El Patronat de la Fundació Consell de la Informació de Catalunya va aprovar la memòria anual corresponent a l’ any 2017, el passat dilluns 25 de juny, en reunió plenària.
La memòria va incloure els expedients tramitats durant l’any, el gràfic de les queixes rebudes , el Codi Deontològic actualitzat al VI Congrés de Periodistes de Catalunya, els comptes anuals i el pressupost i activitats realitzades pel CIC, entre altres temes.
Informe de la presidència
Coincidint amb el vintè aniversari del Consell de la Informació de Catalunya i el 25è del Codi Deontològic, el 2017 ha estat un any pròdig d’activitats degut als atemptats terroristes i el Procés, que han disparat el nombre de queixes, consultes i reflexions del públic sobre el tractament fet per alguns mitjans, tal i com queda reflectit a la memòria anual que edita el CIC. El comportament d’uns i d’altres, públics o privats, ha consistit en una exhibició de com carregar les tintes, ometre els punts de vista contraris o dirigir missatges que sectors determinats de l’audiència volien sentir o llegir, a banda de casos d’autocensura, pressions, manipulacions i assetjaments a les xarxes socials.
Els principis que informen la imparcialitat i la objectivitat es troben al cor de tot bon periodisme. Un i altre parlen sense embuts de l’obligació de subministrar informació de qualitat, precisa, autèntica i lliure de prejudicis, tendències o favoritismes perquè el públic pugui entendre clarament els esdeveniments i prendre les seves pròpies decisions. Així ens ho fan saber al CIC les queixes que es reben procedents de persones de diferents tendències, però que volen un servei acurat dels mitjans, amb fets explicats amb correcció i dins d’un context.
Precisament, com a president del CIC vaig parlar a la conferència anual de consells de premsa europeus, celebrada a Budapest la primera setmana d’octubre, de la problemàtica situació dels periodistes, sotmesos a agressions físiques per la policia durant la cobertura de la consulta no autoritzada, i també a fortes pressions i manipulacions a les redaccions, especialment als mitjans públics, així com a campanyes d’assetjament a les xarxes socials. Els 33 representants dels organismes autoreguladors van demanar respecte vers el lliure exercici del periodisme a Catalunya i rebutjaren les agressions, pressions i assetjaments contra els professionals com a conseqüència de les tensions polítiques i socials derivades del Procés i del referèndum de l’1d’octubre.
Pel que fa a la cobertura dels atemptats a Barcelona i Cambrils, el CIC va encarregar un estudi a un equip d’investigadors de MediaAces, dirigits per la professora i consellera del CIC Ruth Rodríguez, que es pot llegir a la web de la Fundació. Mai una cobertura informativa a casa nostra havia generat tanta polèmica. La informació sobre els atemptats a la Rambla de Barcelona i a Cambrils feta per alguns mitjans de comunicació va ferir la sensibilitat de nombroses persones i provocà un encès debat sobre la conveniència d’haver publicat certes fotografies i informacions particularment sensibles.
Els esmentats aniversaris del CIC i del Codi Deontològic es van commemorar amb una jornada al Col·legi de Periodistes de Catalunya sota el títol de “Mitjans i opinió pública al temps de la post-veritat”, amb la participació de reconeguts professionals de Barcelona i Madrid que van analitzar la crisi Catalunya-Espanya i el tractament informatiu del terrorisme.
