Els consells de premsa europeus afronten la crisi de la comunicació
La llibertat de premsa està en perill a Europa, on presenta un retrocés manifest que és motiu de seriosa preocupació, segons es va subratllar a la conferència anual de la Alianza de Consells de Premsa (AIPCE), celebrada a Viena del 7 al 10 d’octubre amb la participació de 32 representacions -entre d’altres la del Consell de la Informació de Catalunya (CIC)-, així com 12 observadors d’altres països.
El director de la organització “Ethical Journalism Network”, Aidan White, apressà els consells de premsa, a Europa i la resta del món, a unir-se en un programa global per situar la ètica periodística com un objectiu prioritari en la lluita per la llibertat d’expressió i estar en condicions de combatre la propaganda i la desinformació, així como el discurs de l’odi a Internet propiciat per alguns governs i grups extremistes contra els immigrants i refugiats. Concretament, es planteja la necessitat urgent d’enfortir un periodisme amb un doble compromís, personal i ètic, com antídot del flagell de la desinformació, del terrorisme, dels extremistes polítics, dels manipuladors governamentals i els predadors online. Destacà també la obligació moral de la Unió Europea de defensar la llibertat de premsa i fer que els Estats membres rendeixin comptes dels seus actes pel que fa a aquest dret fonamental.
Els reunits es van fer ressò d’aquesta crisi de comunicació causada per la intoxicació política, el domini corporatiu de la xarxa, els abusos online i la concentració de mitjans.. Però també es mostraren d’acord en que la resposta no ha de consistir en aprovar noves lleis, que obririen la porta a imposar més límits a la llibertat d’expressió, sinó en endegar un programa per emprar models d’ètica periodística conjuntament amb universitats i altres centres de formació tenint sempre els codis deontològics com a referència. També es treballa per obrir un ampli debat a Europa i el món entre periodistes, acadèmics i el públic sobre la necessitat d’una comunicació pública responsable i digna de confiança.
Las diverses intervencions criticaren que el discurs polític i la comunicació corporativa del nostre temps no consideren essencial la necessitat d’una informació veraç i evitar l’engany, la incitació a l’odi, la violència, la misogínia online o la discriminació contra els individus o minories vulnerables, que és una virtut cardinal del periodisme i vital per assegurar una comunicació online respectuosa. Una autoregulació efectiva a les empreses del sector obriria la porta a un nou diàleg amb les audiències sobre com millorar la qualitat de la comunicació pública i ajudaria a promoure alternatives a noves lleis, sempre indesitjables. La Associació Mundial de Diaris (WAN), L’Institut Internacional de Premsa (IPI) i la Federació de Periodistes Europeos ja s’han unit a la proposta.
El paper dels consells de premsa
L’Assemblea va avaluar el paper dels consells de premsa amb sentit autocrític. El públic, particularment els joves, són bastant crítics sobre la eficàcia d’aquestes organitzacions, i va haver-hi ple acord en assenyalar que haurien de ser més ràpids en lliurar declaracions i intervenir en temes puntuals, com ara l’atemptat contra el setmanari satíric Charlie Hebdo, les fotos de víctimes a Ucraïna, Turquia i altres indrets, o el cas del copilot de German Wings que estavellà l’avió als Alps. També es va apuntar la importància de tenir més presència a les xarxes socials.
Informació vs. publicitat
El president del CIC, Roger Jiménez, participà en un dels grups de treball dedicat a establir les diferències entre els materials periodístics i els publicitaris. Desprès d’aportar les experiències dels darrers anys i les queixes rebudes del públic sobre periodistes famosos que es presten a anunciar determinats productes, marques comercials o grups bancaris, es va fer ressò de l’ informe d’una comissió d’experts creada ad hoc pel CIC en el que es posa l’èmfasi en aquelles circumstàncies en que l’anunciant contracta un/a periodista sense que aquesta col·laboració sigui àmpliament coneguda per l’audiència (per exemple, per impartir cursos de formació de portaveu als directius de la empresa o per presentar un esdeveniment corporatiu).
Desprès d’estudiar aquests i altres casos a diversos països sota fenòmens coneguts com a “brand content” o “native advertising”, el grup de treball de la AIPCE recomanà encaridament als mitjans de comunicació que separin clarament els continguts periodístics dels publicitaris, que facin ús de la paraula “anunci” o “col·laboració comercial” quan no quedi prou clar, o que s’insereixi el logo de l’anunciant. En tot cas, només es considerarà un text redaccional aquell que hagi estat elaborat exclusivament per un/a periodista sense interferències publicitàries.
Un altre grup de treball, on participà el secretari general del CIC, Albert Garrido, va examinar el comportament dels mitjans de comunicació en el tractament del terrorisme i la crisi dels refugiats. Sobre aquest tema, es va acordar que cal revisar el llenguatge i distingir entre immigrants, refugiats i aquelles persones que cerquen asil degut a que perilla la seva vida o integritat al seu país d’origen.
La AIPCE, nascuda l’any 1999 a Londres, agrupa els consells de premsa independents d’Europa, però accepta també la presència d’observadors. Els assistents a la reunió de Viena aprovaren per unanimitat que la propera conferència anual se celebri a Estocolm, atès que Suècia commemorarà el centenari de la creació del “ombudsman” de premsa i 250 anys de llibertat d’expressió al país. Una terna formada pels representants de Suècia, Àustria i Hongria es farà càrrec de la organització del programa.
