Dictamen
Expedient núm. 37/2025ASSUMPTE: Escrit de queixa online presentat per l’Associació Xarxa Antiracista de Tarragona contra els mitjans La Ciutat de Cambrils, Diari de Tarragona i La Vanguardia per un presumpte tractament racista del col·lectiu de manters i per la cobertura d’un cas d’agressió a un treballador de la neteja atribuïda a un suposat manter, en considerar que vulnera els criteris 1, 2 i 12 del Codi Deontològic.
ANTECEDENTS
El 26 de novembre de 2025 el Consell de la Informació de Catalunya (CIC) rep una queixa online presentada per l’Associació Xarxa Antiracista de Tarragona contra els mitjans La Ciutat de Cambrils, El Diari de Tarragona i La Vanguardia per un suposat tractament racista del col·lectiu de manters.
La queixa no assenyala quins criteris del Codi Deontològic considera vulnerats i inclou un document titulat “Marcos legales sobre las violaciones de derechos contra los vendedores ambulantes”, on se sosté que “la criminalización mediática del colectivo mantero, basada en la difusión sistemática de noticias falsas, tergiversadas y no contrastadas, afectan gravemente a la percepción social y a los derechos de estas personas”. Posteriorment, fa una reflexió sobre els límits de la llibertat de premsa, el dret a l’honor i la dignitat del col·lectiu manter, el deure de veracitat i rigor a la informació periodística, discriminació i racisme mediàtic: una responsabilitat col·lectiva, exigència de responsabilitat als mitjans de comunicació i acaba amb una conclusió on es diu que “los manteros tienen derecho a no ser perseguidos ni estigmatizados por los medios de comunicación, a que su realidad sea contada con rigor y respeto, y a vivir libres de odio, prejuicios y mentiras”.
Estem davant d’una reflexió genèrica sobre el tractament mediàtic del fenomen conegut com a manters o top manta, que podria aplicar-se en general al tractament que rep aquest col·lectiu, i no específicament a la informació que se suposa reflecteix un tractament racista, que s’adjuntaria a títol d’exemple, i que es concreta en:
a) una informació del Diari de Tarragona titulada “Apuñala a un barrendero en Cambrils molesto por el ruido de una sopladora” (9-06-2025) acompanyada d’un fragment de Youtube on es veu el procés de neteja de la sang que ha deixat l’agressió;
https://www.diaridetarragona.com/sucesos/232954/un-mantero-apunala-a-un-trabajador-de-la-limpieza-en-cambrils-fe24313125.html
b) un text de La Ciutat C! de Cambrils titulat “Novedades sobre el hombre apuñalado por un mantero en Cambrils” (9-06-25), així com un post a Facebook amb una fotografia i el text: “Un manter apunyala un treballador de la neteja a Cambrils”
https://laciutat.cat/es/laciutatdetarragona/cambrils/manter-apunyala-treballador-neteja-cambrils_845175_102.html
i c) un text de La Vanguardia titulat “Guerra policial a les xarxes de distribució del ‘top manta” (18-06-2025) sense relació directa amb la informació anterior.
https://www.lavanguardia.com/encatala/20250618/10800193/guerra-policial-salou-les-xarxes-distribucio-top-manta.html
Les informacions estan situades sota l’epígraf de Succesos i, a judici dels denunciants, serien representatives d’un tractament estigmatizador, criminalitzador i racista del col·lectiu de manters.
Els criteris que es podrien haver vulnerat en aquestes informacions (que no estan relacionades entre sí) serien l’ 1, 2 i 12, dels quals destaquem les parts que més es podrien aplicar al cas que ens ocupa.
Criteri 1: Informar de manera acurada i precisa. L’article remarca el compromís amb la veritat, la màxima fidelitat als fets, així com difondre dades contrastades amb diligència.
