Durant dues setmanes, 190 països han negociat les directrius a seguir per frenar l'escalfament global
Amb motiu de la COP30—’conference of the parties’, per les seves sigles en anglès—, la conferència climàtica més important del planeta, 190 països s’estan reunint durant dues setmanes (del 6 al 21 de novembre) a la coneguda com a “porta d’entrada” a l’Amazònia, a Bélem (Brasil), per negociar els següents passos a seguir per frenar l’escalfament global. Tal i com apunta la CNN, l’any passat va ser el més calorós de la història, provocant impactes que ja es perceben a tot el planeta: des d’huracans i inundacions, passant per incendis o onades de calor extremes.
En aquest sentit, alguns dels temes més polèmics de la cimera giren al voltant de les finances i dels combustibles fòssils, però també d’un assumpte que implica diversos actors de la societat civil: la integritat de la informació en matèria climàtica. És el primer cop que aquest afer s’inclou en l’Agenda d’Acció de la COP.
El Codi Deontològic reformat ja conté recomanacions sobre la informació climàtica
La periodista i autora de l’estudi encarregat pel Consell de la Informació ‘Com comunicar la crisi climàtica? Estat de la qüestió i recomanacions deontològiques per a periodistes‘, Elisenda Forés i Català, sintetitza la COP30 de Bélem, anomenada com a la COP of Truth, amb el terme ‘esperança’, i situa diversos elements a tenir en compte per ser “moderadament optimistes”. Destaca que després de dues cimeres on s’havien prohibit les manifestacions, “s’hagi permès aquest dret”, aprofitat per les comunitats indígenes “que sovint malden per veure’s representades en la presa de decisions de polítiques internacionals”. En resum, una COP30 amb vocació “democràtica”, segons Forés, marcada per “la llibertat de reunió, l’avenç en les negociacions multilaterals i la voluntat de materialitzats els acords de París”.
A més, destaca l’acte ‘Empoderant una societat informada per una acció climàtica efectiva’, on els periodistes van “reivindicar la necessitat de fer cobertures transversals, el paper de l’storytelling i el periodisme de solucions“, així com “la desvinculació de les empreses contaminants dels mitjans de comunicació per evitar pressions personals als periodistes climàtics”.
Precisament, aquests punts de la cimera que són esgrimits i valorats per l’autora de l’estudi coincideixen amb les recomanacions que planteja al seu informe i que han servit per aprovar el nou Annex H del Codi Deontològic de Periodistes, ratificat pel 95% de la professió periodistíca al darrer Congrés de la professió, celebrat el 7 i 8 de novembre d’enguany, i que permetrà els periodistes catalans tractar de manera crítica i rigorosa la problemàtica amb el canvi climàtic.
El CIC comparteix la preocupació de Forés en “un context en què la polarització, les notícies falses i l‘ecoblanqueig esdevenen barreres que dificulten l’exercici del periodisme climàtic”.
Un nou compromís i una nova declaració per a una millor qualitat informativa
El dijous 13 de novembre, a l’equador de la cimera, es va aprovar la Carta de Compromís per la Integritat de la Informació Climàtica en la Publicitat Digital, en el marc de la ponència Integritat de la Informació i Acció Climàtica al Brasil. El document és promogut pel Capítol Brasiler de la Iniciativa Global per la Integritat de la Informació sobre el Canvi Climàtic, integrat per més de 130 organitzacions de la societat civil i recolzat pel Govern del Brasil, l’ONU i la UNESCO. L’anunci —remarca la periodista Rafaela Ferreira a la web de la COP30—, que s’ha realitzat al Pavelló de Brasil de la Zona Verd, “reforça la construcció conjunta entre govern i societat, amb l’objectiu d’enfortir un ecosistema informacional més íntegre, transparent i preparat per abordar el canvi climàtic”. Nina Santos, secretària adjunta de Polítiques Digitals de la Secretaria de Comunicació Social de la Presidència, en la seva intervenció al panel, ha valorat el compromís de la COP30 amb la qualitat de la informació climàtica: “Per primera vegada comptem amb la qualitat de la informació, la integritat de la informació com un eix central de l’agenda d’acció climàtica. Està més que establert que, sense informació de qualitat, la nostra capacitat d’actuar davant del canvi del clima queda extremadament compromesa“. La carta ofereix una “resposta directa a l’avanç de la desinformació climàtica i i de les pràctiques de rentat de diners que afecten al debat públic i perjudiquen l’acció climàtica”.
En la seva declaració, la secretària també va recordar la Declaració sobre la Integritat de la Informació sobre el Canvi del Clima a la COP30, promoguda el dia anterior, el dimecres 12 de novembre, i que estableix “compromisos internacionals per lluitar contra la desinformació climàtica i promoure informacions precises i basades en evidències“. L’estat espanyol ha signat i ha donat recolzament al document, que proposa que les nacions signants promoguin la integritat de la informació relacionada amb el canvi climàtic en els nivells internacionals, nacionals i locals, de conformitat amb el dret internacionals dels drets humans i amb els principis de l’Acord de París. Entre d’altres compromisos, el document advoca per a que els 12 estats (Xile, Brasil, Canadà, Dinamarca, Finlàndia, França, Suècia) que han signat l’acord “recolzin la sostenibilitat d’un ecosistema de mitjans divers i resilient, que garanteixi una cobertura precisa i confiable sobre qüestions climàtiques i mediambientals”.
Al 1992, més de 150 Estats van signar un tractat de les Nacions Unides per limitar l’increment de la contaminació que perpetra l’escalfament global. La primera conferència es va celebrar a Berlin el 1995 i, des de llavors, els Estats membres de la ONU s’han reunit de forma periòdica. Enguany, l’elecció simbòlica de la ciutat brasilera marca l’objectiu comú de centrar l’atenció en el perill existencial que assola la selva tropical. Judit Alonso, coordinadora del Grup de Treball de Periodisme Ambiental del Col·legi de Periodistes de Catalunya, veu l’Amazònia com un dels “punts centrals de l’agenda ambiental” del president Lula Da Silva, tal i com es va veure al seu primer discurs com a president, en contraposició a la política de deforestació exercida per l’anterior cap de l’executiu brasiler, Jair Bolsonaro. Així doncs, Alonso creu que la celebració de la COP30 a Brasil “té tot el sentit” quan al continent americà les veus negacionistes es multipliquen, “començant per Donald Trump als Estats Units i Javier Milei a l’Argentina.”
