El Consell de la Informació de Catalunya (CIC) ha estimat parcialment una queixa presentada el passat 7 de juliol contra el digital Diario Feminista i ha determinat que el conjunt d’articles analitzats vulnera el criteri 1 del Codi Deontològic de la professió periodística que estableix que “el professional del periodisme té l’obligació d’acostar-se a la realitat dels esdeveniments amb la màxima fidelitat possible” i disposa que “els mitjans han d’observar sempre una clara distinció entre les informacions i les opinions”.

L’escrit de queixa ve motivat arran d’una una sèrie reportatges d’investigació d’Infolibre, el Diario.es i RTVE relacionats amb denúncies per presumptes abusos sexuals atribuïts al catedràtic emèrit Ramon Flecha (UB) sobre els quals, segons el reclamant, el Diario Feminista  va reaccionar amb múltiples articles que intentaven desacreditar els mitjans i generar un relat alternatiu desconnectat dels fets.

El CIC centra l’objecte de la ponència en les informacions difoses

El CIC justifica la tramitació de la queixa, que fa referència a articles d’opinió, tot explicant que l’objecte de la seva argumentació rau en la informació difosa pel mitjà, no en les opinions publicades en tant que respecta totes les opinions i no les qüestiona. Però demana que els mitjans de comunicació -i Diario Feminista es presenta com a tal- observin amb pulcritud els criteris del Codi Deontològic. 

Segons la ponència del CIC, tot i que molts dels continguts de Diario Feminista es presenten com a opinions o testimonis, el seu to asseveratiu i la manca de contextualització poden dificultar que el lector distingeixi clarament entre fets i opinions, contravenint el Criteri 01.

El Consell també assenyala que els articles analitzats inclouen afirmacions greus de caràcter factual —com la suposada existència de conspiracions mediàtiques o acusacions contra professionals d’altres mitjans— sense aportar proves accessibles que permetin el contrast públic. Aquesta manca de verificació, juntament amb l’absència d’una explicació mínima del contingut dels reportatges que originen la polèmica, contribueix a una narrativa unilateral que no compleix els estàndards de rigor exigits pel Codi. 

A més, el CIC també ha certificat la presència d’afirmacions greus sobre periodistes d’altres mitjans, atribuint-los pràctiques condemnables com l’exclusió de testimonis “perquè desmuntarien el reportatge”. Aquestes afirmacions, sense suport documental, impossibiliten qualsevol contrast per part del CIC i perjudiquen la reputació de professionals identificables.

El CIC recomana a Diario Feminista delimitar de manera molt més clara els gèneres periodístics, reforçar els procediments interns de contrast i verificació i garantir sempre la contextualització necessària perquè els lectors puguin comprendre els fets objecte d’informació. Subratlla també que  no entra a valorar el fons de les acusacions ni el criteri editorial del mitjà,  i que s’ha fet l’anàlisi partint única i exclusivament de la missió principal de la Fundació, que no és altra que la de “vetllar pel respecte dels principis d’ètica periodística del Codi Deontològic”.

El digital al·lega que no hi hagut vulneració del Codi Deontològic

Diario Feminista presenta un escrit extens en què defensa que no ha vulnerat el Codi Deontològic i que els seus continguts s’emmarquen en la seva línia editorial, centrada en la denúncia de la denominada violència aïlladora i la violència de segon ordre, reconeguda per la Llei 17/2020. El mitjà argumenta que molts textos són articles d’opinió o testimonis personals i que, per tant, no se’ls pot exigir la mateixa estructura que a una notícia informativa. 

Segons el mitjà, el seu primer article sobre el cas es publica l’1 de juliol de 2025 (Tercera repetición del truco de abuso de poder mediático diseñado por un abusador de menores), un dia abans dels reportatges d’Infolibre, elDiario.es i RTVE, motiu pel qual defensa que “no es posa l’enllaç perquè no s’havia publicat encara”. També argumenta que en aquell moment, d’acord amb fonts confidencials que asseguren haver contrastat, “no existia cap denúncia formal ni interna” contra Ramon Flecha, i afegeixen que aquest extrem queda corroborat per la notícia posterior de RTVE que recull que “La Universidad de Barcelona no ha recibido ninguna denuncia interna”.

Una part destacada de les al·legacions se centra en la tesi que els altres mitjans no haurien recollit la veu de determinades víctimes que, segons Diario Feminista, havien estat maltractades per investigadores sènior.  Per donar espai a les veus que contradirien el relat central dels reportatges, Diario Feminista recorda que ha publicat diversos testimonis en primera persona. Aquests han estat “contrastatats amb dades”, “evidències documentals” i “fonts cofidencials verificades”, però no poden fer públiques les proves per “recomanació legal”, segons ha al·legat Diario Feminista.

Finalment, el mitjà al·lega que el cas s’insereix en un patró que qualifiquen de “tercera repetició”, que començaria al 2004 i continuaria al 2016 i 2025, d’una campanya de difamació vinculada a un “abusador de menors”. També atribueix la vulneració de diversos articles del Codi, com el Criteri 01, 02, 09, 10 i 12, per part dels altres diaris.

Què acorda el CIC?

En síntesi, l’òrgan autoregulador conclou que, tot i reconèixer la legitimitat del periodisme d’opinió, la manera en què Diario Feminista presenta els continguts en el conjunt d’articles analitzats, sense cap mena de contrast públic, sense contextualització factual i atribuint fets greus sense proves accessibles, condueix a considerar que s’ha vulnerat el Criteri 01 del Codi Deontològic.