habitual del llenguatge. Si filéssim tan prim, aquell monument universal del periodisme que és el “Yo acuso” de Zola, hauria d’estar prohibit.
Un altre aspecte que tracta la queixa és que els diaris recullen només la versió policial. Evidentment, la versió policial ha d’ésser recollida perquè és font oficial i la que arribarà als jutjats, però a més perquè acostuma a ser la primera notícia més o menys fiable que es té dels fets. És a dir, no crec que recollir i destacar aquesta versió signifiqui incompliment del Codi Deontològic. El que èticament és aconsellable és contrastar la notícia amb altres fonts, com per exemple els fiscals o els advocats, però moltes vegades no se sap qui són en el moment de recollir la primera informació. No sembla infracció del Codi no interrogar els amics dels detinguts que puguin estar manifestant-se en aquell moment, atès que evidentment són font parcial. No crec que sigui infracció del Codi, però periodísticament pot ser aconsellable. I si hi ha un seguiment del tema en successives edicions, em sembla clar que s’ha de parlar sempre amb les parts.
Un altre motiu de la queixa és el d’haver utilitzat la premsa el terme “radical”. Al marge que molts partits polítics es diuen “radical”, i això no ho considerem un insult, sembla natural que la premsa doni aquest qualificatiu a persones que prenen part en aldarulls, disturbis, crema de contenidors, etc.… No sembla, en principi, que el Codi quedi vulnerat per l’ús d’aquesta paraula, d’altra banda difícil de substituir per una altra de més lleugera. Ni tampoc pel fet que els diaris publiquin l’historial de persones detingudes, si està comprovat (si ja ha estat detingut altres cops, etc.), perquè això forma part de la informació i no vol dir que sigui culpable. Si els diaris no poden publicar cap historial perquè això ataca la presumpció d’innocència, no podran informar degudament. Una altra cosa és rectificar amb diligència qualsevol error al respecte, cosa que els diaris no acostumen a fer i que ens obligarà, crec, a un debat important sobre el tema.
Observacions
No s'especifiquen mitjans demandats perquè la queixa es dirigeix al llenguatge que empren els mitjans de comunicació com a col·lectiu.Tampoc especifiquem codis o ítems perquè entenem que es tracta d'una queixa general, que, tot i ser acceptada a tràmit, no va dirigida a cap article concret del Codi Deontològic.
El CIC acorda per unanimitat que en la informació titulada “La premsa i les detencions de quatre barcelonins” no s’observa cap transgressió del Codi Deontològic, quedant per tant resol l’expedient i que es procedeixi al seu arxiu i tancament.
