Sis entitats catalanes vinculades al sector periodístic i sindical  han signat un manifest conjunt pel qual demanen a la Generalitat l’aplicació  del Reglament Europeu de Llibertat dels Mitjans — EMFA, per les seves sigles en anglès—, una directriu aprovada el març del 2024 pel Parlament Europeu i el Consell de la Unió Europea (UE) i que, a partir del mes d’agost, tots els Estats de la UE han d’implementar de manera efectiva.

Les entitats que han signat el comunicat són: el Col·legi de Periodistes de Catalunya, Comissions Obreres de Catalunya (CCOO), la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB), el Grup Hermes de recerca en comunicació, el Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC) i la Unió General de Treballadors de Catalunya (UGT).

La normativa europea s’enmarca dins d’un context d’amenaça pel dret a la informació, un dret que pertany a la ciutadania i és de caràcter “fonamental, constitucional i estatutari”, i que ara mateix es troba en perill pels “processos de concentració mediàtica i per la proliferació de plataformes i pseudomitjans que difonen informacions falses“.  En ordre d’aplicar la directriu, recorden les entitats signants del text, el Govern espanyol ha el·laborat el Pla d’Acció per la Democràcia, que “preveu la creació d’un registre estatal de mitjans accessible als ciutadans, que detalla les estructures de propietat i les fonts de finançament”, tot complint amb l’objectiu de frenar la concentració mediàtica, afavorir el pluralisme, evitar la opacitat en el conjunt de recursos públics, facilitar i promoure l’educació mediàtica i, entre d’altres finalitats, protegir la feina i la independència dels professionals de la informació. 

En aquest sentit, els signants veuen com a “indispensable” l’aplicació de les iniciatives governamentals per garantir el dret a la informació de la ciutadania al conjunt de l’Estat, així com la dotació de recursos, mitjans i materials, per part dels poders públics,  a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) per a que aquesta compleixi rigorosament, amb “la màxima independència i el respecte als codis deontològics de la professió periodística, les funcions reguladores i sancionadores que exigeix el Reglament Europeu“. Així doncs, els firmants apel·len a l‘article 52 de l’Estatut — la Generalitat ha de promoure les condicions perquè la ciutadania rebi dels mitjans de comunicació “una informació veraç i uns continguts que respectin la dignitat de les persones i el pluralisme polític, social, cultural i religiós“, diu el comunicat— per fer una crida al Govern català en la seva necessitat d’aplicar, en l’àmbit de les seves competències, el Reglament comunitari promulgat.

Demanen que l’executiu català porti una proposta legislativa al Parlament que prengui la forma de Projecte de Llei de Comunicació Audiovisual.  Aquest ha d’incloure els aspectes del Reglament Europeu que no es van tenir en compte al text debatut i que va decaure amb els últims comicis electorals, com la “transparència de la propietat i les fonts de finançament dels mitjans privats”, entre d’altres punts.

I, per últim, sol·liciten i consideren necessària la “promoció d’un gran acord parlamentari” per “crear per llei” un nou Consell de la Informació i la Comunicació de Catalunya , l’organisme independent que ha de vetllar per “l’aplicació i desenvolupament en l’àmbit català dels principis destinats a garantir el dret a la informació i la comunicació de la ciutadania”. La institució ha d’alinear-se amb l’actuació de la CNMC per garantir els aspectes més rellevants del Reglament Europeu; és  a dir, “el registre de mitjans, la transparència sobre la propietat i sobre els seus ingressos i despeses, la promoció del pluralisme, la consecució d’espais digitals segurs i la protecció de la feina dels periodistes”.