Des del Consell de la Informació de Catalunya (CIC) recollim la petició que ens arriba des del Grup de Treball Periodisme per la Pau del Col·legi de Periodistes de Catalunya i reproduïm la seva reflexió:
“Assistim amb molta preocupació a l’escalada de declaracions dels representants d’alguns governs europeus i de la mateixa UE, tot al·legant que la seguretat del continent és en perill. Totes elles tenen un efecte alarmant sobre la ciutadania que l’empeny a acceptar el rearmament i la creixent militarització d’Europa.
Està demostrat que la posició de la població depèn en gran mesura de com esta informada. Moltes vegades, però els periodistes, probablement sense voler-ho, col·laborem amb les nostres informacions a fer que el públic cregui que la guerra és la única solució. Per aquest motiu, ens dirigim a vosaltres perquè feu arribar als caps dels diferents mitjans associats la necessitat d’evitar la reproducció acrítica i asèptica dels discursos bel·licistes, així com de col·laborar en el manteniment de la pau amb la seva informació.
En aquests moments en què ens diuen que la pau mundial és en perill, ens sembla important recordar que cal una perspectiva informativa de pau, diàleg i negociació que pot i ha de contribuir a evitar l’escalada bèl·lica i afavorir la resolució dels conflictes.
Es per aquest motiu que el CIC vol recordar una vegada més als professionals de la informació que poden trobar orientació per practicar aquest periodisme de pau a l’annex D del Codi Deontològic.
“El periodisme de pau no és altra cosa que bon periodisme. Tal com diu el Codi, es practica quan s’expliquen els orígens i context dels conflictes; quan s’escolta a totes les parts; quan s’investiga que vol amagar el poder darrera del conflicte i es dona veu als ciutadans pacífics i pacifistes així com a tota proposta i iniciativa de pau.”
Cal una reflexió sobre la cobertura de l’actual escalada del discurs bel·licista. Els periodistes no podem oblidar que la gent no vol la guerra. Els mateixos dirigents europeus en les declaracions esmentades, retreuen a la població el seu poc entusiasme pel rearmament i la creixent militarització d’Europa. Si creiem que el periodisme ha d’estar al servei dels interessos de la ciutadania, hem de recordar que la guerra va absolutament en contra de l’ interès de la població.
Els conflictes de Gaza i Ucraïna demostren que les solucions bèl·liques provoquen una gran destrucció humana i material però no resolen cap problema. La gent pateix i l’accionariat de les empreses armamentistes és l’únic que se’n beneficia”.
