COMUNICAT DEL CONSELL DE LA INFORMACIÓ DE CATALUNYA
La mort d’una bebè de 10 mesos, la setmana passada a Torrella de Montgrí, en circumstàncies que els mitjans de comunicació van presentar com aberrants és un nou cas d’explotació del sensacionalisme sense tenir en compte el principi de presumpció d’innocència. Es van difondre com a fiables versions sobre les causes de la tragèdia que inculpaven directament a un veí de Torrella, del que es va difondre l’edat i nacionalitat, i el feien fàcilment identificable en aquesta localitat del Baix Empordà (Girona).
Hores desprès es va dictaminar que fou un virus el causant de la mort de la nena, quedant l’home en llibertat sense càrrecs. Però, com ell mateix va declarar a un canal televisiu, la seva reputació ha quedat greument danyada i difícilment podrà socialitzar de nou en un ambient marcat per la sospita, el recel i la desconfiança.
El cas recorda un altre de característiques similars succeït a Tenerife vuit anys enrere en el que els mitjans no es van afanyar en publicar o difondre els desmentits i les corresponents rectificacions, o les van relegar vergonyosament a la mínima expressió. Sembla com si al periodisme modern hi hagués dues vares de mesura: una per a la notícia i una altra pel desmentit, amb una tendència a simplificar el missatge, emfatitzant més sobre l’emotivitat que sobre la racionalitat. Una vegada més és pertinent recordar el principi 10 del Codi Deontològic: “Tota persona acusada o imputada d’un delicte té dret a la presumpció d’innocència en les informacions i opinions relatives a indagacions, causes o procediments penals. El respecte i la protecció d’aquest dret són vigents des de l’inici de les actuacions policials fins que es provi la culpabilitat en un procés que gaudeixi de les garanties necessàries. Els periodistes evitaran els prejudicis, així com sotmetre els implicats a judicis paral·lels”.
És necessari, per tant, que els/les periodistes mostrin la diligència exigible a tot bon professional en busca de la veritat, que renunciïn a transmetre rumors, insinuacions, boles i murmuracions com a fets verdaders sense contrastar-los.
Tota persona acusada d’un delicte té dret a la presumpció d’innocència mentre no quedi demostrada la seva culpabilitat en un judici públic on s’hagin assegurat les garanties necessàries per a la seva defensa. En un ampli context deontològic de la professió periodística és necessària una profunda reflexió a fi de prevenir que el que es publica no passi per sobre del dret a l’honor i a la intimitat de les persones.