Criteri 2: Evitar perjudicis per informacions sense prou fonament. Incideix en la necessitat d’evitar expressions injurioses, dades imprecises o sense base suficient que puguin lesionar la dignitat de les persones. Cal tenir especial cura en aquelles informacions que poden afectar a persones o col·lectius vulnerables.
Criteri 12: Respectar la dignitat de les persones i la seva integritat física i moral. Incideix en la necessitat de no discriminar ningú per la seva condició, així com evitar expressions que puguin incitar a l’odi o l´ús de la violència, sempre des del compromís amb els drets humans.
Com que els textos sobre els quals es presenta la queixa no estan relacionats entre sí, i fan referència a esdeveniments diferents, abordarem cada fet per separat:
FETS
A) Tractament de l’agressió a un treballador del servei de neteja de Cambrils (de l’empresa Secomsa) feta pel Diari de Tarragona i el portal La Ciutat de Cambrils (i els seus corresponents posts a Youtube i Facebook).
El Diari de Tarragona titula: “Apuñala a un barrendero en Cambrils molesto por el ruido de una sopladora” i afegeix a mode de subtítol: “Algunas fuentes señalan que podria formar parte del colectivo del top manta”, sense especificar quines son aquestes fonts. La resta del text és la descripció de l’agressor, la posterior fugida i la detenció per part de la policia local i els Mossos d’Esquadra. Segons la notícia, “el agressor pretendía refugiarse en uno de los pisos donde viven estos vendedores del top manta. Este indicio es el que ha dado pie a que el acusado podría formar parte del colectivo de manteros que venden en el paseo marítimo de Cambrils”.
La manca d’una font precisa que identifiqui la pertinença de l’agressor a aquest col·lectiu i l’ambigüitat del condicional que fa servir “podria formar parte” pot contribuir a criminalitzar i/o estigmatitzar aquest grup de treballadors del carrer. La notícia atribueix a l’autor una dedicació que no s’acredita. L’agressor podria pertànyer o no al col·lectiu del top manta.
Per la seva part, La ciutat de Cambrils titula “Novedades sobre el hombre apuñalado por un mantero en Cambrils”, i en el cos de la notícia reitera aquesta condició: “el trabajador de la limpieza apuñalado por un mantero este lunes en Cambrils se encuentra estable y fuera de peligro según ha informado el Ayuntamiento en un comunicado”. El text dona per fet que l’agressor pertany al col·lectiu d’aquests venedors ambulants , tot i que no aporta cap font que ho acrediti. La notícia després de narrar el fet, diu “El detenido es un hombre de 38 años que no vive en Cambrils”. Però no es fa cap menció a la seva condició de venedor del top manta.
Estem davant d’una afirmació sense confirmació per part de cap font, que pot redundar en la criminalització del col·lectiu de venedors ambulants.
Cap d’aquests dos mitjans han enviat al·legacions.
B) Tractament de la informació de La Vanguardia titulada “Guerra policial a les xarxes de distribució del ‘top manta’”.
El text de La Vanguardia no té cap relació amb el fet anterior. Es titula “Guerra policial a Salou a les xarxes de distribució del ‘top manta’”, publicat el 18 de juny de 2025. En aquests text es relata l’operació duta a terme pels Mossos d’Esquadra i la Policia Nacional que ha consistit en un “desplegament de 300 agents, 19 detinguts, deu escorcolls i aldarulls al carrer”, segons el subtítol. El text descriu l’enfrontament entre la policia i els manters en aquesta operació contra la xarxa de distribució de productes falsificats, que va convertir-se, segons la informació, en una “batalla campal”, i que va acabar amb la detenció de 19 detinguts, 18 dels quals “investigats per pertànyer presumptament a una organització criminal dedicada a la provisió i distribució d’articles falsificats”.
Segons la notícia, els manters van atacar els agents amb pedres i van ferir de manera lleu tres mossos d’esquadra. “La reacció violenta d’una trentena de manters llençant pedres als agents i intentant interrompre els escorcolls atacant els policies, va ocasionar, durant un parells d’hores llargues aldarulls a la via pública (...). Les imatges amb els manters llençant centenars de pedres i trencant els vidres de diversos cotxes van córrer ahir com la pólvora” diu el text.
