Dictamen
Expedient núm. 8/2026ASSUMPTE: Queixa contra el programa ‘En Boca de Todos’ del canal de televisió Cuatro considerant que en una emissió dedicada a un conflicte veïnal al barri del Carmel es va vulnerar el Codi Deontològic.
ANTECEDENTS
El Sr. DRC presenta una queixa contra Leticia Santos de l’equip del programa ‘En Boca de Todos’ del canal de televisió Cuatro per vulneració del Codi Deontològic. L’emissió es pot visualitzar a l’enllaç
https://www.cuatro.com/noticias/sociedad/20260401/vecinos-desmienten-agresiones-david-gregoria-barcelona_18_018779133.html
Es tracta de que un matrimoni acompanyat del seu fill (DRC, que presenta la queixa al Col·legi de Periodistes i que es coneix pel mateix programa que és periodista) va presentar una denúncia al programa ‘En boca de todos’ per un conflicte amb uns veïns. Van aportar una gravació de vídeo des de l’espiell de la porta de casa seva on es veu la veïna del pis de dalt colpejant brutalment la porta amb una escombra.
A més d’aportar el vídeo, els denunciants consideraven que patien un assetjament immobiliari provocat per la propietat de l’edifici on viuen, que els volia treure d’allà perquè gaudeixen d’una renda antiga.
En el programa es van fer una sèrie d’acusacions d’irregularitats amb coneixement que no en tenien proves, però potser esperant que el programa ho investigués. Les irregularitats eren:
1. Que es tracta d’una estratègia d’assetjament immobiliari perquè paguen un lloguer molt baix i els volen fer fora.
2. Que l’agressora que apareixia en el vídeo fingia una situació personal per cobrar unes subvencions públiques que no li corresponien.
3. Que el marit de l’agressora gaudia d’un nivell de vida que no corresponia amb la seva ocupació, i això era indici d’activitats il·legals.
El programa reconegué la brutalitat de l’agressió. El conductor del programa, en diverses ocasions, qualificà l'agressora de boja i oferí el seu suport als demandants. Tanmateix, tal com s’afirma al web del programa:
“Tan solo unos días después de que ‘En boca de todos’ diera voz al grito desesperado de David y Gregoria, una madre y un hijo enfermos, y desesperados por el acoso constante de sus vecinos, supuestamente pagados por el propietario de la vivienda para echarles de su casa de alquiler de renta antigua. Los vecinos que supuestamente les agreden de forma continuada han enviado imágenes que demuestran actitudes agresivas por parte de David y Gregoria.
El programa les concedió toda la credibilidad, pero días más tarde, han sido muchas las llamadas de otros vecinos cercanos al edificio que les acusan a ellos de ser conflictivos y provocar el malestar en el vecindario. Además, los vecinos que aparecían en las imágenes agrediéndoles con una escoba, han aportado vídeos en los que a David se le ve fuera de sí y con una actitud agresiva”.
Això motivà l’emissió d’un segon programa titulat «Los vecinos desmienten las agresiones que denuncian David y Gregoria en un piso de renta antigua en Barcelona: “Están enfermos”» (1 d’abril de 2026). David i Gregoria, efectivament, tenen unes incapacitats reconegudes, però l’afirmació “están enfermos” és ambigua perquè, com s’explicarà més endavant, se’ls culpabilitza a ells dels conflictes veïnals, la qual cosa s’atribuiria a un comportament ‘anormal’ o malaltís.
El programa televisiu traslladà al lloc una persona de l’equip ‒Leticia Santos‒ que va entrevistar la parella de l’agressora que apareix en el vídeo, la qual al seu torn va acusar els denunciants i afirmà que aportaven testimonis i vídeos de veïns. En el programa es veu una gravació des de l’espiell d’una porta on es veu David i la seva mare extraordinàriament alterats. Diuen que els van amenaçar de mort, però el programa no aporta la gravació d’aquesta acusació
L’entrevistat justifica l’agressió de la seva parella dient que va tenir un mal moment com a conseqüència de que els denunciants són veïns que fan molt de soroll i ella no pot dormir. A més, negà la resta d’acusacions dels denunciants sobre les quals els primers denunciants no tenien proves (l‘assetjament immobiliari, si tenia diners...).
El format de l’emissió del programa ‘En Boca de todos’ era una retransmissió on enfrontava les dues acusacions a tall d'acarament. En un requadre apareix la parella de denunciants primers acompanyats pel fill; en un antic requadre, el marit de l’agressora d’esquena mentre és entrevistat, i en altres requadres, imatges de persones de l’equip del programa que fan comentaris o imatges on es veu l’agressora colpejant la porta amb l’escombra i, en alguna ocasió, el vídeo del denunciant també visiblement alterat.
