El Patronat de la Fundació Consell de la Informació de Catalunya va aprovar la seva memòria d’activitats corresponents a l’any 2016 el passat 26 de juny, la qual va ser presentada al Ple del CIC del 17 de juliol abans de donar-li difusió.
La memòria inclou els expedients tramitats durant l’any, el gràfic de les queixes rebudes, el Codi Deontològic actualitzat en el VI Congrés de Periodistes de Catalunya, els comptes anuals i les activitats realitzades pel CIC, entre d’altres temes.
INFORME DE LA PRESIDÈNCIA
L’autoregulació periodística i l’ús responsable del procés de la comunicació ha estat el tema dominant al llarg del 2016. El VI Congrés de Periodistes de Catalunya, presidit per la degana del Col·legi, Neus Bonet, va ser el marc de la presentació del nou Codi Deontològic de la professió, revisat i adequat al periodisme del nostre temps en el nou panorama digital, i substitueix al que va ser aprovat en el II Congrés, l’1 de novembre de 1992. La meva predecessora a la presidència del CIC, Llúcia Oliva, en vista de les queixes que arribaven sobre els nous dilemes deontològics que sorgien amb els canvis tecnològics, va crear una comissió que va treballar de valent al llarg de quatre anys fins a completar aquest objectiu essencial, que la degana destacà a la seva intervenció: “Reflexionem sobre el moment que viu la informació. Recuperem la credibilitat i el respecte. Repensem el Codi Deontològic que inspira les nostres accions”.
Es pot dir, per tant, que la reforma del Codi es va realitzar a instàncies del públic, com han experimentat els consells de premsa a la majoria de països europeus. El centre de gravetat està en els annexos, com ara el B, que tracta dels nous paranys ètics que genera la xarxa, demana responsabilitat editorial amb una supervisió activa de la participació dels usuaris i estableix criteris sobre la permanència dels documents online. Els reptes són especialment importants amb l’auge de notícies falses, el plagi i el desconcert que provoca el fet de que qualsevol usuari es pot auto-proclamar periodista. Anomenar les mentides i falsedats pel seu nom, mantenir un procés de reflexió i autocrítica i, en definitiva, fer un bon periodisme són les millors receptes per recuperar la credibilitat del públic.
Per altra part, el CIC va donar a conèixer l’estudi sobre el conflicte d’interessos referent als periodistes que simultaniegen la publicitat i la informació, amb la recomanació de preservar, defensar i promoure la diferenciació entre reclams comercials i continguts periodístics. I també va elaborar unes recomanacions sobre la crisi dels refugiats i el seu tractament periodístic. Sobre aquest mateix tema, la Universitat Pompeu Fabra acollí a l’octubre una jornada organitzada conjuntament pel CIC i la Comisión de Arbitraje, Quejas y Deontología del Periodismo amb la participació de la presidenta de la Federación de Asociaciones de Periodistas de España (FAPE), Elsa González, el president de la Comisión, Rafael de Mendizábal i altres destacats professionals.
El nombre de queixes es manté constant amb predomini d’aquelles que tracten dels drets de les persones a la seva privacitat. En vista de que el públic empra cada vegada més les xarxes socials per fer valdre el seu malestar davant certes informacions, el CIC ha adoptat també aquestes plataformes per agilitzar la difusió del Codi en cada cas i anima al públic a presentar les queixes pertinents online.