El text descriu que l’operació va començar a perfilar-se fa més d’un any, després de moltes investigacions que van posar el focus a Salou on “hi viuen, des de fa anys desenes i desenes de manters; la majoria senegalesos”. Segons la notícia, Salou s’ha convertit en un “enclavament del top manta” tot i que al seu passeig marítim no hi ha venedors, sinó que el punt triat per vendre és “un mercat il·legal a Cambrils” i altres localitats. En el text se cita l’alcalde de Salou, Pere Granados, de Sumem per Salou, una font principal que es mostra orgullós d’haver erradicat el top manta a la ciutat, que pel que es veu s’ha desplaçat a altres localitats. L’alcalde diu que a Salou no hi ha top manta, i critica l’operació duta a terme justament a l’inici de l’estiu, per les repercussions que pot tenir en la temporada turística i la imatge que es pot donar de Salou, de cara a l’exterior.
La notícia recull l’estat d’opinió dels veïns del barri de la Salut, “propers als carrers València i Sol, on s’han fet els escorcolls (...) i on viuen la majoria de manters”. S’inclou una cita que diu: “Estem farts de veure com arriben furgonetes i descarreguen els articles en farcells i la policia no hi fa res” que no s’atribueix a cap veí en concret, sinó de manera general.
La notícia acaba dient que “falta per veure la reacció del col·lectiu de manters (...) que se senten atacats pels cossos policials després de viure anys tranquils a Salou”. I recorda la mort el 2015 d’un jove senegalès durant un escorcoll que va ocasionar greus avalots al carrer.
La noticia només cita com a font identificada l’Alcalde de Salou, Pere Granados, veïns sense identificar, i suposadament informacions procedents de la policia, a més de la descripció in situ dels esdeveniments per part del periodista, Esteve Giralt.
AL.LEGACIONS
Així com el Diari de Tarragona i el portal Ciutat de Cambrils no han presentat al·legacions, sí que ho ha fet La Vanguardia. En l’escrit d’al·legacions explica que en el seu dia a dia informa d’activitats il·legals que es produeixen sense que “l’origen, ètnia o els trets personals del protagonistes dels presumptes delictes es considerin rellevants”. Afegeix que s’informa d’activitats delictives d’empresaris acusats de corrupció, esportistes acusats d’abusos sexuals, etc. “I també, és clar, de vegades de col·lectius com el dels manters, que venen de manera irregular productes falsificats, però sense que la seva ètnia, origen o condició social sigui la causa de la informació”.
“Tot el contrari -continua el text- el diari intenta tenir en compte la situació de vulnerabilitat d'aquestes persones sense deixar d'explicar l'activitat irregular que realitzen i el debat i impacte en l'activitat econòmica i l'espai públic. En moltes altres ocasions hem publicat reportatges amb la perspectiva humana i de vulnerabilitat d'aquest col·lectiu vulnerable”.
En aquest cas es considera que la rellevància de la notícia era evident, que es van desplegar 300 agents, que tres acabessin ferits per l’impacte de pedres i que es trenquessin vidres de cotxes justifica l´ús d’expressions com “batalla campal” “guerra policial a les xarxes de distribució del “top manta” o “reacció violenta” així com que l’operació acabés amb 19 detinguts.
La Vanguardia justifica l’expressió “manter”, paraula que la RAE defineix com “Persona que vende en la calle de manera ilegal productos generalmente falsificados o de imitación, expuestos en el suelo sobre una manta o algo similar”. Indica també que la majoria de manters protagonistes són d’origen senegalès, considera que “no és un element bàsic de la noticia, que es menciona una sola vegada i no és fins el tercer paràgraf”. Acaba l’escrit d’al·legacions dient que la notícia també recull el punt de vista dels manters quan diu que “se senten atacats pels cossos policials després d’anys de viure tranquils a Salou, i que els anteriors incidents, el 2015, van tenir l’origen en la mort d’un jove senegalès durant un escorcoll policial”.