Mentre el marit de l’agressora respon a les preguntes de l’entrevistadora, es veu la parella acompanyada pel fill amb la senyora que nega les acusacions. Responen que els testimonis esmentats són amics seus i no veïns. I el programa deriva no en les agressions i en els fets provats, sinó en les acusacions sense proves fetes pels primers denunciants.
Les úniques proves consistents són els vídeos aportats: el primer, de l’agressora qualificada com a boja en el primer programa, i el segon, amb la mare i el fill visiblement alterats.
En el programa es comentà que s’havien posat denúncies davant els Mossos d'Esquadra tant per un costat com per l’altre. També hi ha denúncies a l’Ajuntament, a la Guàrdia Urbana i als Serveis Socials, però no s’informà de l’evolució d’aquestes denúncies, ni tampoc semblava que s’hagués aprofundit en aquesta informació ni en l’evolució del conflicte en termes jurídics objectius. Per exemple, si l’agressora va tenir un mal moment perquè els veïns feien soroll, calia saber si havia passat amb anterioritat i si ho havia denunciat.
En una de les intervencions, una membre del programa de TV culpabilitza els primers denunciants afirmant que ells “van de justiciers fent la vida insuportable a la comunitat i la comunitat respon perquè està fins als nassos de la tasca justiciera d’aquests senyors”.
És cert que els denunciants no aporten proves dels indicis contra la parella de veïns; és cert que en l’entrevista amb els veïns denunciats ells neguen les acusacions de manera coherent, però del que s’ha dit i aportat no es dedueix de cap manera que els primers denunciants siguin els qui alteren la comunitat. Dir que hi ha 20 queixes, sense dir res més, sense un examen i contrast del contingut, no és concloent.
A més, el propi concepte de comunitat és excessivament imprecís; només per això l’afirmació de la membre de l’equip no pot ser vàlida. Qui és la comunitat? Els que s’han queixat? Pot ser una comunitat molt parcial. Però és que, si una comunitat s’expressa, no ho fa com una sola persona. S’ha fet una enquesta? Un mostreig? Han fet una reunió? El que es pot afirmar és la informació de la qual es disposa, que és que s’han rebut 20 queixes segons les quals els causants del malestar són els denunciants.
El fill va presentar una queixa al Col·legi de Periodistes, traslladada al CIC considerant que el programa havia vulnerat el Codi Deontològic en els aspectes següents:
• L’obligació de veracitat i rigor informatiu.
• El deure de contrast i verificació de les fonts.
• La imparcialitat en el tractament de la informació.
• El respecte a la reputació, dignitat i drets de les persones afectades.
AL·LEGACIONS
S’ha ofert al programa la possibilitat de presentar al·legacions en data 10 d'abril i van ser reclamades el 28 d'abril, sense que hi hagi hagut resposta a la petició fins a la data.
PONÈNCIA
D’acord amb els fets exposats, fem les següents consideracions:
• Per part de l’afectat que presenta la queixa al CIC, diu que és periodista i reclama el compliment del Codi Deontològic, però sap també que està aixecant acusacions sense proves. El criteri 1r del Codi obliga els mitjans a evitar les conjectures. En una primera emissió, el programa no va contrastar res.
• En una segona emissió, el programa contrasta rumors però sense aprofundir-hi, amb la qual cosa ha de limitar les conclusions. En termes d’investigació, informativament, el simple acarament entre un denunciant i un acusat que al seu torn denuncia el denunciant és metodològicament molt pobre. Probablement sigui costós i difícil investigar més a fons. El programa de TV pot fer el plantejament informatiu que cregui convenient, però ha de ser coherent en el sentit que no pot arribar a conclusions que no se sostinguin en la informació disponible.
• El que resulta cert és que els acusats pels primers denunciants neguen les acusacions sense contradir-se; res més. Això no significa que siguin innocents de les acusacions, significa simplement que no hi ha aquesta prova limitada, ja que no s’ha volgut o no s’ha considerat oportú investigar més.
• Evidentment, el conductor del programa no podia, en el primer programa, qualificar repetidament l’agressora de boja. Realment el vídeo impressionava i mostrava una persona alienada actuant amb una agressivitat brutal, però la qualificació incompleix el criteri del Codi Deontològic referent a la dignitat.
• La culpabilització dels primers denunciants del conflicte per part d’una membre de l’equip no té cap base d’acord amb la informació que s’ofereix en el programa, i fins i tot està mancada de sentit per l’ús que fa del concepte ‘comunitat’.
