El Consell de la Informació de Catalunya (CIC) va presentar una part substancial del projecte de reformes del Codi Deontològic a la conferència anual dels consells de la informació d’Europa (press councils), celebrada a Brussel·les els dies 9 i 10 de octubre i a la que van assistir el president de l’entitat, Roger Jiménez, i el secretari general, Albert Garrido.
La delegació catalana va ser la primera en intervenir a l’inici de la jornada, dedicada als canvis produïts en l’autoregulació periodística. Roger Jiménez va focalitzar la versió revisada i ampliada del Codi en els paranys deontològics que plantegen Internet i les xarxes socials, tot i que, va puntualitzar, els principis de l’ètica periodística són comuns per a tots els mitjans i suports sense cap mena de distinció. No obstant això, les característiques d’Internet han propiciat una àmplia casuística que planteja noves consideracions deontològiques per a la pràctica professional.
El “dret a l’oblit” i l’anonimat
El president del CIC va concretar la seva presentació en quatre punts: responsabilitat editorial, transparència i rigor, permanència dels documents on-line i autoria i plagi. Pel que fa a la permanència indefinida a la xarxa dels documents i materials audiovisuals, motiu d’una àmplia i encesa polèmica, l’annex del Codi dedicat a aquest punt planteja la necessitat de conciliar adequadament l’interès públic amb els drets individuals. En qualsevol cas, la invocació del “dret a l’oblit” no ha de ser motiu per a la destrucció immediata d’elements que formen part d’un “arxiu general” o “memòria viva”, que són patrimoni col·lectiu i que eventualment poden ser d’interès per a historiadors o investigadors socials.
Al llarg del col·loqui que va seguir a la presentació, alguns delegats es van referir al grau de consens existent a Catalunya pel que fa al Codi. Altres, van al·ludir a la freqüent vulneració de l’ètica que, en general, s’observa als mitjans degut a la difusió de comentaris anònims que arriben a les xarxes socials. En resposta a la intervenció del representant de Montenegro, el president del CIC va precisar que en una societat democràtica difícilment es poden trobar raons que justifiquin l’anonimat.
Fotografia de grup dels participants a l’Ajuntament de Brusel·les.
***BRUSSELS, BELGIUM – 10/10/2014 Photo by Jan De Meuleneir/ Photonews***
La tecnologia digital i els límits geogràfics d’Europa
L’ evolució dels consells de la informació a Europa el darrer any, els reptes que presenten la tecnologia digital i la gestió de la informació a Internet, així com l’eventual ampliació dels límits geogràfics dels consells de la informació van ocupar bona part dels treballs d’aquesta 16ª conferència de l’AIPCE (Alliance of Independent Press Councils of Europe), organitzada pels dos consells belgues i que va comptar amb l’assistència de delegacions de 29 països. La Federación de Asociaciones de Periodistas de España (FAPE) estava representada per Manuel Núñez Encabo, president de la Comisión de Arbitraje, Quejas y Deontología.
El representant de Finlàndia, Risto Umonen, va aportar la experiència acumulada al seu país per fonamentar l’obligació que té la premsa de corregir els errors, bé per iniciativa pròpia o atenent el dret a rèplica que assisteix als lectors. La seva exposició va abundar en exemples sobre la profunditat i transcendència dels errors, i fins i tot dels errors esmunyits a les pròpies notes de correcció, com ara que Fabiola és la vídua del ex-rey d’Holanda i no la reina de Luxemburg; que el fill polític del rei d’Espanya és sospitós de delicte i no el cunyat, o que la actual reina Letizia ho és del principat d’Astúries… Però es va posar també en discussió l’efectivitat de les correccions quan, a la xarxa, els agregadors de notícies prenen sempre com a referència la informació publicada en primera instància, que mai no acompanyen amb la correcció o rectificació publicada posteriorment.
També es va abordar la qüestió de quins han de ser els límits de l’AIPCE i en quines condicions es podrien ampliar. El representant d’Àustria, Alexander Warzilek, digué que ni l’espai geogràfic, ni el polític (la Unió Europea), ni la composició del Consell d’Europa li semblen suficients, i plantejà com a referències vàlides per definir l’espai europeu allò que defensa Europa: els drets humans, els valors democràtics i l’imperi de la llei. A partir d’aquí va proposar que, com ha fet fins ara, l’AIPCE es circumscrigui als països europeus amb un èmfasi especial vers les repúbliques balcàniques, tot i mantenint vincles de cooperació amb organitzacions de fora d’Europa, i va posar com a exemples l’assistència a la conferència de Brussel·les de les delegacions de Sudàfrica i de Myanmar.
La difícil independència
El punt dedicat a la preservació de la independència política dels consells va promoure un debat en el que els intervinents estigueren d’acord en que depèn, principalment, del grau de democràcia i de llibertat dels mitjans de cada Estat. Lorena Boix-Alonso, responsable de la unitat Convergència de Mitjans i Continguts de la Comissió Europea, va subratllar a la seva ponència la necessitat que els consells de la informació col·laborin amb les autoritats de cada Estat i intervinguin en les decisions que aquells adoptin.
Al final de la reunió es va acordar que la conferència del 2015 tingui lloc a Viena sota l’organització de la Österreichischer Oresserat. Amb la finalitat de dinamitzar la cooperació i la comunicació entre els consells europeus i de fora d’Europa es va crear un grup de treball permanent integrat pels consells de Bélgica, Àustria i Kosovo, que gestionarà l’AIPCE al llarg de l’any vinent. Al mateix temps, es va confirmar a la britànica Independent Press Standards Organization (IPSO), successora de la Press Complaints Comission, com a gestora de la web de l’AIPCE.