PONÈNCIA
Estem davant d’un tema certament sensible: com abordar de manera adequada la venda ambulant il·legal d’un col·lectiu conegut com a “manters”, sense caure ni en l’estigmatització ni en la negació de la realitat. De com es tracti aquest tema pot dependre la percepció que la societat acabi tenint d’un grup d’homes immigrants –la pràctica totalitat són homes– que han fet de la venda il·legal de productes falsificats la seva forma de vida. Fàcilment es pot caure en el prejudici de identificar el manter com un delinqüent. De fet això és el que passa en la primera de les dues notícies objecte de denúncia: tant el Diari de Tarragona com el portal Ciutat de Cambrils donen per fet que l’autor de l’agressió d’un treballador de la neteja en Cambrils és un manter sense que se citi cap font oficial que ho confirmi. En el text de La Ciutat de Cambrils titulat “Novedades sobre el hombre apuñalado por un mantero en Cambrils” no es justifica la condició de venedor ambulant del presumpte agressor, per la qual cosa és una afirmació que el portal fa sense acreditar.
Pel que fa al Diari de Tarragona, la informació només fa referència a la condició de manter del presumpte agressor al subtítol. (Títol: “Apuñala a un barrendero en Cambrils molesto por el ruido de una sopladora”; subtítol: “Algunas fuentes señalan que podria formar parte del colectivo del top manta”). L’explicació que dona el diari per arribar a aquesta conclusió és al final de la notícia: “El acusado ha sido interceptado y detenido en la calle València de Salou, explican fuentes conocederas del caso. Pretendía refugiarse en uno de los pisos en los que viven estos vendedores del Top Manta. Este indicio es el que ha dado pie a que el acusado podria formar parte del colectivo de manteros que venden en el paseo marítimo de Cambrils”.
Estem davant d’una suposició, basada en fonts no identificades que, malgrat tot, porten al diari a destacar aquesta conjectura al bloc de titulació. Entra dins de les possibilitats el fet de que l’agressor formi part d’aquest col·lectiu, però aquesta condició no és la causa de l’agressió. Però és una suposició no contrastada. Per la qual cosa es produeix aquí una criminalització de l’ocupació en relacionar el fet de l’agressió amb la condició de manter.
Més complex és determinar si en el text de La Vanguardia es produeix un biaix criminalitzador del col·lectiu de “manters”: La informació és certa, és fidel als esdeveniments, es fa un relat aparentment “objectiu” de l’enfrontament entre els cossos policials i els venedors ambulants, la informació sembla fonamentada, contrastada i no s’observen referències directes que puguin incitar a l’odi o la violència o lesionar la dignitat d’un col·lectiu vulnerable. Les al·legacions de La Vanguardia són consistents: “la rellevància de la notícia és evident: els incidents de Salou van obligar a desplegar 300 agents policials i 19 persones van acabar detingudes”. No s’observa que hi hagi vulneracions concretes de cap dels criteris del Codi Deontològic.
Tanmateix, el relat que es fa de l’esdeveniment dibuixa globalment un retrat d’un col·lectiu violent (“els manters”) que deixa tres agents ferits. És aquesta idea la que domina per sobre del fet que es tracta d’una “Guerra policial a Salou a les xarxes de distribució del top manta”, segons el titular del diari (negreta nostra). És a dir, de forma subtil hi ha un desplaçament informatiu de l’operació contra les “xarxes de distribució” a la “batalla campal” que es produeix entre els manters i la policia. La notícia descriu els enfrontaments que es produeixen en aquesta operació però no aprofundeix qui son aquestes “xarxes de distribució” (per no dir la producció) que manipulen els productes falsificats que finalment venen els “manters”. Quines són aquestes “xarxes”? Com operen? Com es fabriquen i distribueixen els articles? Qui en surt beneficiat d’aquest comerç il·legal? Quines són aquestes 18 persones que van ser detingudes “investigats per pertànyer presumptament a una organització criminal dedicada a la provisió i distribució d’articles falsificats” (segons es llegeix al text).
