Amb motiu de les imatges que difonen els mitjans de comunicació pel judici sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils  a l’agost de 2017 (17A), el Consell de la Informació de Catalunya vol recordar l’estudi que va encarregar sobre ‘La cobertura informativa dels atemptats‘ i demana respecte pel Codi Deontològic de la professió

L’estudi destaca com a principals conclusions:

Una de les qüestions fonamentals sobre les que cal aturar-se és l’incompliment de manera
generalitzada del principi 11 del Codi Deontològic del Col·legi de Periodistes de Catalunya, que
fa referència a la protecció dels drets dels menors. En aquest apartat s’especifica de forma
clara que “cal evitar la difusió de la identitat dels menors quan apareixen com […] inculpats en
causes criminals” i que “com a norma general, els menors no han de ser entrevistats ni
fotografiats o filmats sense el consentiment explícit dels seus pares”. Tot i això, s’ha localitzat
un gran nombre de notícies que inclouen la identificació d’un dels implicats, menor d’edat. De
la mateixa manera, s’han publicat diverses imatges de menors desallotjant la zona afectada
per l’atemptat. Crida l’atenció que, si bé aquest anàlisi inclou diaris de diferents cultures
periodístiques, la pràctica totalitat hagi fet cas omís a aquest principi.
La immediatesa que ofereix el periodisme digital i la necessitat d’informar a l’audiència en
temps real són una arma perillosa per als periodistes, ja que la informació de qualitat pot
quedar condicionada a l’espectacularització del contingut en el qual la presència de menors
d’edat pot contribuir a dramatitzar els fets. Sobre aquesta qüestió també se n’ha fet ressò el
Consell de l’Audiovisual de Catalunya en el seu informe sobre la cobertura dels atemptats a la
ràdio i la televisió, publicat el passat 13 de setembre de 2017.
Conseqüències similars s’observen en l’omissió per part de la major part dels rotatius estudiats
de l’article 9 del Codi Deontològic del Col·legi de Periodistes de Catalunya. Les imatges
publicades per diversos diaris posa en qüestió el respecte al dret a la privacitat ja que en elles
es pot veure clarament la identitat de les víctimes supervivents, així com algunes de les
mortals. L’us i abus de la imatge en l’era digital fa difusa una frontera que caldria mantenir
ferma, com és la distinció entre l’interès public i privat. En aquest punt també cal assenyalar el
problema que planteja l’accés que donen alguns diaris a través de les seves notícies a
contingut audiovisual (fotografies i vídeos) creats generalment per usuaris o per altres mitjans,
i que contenen imatges d’extrema duresa. Diversos mitjans no fan cap tipus d’advertència als
seus lectors sobre aquest contingut, de manera que exposen als ciutadans a un tipus de
contingut que no compleix amb els principis elementals de l’ètica periodística.