El passat dimecres, el president del Consell de la Informació de Catalunya, Roger Jiménez, va intervenir a petició de Les Veus de la República en un interessant debat sobre mitjans de comunicació i corrupció, que va comptar amb la presència del periodista i professor universitari Sergi Picazo i moderat per Mònica Beneyto.
El debat, que va tenir lloc a la Casa Orlandai, va deixar palès que ens trobem davant un canvi global de la comunicació, d’una importància molt superior a la de la invenció de la impremta per Gutenberg, i similar al de la alfabetització. Un canvi molt més ràpid i de conseqüències més severes i impredictibles que comporta una crisi enormement seriosa del periodisme de qualitat, tant seriosa que podria acabar amb ell. La irrupció d’Internet ha trobat descol·locat el periodisme tradicional, que s’ha endinsat en un món on ningú no sap res del que passarà, en un moment de “prova i error” que ja dura decennis. El cas és que no hi ha model de negoci ni de professió.
La nova era digital ha motivat que el lloc preferent i privilegiat que ha ocupat la premsa al llarg de segles com a generadora d’opinió hagi desaparegut i que es produeixin canvis a una velocitat tan extraordinària i que afecten de tal manera a la professió periodística que obliga a replantejar-la. Els canvis al sector, la crisi econòmica, caiguda de la publicitat i la precarització professional han contribuït a la decadència de l’ofici, a la autocensura, i a perdre de vista que una bona informació ha de tenir la mateixa consideració social que els drets a la salut, a la educació o l’habitatge. La sortida d’aquest laberint passa per afegir-li valor a la informació amb l’anàlisi i la interpretació així com un periodisme d’investigació solvent per atorgar fiabilitat a les notícies amb criteri i en un context.
El president del CIC va aprofitar també la seva intervenció per parlar de la tasca que fa el Consell de la Informació, com a òrgan dedicat a vetllar per la ètica periodística a Catalunya, i per demanar l’activa col·laboració del públic en aportar queixes sobre els mitjans, en línia amb la necessitat de que la premsa tingui la mateixa consideració social que una bona sanitat, una educació de qualitat, un lloc d’ocupació o un habitatge digne.