El text no contesta aquestes reflexions i es centra en relatar l’enfrontament que va produir-se en el moment de l’operació policial, però en aquest desplaçament del relat que es produeix entre el que diu el títol (el desmantellament de les “xarxes de distribució” del top manta) a la descripció de la violenta resposta dels manters és on al nostre parer es dibuixa de manera subtil un prejudici de criminalització sobre els venedors ambulants. Sense obviar els detalls de l’enfrontament real entre policia i grup de venedors ambulants, la informació no aporta dades que apuntin sobre aquestes xarxes de distribució i no tan sols a la base.
Aquestes “xarxes” són les que proveeixen de productes falsificats als “manters”, que molt sovint es veuen abocats a aquesta venda il·legal per sobreviure, com posa de manifest per exemple Informe sobre el comerç irregular a la via pública, elaborat pel Síndic de Greuges de Catalunya (2016), on es pot llegir: “Cal distingir la situació dels venedors del “top manta” de la dels entramats mafiosos o xarxes de crim organitzat que els exploten i que promouen la falsificació i la importació il·legal dels productes que distribueixen els venedors del “top manta”” ( Apartat 4.3). Tenint en compte tot el que s’ha comentat, la proposta d’acord és que tant el Diari de Tarragona com el portal La Ciutat C! de Cambrils vulneren els articles 1, 2 i 12 del Codi Deontològic en tant que relacionen l’autoria d’un delicte amb l’activitat dels manters, sense cap font que ho acrediti, projectant un possible prejudici i criminalització sobre la condició d’aquest col·lectiu de venedors ambulats.
Per contra, es considera que La Vanguardia no vulnera directament cap dels criteris del Codi, Així mateix, aquest Consell insta a tractar amb la màxima sensibilitat els temes relacionats amb els col·lectius vulnerables per evitar criminalitzar o estigmatitzar la totalitat dels seus membres.
Tot i que la informació referida és la crònica d’uns fets puntuals, tractats sense cap vulneració aparent del Codi Deontològic, aquest Consell recomana la màxima sensibilitat en informar sobre col·lectius vulnerables per prevenir qualsevol estigmatització dels grups amb indefensió social.
Vist tot l’anterior, el Consell de la Informació de Catalunya adopta el següent:
ACORD
El CIC considera que tant el Diari de Tarragona com el portal La Ciutat C! de Cambrils vulneren els criteris 1, 2 i 12 del Codi Deontològic en tant que relacionen l’autoria d’un delicte amb l’activitat dels manters, sense cap font que ho acrediti, projectant un possible prejudici i criminalització sobre la condició d’aquest col·lectiu de venedors ambulats.
Per contra, es considera que La Vanguardia no vulnera directament cap dels criteris del Codi, Així mateix, aquest Consell insta a tractar amb la màxima sensibilitat els temes relacionats amb els col·lectius vulnerables per evitar criminalitzar o estigmatitzar la totalitat dels seus membres.
Observacions
ACORDEl CIC considera que tant el Diari de Tarragona com el portal La Ciutat C! de Cambrils vulneren els criteris 1, 2 i 12 del Codi Deontològic en tant que relacionen l’autoria d’un delicte amb l’activitat dels manters, sense cap font que ho acrediti, projectant un possible prejudici i criminalització sobre la condició d’aquest col·lectiu de venedors ambulats.
Per contra, es considera que La Vanguardia no vulnera directament cap dels criteris del Codi, Així mateix, aquest Consell insta a tractar amb la màxima sensibilitat els temes relacionats amb els col·lectius vulnerables per evitar criminalitzar o estigmatitzar la totalitat dels seus membres.