• Quan aquesta membre de l’equip afirma que “la comunitat respon perquè està fins als nassos de la tasca justiciera d’aquests senyors” dona la impressió que justifica l’agressió de la veïna gravada en el vídeo, la qual cosa depassaria la tasca informativa i atempta contra la dignitat de les persones.
• També amb la culpabilització dels primers denunciants, la referència a ells com a ‘malalts’ —que ja consta en el títol de l’emissió al web posat en boca dels veïns— és difamatòria perquè el terme malalts s’utilitza en un doble sentit: fent referència a la malaltia objectiva que pateixen o al suposat comportament anormal que motiva el fet de ‘molestar la comunitat”.
Més enllà del cas analitzat en la resolució d’aquesta queixa, el CIC vol denunciar que programes com “En boca de todos” no responen a un plantejament ni periodístic ni de servei. Senzillament, aprofiten els conflictes entre persones o grups per generar espectacle i no per informar amb rigor o fer de mediador en aquest tipus de situacions de xoc social. El criteri editorial de qualsevol mitjà permet considerar material periodístic qualsevol situació que pugui ser d’interès per la seva audiència. Per tant, no estem en contra d’abordar un conflicte entre veïns amb criteri periodístic. Però com diu de manera explícita el primer Criteri del Codi, cal fer-ho des d’un compromís amb la recerca de la veritat i acostant-se als fets amb la màxima fidelitat possible. Atiar el conflicte, prendre partit per un o altre protagonista, desqualificar persones i, en definitiva, tensionar el relat pot fer créixer l’audiència, però no és periodisme. En aquest sentit, és molt il·lustratiu el que diu la recomanació tercera de l’annex J del Codi Deontològic, sobre el tractament de la diversitat: “Cal evitar les generalitzacions, els maniqueismes, el sensacionalisme, la simplificació de les informacions i la descontextualització per oferir una visió àmplia i plural de la notícia que permeti una millor interpretació dels fets”.
Cal que la ciutadania prengui consciència de que el periodisme ha de garantir el dret dels ciutadans a una informació rigorosa, contrastada i veraç. Tal com diu el preàmbul del Codi Deontològic, “el periodista té el deure d’acostar-se al màxim a la realitat dels fets amb honestedat, independència, responsabilitat i esperit crític”. Entenem que aquestes condicions no es donen en el programa analitzat i per això no es pot considerar periodístic.
Vist tot l’anterior, el Consell de la Informació de Catalunya adopta el següent:
ACORD:
El CIC considera que es vulneren els criteris del Codi Deontològic següents:
Criteri 1. No es contrasta prou la informació en relació amb les conclusions que se n’extreuen.
Criteri 2. Emprant el terme ‘malalts’ en un doble sentit, el contingut del programa és injuriós per als afectats i afecta la seva reputació i Criteri 2. El programa culpabilitza els qui presenten la queixa sense una evidència suficient.
Criteri 10. Tractant-se d’un conflicte veïnal amb denúncies formals presentades a diverses autoritats, s’hauria d’haver preservat la presumpció d’innocència.
Tanmateix, cal fer dues consideracions addicionals:
• En el primer programa en què es tractà el conflicte veïnal tampoc es van contrastar els fets denunciats i, a més, es qualificà de boja la veïna que apareixia en el vídeo colpejant brutalment la porta dels denunciants amb una escombra.
• La queixa es presenta contra Leticia Santos, però la responsabilitat és del conjunt del programa i el seu plantejament i de la direcció d’aquest espai televisiu.
Observacions
ACORD:El CIC considera que es vulneren els criteris del Codi Deontològic següents:
Criteri 1. No es contrasta prou la informació en relació amb les conclusions que se n’extreuen.
Criteri 2. Emprant el terme ‘malalts’ en un doble sentit, el contingut del programa és injuriós per als afectats i afecta la seva reputació i Criteri 2. El programa culpabilitza els qui presenten la queixa sense una evidència suficient.
Criteri 10. Tractant-se d’un conflicte veïnal amb denúncies formals presentades a diverses autoritats, s’hauria d’haver preservat la presumpció d’innocència.
Tanmateix, cal fer dues consideracions addicionals:
• En el primer programa en què es tractà el conflicte veïnal tampoc es van contrastar els fets denunciats i, a més, es qualificà de boja la veïna que apareixia en el vídeo colpejant brutalment la porta dels denunciants amb una escombra.
• La queixa es presenta contra Leticia Santos, però la responsabilitat és del conjunt del programa i el seu plantejament i de la direcció d’aquest espai televisiu.
