El Consell de Premsa dels Països Baixos, Raad voor de Journalistiek , ha presentat un estudi on introdueix el model TRACK (Transparència, Representació, Conscienciació, Compromís i Coneixement) com a criteris per a un sistema eficaç de consells de mitjans de comunicació.
L’informe ha estat elaborat per Daphne Koene, secretària del Consell de Premsa dels Països Baixos i defensa la inversió en aquestes àrees per millorar la rellevància, l’autoritat i l’impacte dels consells de mitjans de comunicació als estats membres de la UE.
El model TRACK es va dissenyar a partir de les aportacions de 144 experts i parts interessades de 18 països europeus que van analitzar els punts forts i febles dels consells de la UE, i els reptes als quals s’enfronten. El Consell de la Informació de Catalunya, com a òrgan autoregulador del periodisme a Catalunya, també va fer les seves aportacions.
La investigació va aprofundir en l’estructura i l’organització d’aquests consells de mitjans de comunicació, reconeixent que el seu abast operatiu està significativament determinat pels seus contextos històrics, socials, econòmics, culturals i polítics. Aquestes distincions s’exploren més a fons en els perfils de país de cada consell de mitjans de comunicació.
Tot i que no hi ha un model únic per als consells de mitjans de comunicació a causa d’aquestes diferències nacionals, el model TRACK (Transparència, Representació, Conscienciació, Compromís i Coneixement) proporciona un marc flexible i aplicable per enfortir el funcionament i l’impacte dels organismes d’autoregulació a Europa.
La línia de transparència exigeix que els consells de mitjans de comunicació garanteixin una comunicació clara sobre la seva missió, estructura, procediments de queixes i decisions, per tal de fomentar la confiança dins del sector i entre el públic.
Això reforça la representació dins dels consells de mitjans de comunicació, ja que és essencial una participació àmplia i inclusiva tant en els òrgans administratius com en els executius.
La manca de conscienciació pública es percep com un dels problemes més grans als quals s’enfronten els consells autoreguladors, als quals s’anima a invertir activament en la seva visibilitat, per exemple mitjançant publicacions periòdiques sobre la seva tasca i la participació en debats i campanyes públiques.
Com que els consells de premsa sovint són considerats com a tigres sense dents, haurien de garantir un compromís més fort, incloent-hi una cooperació activa amb el seu procediment de queixes i la voluntat de publicar les seves decisions.
Finalment, el coneixement es refereix a fomentar l’alfabetització informativa entre el públic i la comprensió entre els mitjans de comunicació i els periodistes del paper i la importància dels consell de premsa. També és important que aquests consells tinguin un coneixement satisfactori del periodisme i de la societat. Per tant, és recomanable que se centrin en la interacció amb el públic i els mitjans de comunicació/periodistes.
