EVITAR EL CONFLICTE D’INTERESSOS
No es poden acceptar mai retribucions o gratificacions de tercers per promoure,
orientar o publicar informacions i opinions. La recepció d’obsequis promocionals o
commemoratius no pot ultrapassar el criteri estricte de la cortesia, segons els barems
establerts per les organitzacions periodístiques. Tampoc no és admissible
simultaniejar l’exercici del periodisme amb altres activitats remunerades que posin
en perill els principis de veracitat i independència.
Cal rebutjar les fórmules de promoció o publicitat sota l’aparença deliberada
d’informacions periodístiques.
Com a norma general, els professionals de la informació han d’evitar qualsevol
situació de conflicte d’interessos, ja sigui d’àmbit polític, comercial, econòmic,
financer o familiar, que posi en qüestió la credibilitat i imparcialitat de la seva funció.

Segons la consulta, sembla que els posts responen a interessos comercials i la seva
finalitat és promocionar una marca o un producte sota l’aparença d’una
informació periodística. En aquest cas no tenim cap dubte de que els posts
s’haurien d’etiquetar com a publicitat.
Una altre possibilitat seria que el post respongués a un treball periodístic
rigorós, que complís amb tots els criteris del Codi Deontològic, i que una
empresa concreta decidís promocionar aquest treball, sense condicionar-ne el
contingut. En aquest cas creiem que caldria advertir de que el post està
patrocinat per l’empresa tal (citant-ne el nom) però no necessàriament
caldria etiquetar-lo com a publicitat.
Al llarg dels anys, els mitjans tradicionals han establert codis suficientment
reconeixibles i acceptats per distingir periodisme i publicitat. Els nous
formats periodístics estan obligats a crear fórmules igualment clares per
permetre que qualsevol ciutadà pugui distingir sense dubtar si el missatge que
li està arribant és periodístic o és publicitari.

En definitiva, es tracta de ser rigorós i no fer passar missatges publicitaris per
informació periodística. Des del CIC hem detectat que hi ha una desconfiança
creixent en els mitjans que tenen una actitud ambigua en aquest sentit. Els
últims anys han crescut les queixes de ciutadans que se senten enganyats per
mitjans que vulneren reiteradament el criteri setè del Codi. I, per tant, us
animem a ser transparents i rigorosos en el vostre mitjà.
Per ampliar aquesta reflexió , tenim un document elaborat pel CIC sobre “Periodistes que fan publicitat”. És un treball que respon amb més
amplitud la pregunta i del qual podem subratllar aquests dos paràgrafs:
Els mitjans i els periodistes han de presentar la publicitat de manera que la ciutadania
percebi amb claredat què n’és i què no. Més enllà d’allò que indica la legislació
vigent, els periodistes no hem de permetre la publicació de suplements, pàgines o insercions amb continguts ambigus dels quals la persona que n’és receptora no pot
esbrinar què és publicitat. Resulta, per tant, insuficient parlar de monogràfic especial,
espai especial, pàgines especials o informacions elaborades pel departament
comercial, per exemple. En aquest sentit, com a professionals compromesos amb la veritat i el bon ús del llenguatge, els periodistes hem de donar missatges clars sobre
què és i què no és publicitat en allò que fem arribar al públic.

I un altre, extret de “The 2011 Consolidated ICC Code of Advertising and
Marketing Communication Practice”, que recull el mateix document del CIC i
que en el punt 10 del seu articulat diu:
“Les comunicacions de màrqueting no poden tergiversar el seu autèntic propòsit
comercial. Així doncs, una promoció per vendre un producte no s’ha de disfressar,
per exemple, d’un treball d’investigació sobre tendències de consum, de continguts
creats pels usuaris, blocs privats o ressenyes independents”.