El Consell de la Informació de Catalunya va crear una comissió durant el darrer trimestre de l’any per tal d’analitzar les notes de premsa emeses pel Departament de Comunicació dels Mossos d’Esquadra.
La voluntat d’aquest estudi ha estat la d’esbrinar si el redactat de les comunicacions que el cos policial distribueix als mitjans informatius s’ajusta al Codi Deontològic dels Periodistes de Catalunya. La necessitat del treball sorgeix després de que el Consell de la Informació de Catalunya constatés que, en certes ocasions, davant les queixes presentades per particulars o institucions per una presumpta violació del Codi Deontològic, els responsables dels mitjans afectats han al·legat que el redactat de la notícia coincidia exactament amb el de la nota de premsa. Per dir-ho de forma més gràfica, la publicació ha argumentat que els seus redactors s’han limitat a “copiar i enganxar” les paraules de la nota de premsa. L’última ocasió en la que això ha succeït va ser arran d’una queixa de la Fundació Bayt Al Thaqaha contra diversos mitjans, per “llenguatge discriminatori”. I en les al·legacions aportades per un dels mitjans, el seu responsable deia que el redactat prové “de notes de premsa dels Mossos d’Esquadra”.
Principals conclusions
De l’anàlisi aplicada a la mostra escollida es desprèn que en la majoria dels casos la informació tramesa als mitjans pel cos de Mossos d’Esquadra es fa seguint els criteris definits al Codi Deontològic de la professió periodística a Catalunya. No obstant, l’Estudi detecta que sistemàticament les notes de premsa de la policia catalana inclouen la nacionalitat dels presumptes delinqüents i de les víctimes i que aquesta és una dada casi sempre irrellevant des del punt de vista informatiu. Creiem que és innecessari i, en tot cas, instem als mitjans receptors a no utilitzar la nacionalitat de víctimes o presumptes delinqüents per discriminar o criminalitzar els col·lectius nacionals o ètnics més desafavorits. També s’ha detectat que, en quantitat minoritària, algunes notes de premsa contenen explicacions detallades de fets relacionats amb activitats delictives que poden vulnerar el dret a la intimitat de les víctimes. Creiem que les comunicacions de les actuacions policials dirigides als mitjans han de filtrar les dades i els detalls que, si bé són necessaris en un atestat policial, no han de transcendir en la informació periodística per no afegir més dolor a les víctimes. Finalment, pel que fa a les fotografies distribuïdes conjuntament amb algunes de les notes de premsa, caldria documentar les imatges (amb una breu explicació o peu de foto), sobre tot aquelles que contenen elements que puguin induir a la confusió. Aquesta mesura pot facilitat als mitjans a seguir escrupolosament l’annex A del Codi Deontològic que recomana “fer constar sempre el lloc i els elements rellevants que identifiquen la imatge”. Cal dir també que valorem molt positivament l’ús d’eines informàtiques per desfigurar la cara en totes aquelles fotografies distribuïdes pel cos policial en les que s’hi podria identificar persones concretes. S’espera per tant que el present informe serveixi al Departament de Comunicació dels Mossos d’Esquadra de pauta per garantir que la informació que emet és responsable i està fermament compromesa amb els principis de veracitat i justícia. Així mateix, es recorda als mitjans la seva responsabilitat en el compliment dels principis ètics i la necessitat de contrastar totes les informacions amb més d’una font. En aquest sentit, entenem que qualsevol nota de premsa és una informació de part i que, sense qüestionar-ne la seva veracitat, cal sempre contrastar-la. I, en tot cas, si es transcriu literalment la totalitat o part d’un comunicat de premsa, cal especificar qui ho diu o citar entre cometes les paraules de la font oficial, assenyalant-ne l’origen.
ANÀLISI CIC DE NOTES DE PREMSA DELS MOSSOS (versió PDF)
