Pool Moncloa/José Manuel Álvarez: El Ministre de la Presidència, Justícia i de les Relacions amb les Corts, Felix Bolaños, durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres.
A més, l'avantprojecte de la normativa del dret a l'honor, la intimitat i a la pròpia imatge desestima l'ús sense autorizació, amb finalitats comercials o publicitàries, de la veu o la imatge amb IA
El Consell de Ministres aprova remetre a les Corts per a la seva tramitació el projecte de Llei Orgànica que regula el dret de rectificació i que permetrà a qualsevol ciutadà “sol·licitar la rectificació de falsedats i inexactituds que li afectin difoses per mitjans de comunicació o ‘influencers'”. A més, s’iniciarà la reforma de la llei del dret a l’honor, a la intimitat i a la pròpia imatge.
Dret de rectificació
En la seva compareixença posterior a la reunió del Consell de Ministres, el ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, ha celebrat el fet que ambdues lleis suposen “dos fites del Pla d’Acció per a la Democràcia aprovat el passat mes de setembre de 2024″, un full de ruta amb 31 mesures que es troba, aproximadament, al 70% del seu compliment.
L’actualització de la llei de rectificació s’adaptarà a l’entorn digital ja que la vigent data del 1984. “Crec que la freqüència i la gravetat de les boles i mentides que a vegades patim és cada cop més gran i, per tant, ho hem d’emprendre amb una legislació que s’adapti a l’ecosistema mediàtic i al sistema d’informació”, ha indicat el ministre.
La nova norma no només afectarà als mitjans de comunicació, inclosos els digitals, que hauran de complir la llei, sinó que també implicarà la rectificació d’informacions per part dels influencers, els usuaris amb més de 100.000 seguidors en una xarxa social o més de 200.000 si es sumen totes les seves plataformes. El termini per sol·licitar l’esmena de la informació inexacta passarà de 7 a 10 dies, excepte en els casos que involucren mitjans digitals i usuaris d’especial rellevància, que serà de 20. I, per part dels mitjans, aquests hauran de publicar la rectificació en tres dies, i podran “afegir opinions o valoracions que no siguin excessives ni impertinents en l’objecte de la rectificació“. Es suprimeix, a més, l’obligació de remetre la petició als directors dels mitjans; tan sols caldrà enviar-la al mitjà per a la seva gestió i, en el cas de plataformes en línia o de xarxes, a la persona que tingui el control efectiu sobre l’usuari o sobre la informació difosa.
El Codi Deontològic del periodisme català, que té en el Consell de la Informació de Catalunya a l’òrgan encarregat de vetllar pel seu compliment, estableix (Criteri 3 — Rectificar les informacions incorrectes) “l’obligació d’esmenar tant les informacions com les interpretacions que s’hagin demostrat falses o errònies comporta promptitud i el tractament i l’extensió proporcionats”.
Actualització de la protecció de l'honor, a la intimitat i a la pròpia imatge
D’altra banda, el titular de Justícia ha informat de la reforma de la protecció civil del dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge. De moment, s’ha iniciat el camí que portarà a la reforma de la llei amb un avantprojecte.
En paraules del titular de Justícia, l’actual normativa, de 1982, és “bona” però “ha quedat obsoleta en alguns aspectes, llavors cal adaptar-la a la realitat actual de l’ecosistema mediàtic i d’informació del nostre país”. La reforma incorporarà “nombroses modificacions legislatives que s’han produït a nivell europeu i nacional“, i també evidenciarà l’evolució tecnològica, amb l’objectiu de reforçar la consciència social sobre “la facilitat amb la que es difon la desinformació”. El ministre destaca millores que recollirà el text i que es refereixen al consentiment. En primer lloc “la possibilitat de compartir imatges personals o familiars a les xarxes no suposa una llibertat absoluta per utilitzar-les en un altre context”. Segons precisa Bolaños, el consentiment estarà limitat a la xarxa social a la que es pugi la imatge en qüestió.
La norma actualitzada també reforçarà la protecció del menor. Als 16 anys, els menors podran prestar permís per facilitar la seva pròpia imatge, en línia amb el projecte de llei de protecció a l’entorn digital que es troba en tramitació parlamentària. En qualsevol cas, aquest consentiment no elimina la possibilitat d’una intromissió i s’ha de compatibilitzar amb què no existeixi cap ingerència amb el dret a l’honor del menor. En addició, la norma també regularà el consentiment de les persones amb discapacitat; i en el cas de les persones mortes, s’amplia el nombre de persones que poden exercir el dret en el seu nom. Així mateix, les persones podran prohibir al seu testament l’ús de la seva veu o imatge amb finalitats comercials o publicitàries.
Ús de Intel·ligència Artificial
Pel que fa a l’ús de la IA, l’avantprojecte desestima l’ús de la veu o la imatge de la persona amb finalitats comercials o publicitàries sense la seva autorització. La reforma protegeix la llibertat d’expressió en permetre aquest ús “en el cas de les persones amb projecció pública, en un context creatiu, satíric o de ficció i fent constar l’ús“. Tanmateix, Bolaños ressalta que la norma respecta la jurisprudència del Constitucional ja que no es considerarà la intromissió il·legítima quan existeixi un “interès públic”, particularment quan el material tingui un contingut notícia.
Precisament, i relacionat amb aquesta nova normativa, el passat 8 de novembre de 2025 es va aprovar la reforma del nou Codi Deontològic , que conté un annex de Recomanacions sobre el tractament de la intel·ligència artificial (IA) en el periodisme. Aquest annex, que forma part ja del conjunt de pautes ètiques, estableix, entre d’altres aspectes a tenir en compte, la necessitat de supervisió humana i recomana que l’ús d’imatges generades per IA no s’utilitzi en contextos periodístics.
