El Consell de la Informació de Catalunya i el Col.legi de Periodistes de Catalunya manifesten el seu rebuig a què el fundador de WikiLeaks, Julian Assange, sigui extradit als Estats Units i jutjat per violar la Llei Federal d’Espionatge dels Estats Units, aprovada l’any 1917. Això afectaria directament la llibertat d’informació i el dret a saber de tots els ciutadans, tant als Estats Units com a la resta del món occidental. El procés contra Assange amenaça la llibertat d’informació perquè els motius adduïts en la seva acusació descriuen la feina que normalment fan els i les periodistes. L’extradició i posterior judici criminalitzaria les pràctiques periodístiques, i seria un precedent d’efectes irreparables per les democràcies del món.
Les funcions dels periodistes en les societats democràtiques estan descrites pels experts i avalades per la pràctica des de fa més de 200 anys. La premsa s’encarrega d’informar a la ciutadania i contribueix a formar la seva opinió per tal que pugui participar en el procés democràtic de cada país. Però els periodistes també han de vigilar els poders i qui els exerceixen, en nom dels ciutadans. I això vol dir denunciar-los quan no actuen correctament, quan violen la legalitat o l’ètica, quan no són eficients en la seva tasca pública o quan, directament, la fan malament. Perquè els ciutadans i les ciutadanes tenen dret a saber-ho.
Per tal de dur a terme les funcions que les democràcies occidentals han assignat a la premsa, els periodistes han de buscar la informació a través de totes les fonts possibles i contrastar-la per tenir la certesa de la seva veracitat. I aquest compromís democràtic arriba fins a la divulgació d’aquella documentació que els governs o altres poders consideren secreta, si la seva rellevància pública en fa necessària la publicació.
El Consell i el Col·legi consideren que la documentació aportada per Assange és valuosa per a l’opinió pública perquè ha descobert males pràctiques de governs de diferents països, sobretot dels Estats Units. Ha permès conèixer crims de guerra dels Estats Units a l’Iraq i a l’Afganistan. Per aquests documents s’ha conegut que els governants nord-americans van tolerar casos de tortures dels iraquians o l’error de donar el vistiplau a atacs que van acabar amb la vida de gent innocent, periodistes inclosos.
Els documents d’Assange han permès, també, conèixer l’espionatge industrial dels Estats Units o l’existència de comptes secrets de governants, funcionaris i celebritats de tot el mon a paradisos fiscals. Totes les informacions publicades han estat verídiques i poden ser comprovades pels usuaris de WikiLeaks .
Malgrat que CIC i Col.legi no aproven tots els mètodes de procedir d’Assange, la decidida oposició a la serva extradició i judici es basa en la necessitat de no confondre la línia que separa la informació de l’espionatge, en el qual es basa el procés contra el fundador de WikiLeaks. No tenir en compte aquesta línia permetria que pràctiques habituals dels periodistes siguin considerades delicte. Als Estats Units, la Llei d’Espionatge de 1917 no s’ha fet servir mai contra periodistes. Si es fes ara contra Assange, seria una greu amenaça per la premsa lliure i pel dret a la informació de tota la ciutadania.
