Els propers 8 i 9 d’octubre es celebra la Conferencia Anual de l’AIPCE (Alliance of Independent Press Councils of Europe) que enguany es farà a Viena. El Consell de la Informació de Catalunya, com ja porta fent des de fa uns anys, també hi participa en aquesta trobada de consells de premsa europeus amb l’assistència del seu president, Roger Jiménez, i del secretari general, Albert Garrido.
Us fem partícips de l’informe que presenta el CIC a la reunió i que s’estudiarà, juntament amb els de la resta de països convidats:
INFORME DEL CONSELL DE LA INFORMACIÓ DE CATALUNYA PER A LA REUNIÓ DE L’AIPCE A VIENA
Durant el que portem de 2015 han estat dues les activitats més destacades: el seminari Retos éticos del periodismo en la era digital, organitzat conjuntament a Madrid el 12 de març pel Consell de la Informació de Catalunya (CIC) i la Comisión de Arbitraje, Quejas y Deontología de la Federación de Asociaciones de Periodistas de España (FAPE), i la jornada Periodisme i publicitat: adversaris i aliats, celebrada pel CIC a Barcelona el 27 d’abril.
El seminari de Madrid va analitzar i debatre de quina manera les noves tecnologies i el periodisme digital afecten el compromís deontològic dels periodistes. La conclusió al final de les sessions va ser que les obligacions ètiques dels periodistes són les mateixes sigui quin sigui el suport del mitjà informatiu. Dit d’una altra manera: els criteris deontològics han de ser els mateixos en totes les modalitats de difusió de la informació.
La jornada de Barcelona va tractar el conflicte d’interessos dels periodistes, i el fet que alguns compaginin la seva feina amb la publicitat. Tenint en compte a més la creixent preocupació en els sectors periodístic i publicitari per la introducció del branded content, el CIC ha impulsat la creació d’una comissió encarregada de redactar unes recomanacions que aprofundeixen en el criteri 7 i l’annex 4 del nostre Codi Deontològic, que estableixen el següent:
7. No acceptar mai retribucions o gratificacions de tercers per promoure, orientar, influir o haver publicat informacions o opinions. En tot cas, no s’ha de simultaniejar l’exercici de l’activitat periodística amb altres activitats professionals incompatibles amb la deontologia de la informació, com la publicitat, les relacions públiques i les assessories d’imatge, ja sigui en l’àmbit de les institucions o organismes públics, com en entitats privades.
Annex 4: Recomanació sobre el Criteri 7è. del Codi Deontològic
L’exercici de la professió periodística és, per principì, èticament incompatible amb el desenvolupament simultani d’activitats o serveis retribuïts en l’àmbit de la publicitat o la propaganda comercial i en qualsevol de les seves manifestacions i suports. Aquest principi és extensible a la prestació de serveis d’imatge, consultoria o assessoria, entitats o organismes privats i públics, excepte en casos justificats d’assumptes de la pròpia funció periodística quan no hi hagi ànim de lucre ni es faci en canvi de la percepció de retribucions.
No obstant, queda admesa la participació dels periodistes en activitats i campanyes divulgatives o informatives en institucions i organitzacions socials sense finalitats lucratives.
Les noves fórmules de patrocini d’espais informatius, especialment en l’ambit d’informació de serveis, des del punt de vista de l’ètica periodística no constitueixen per elles mateixes una pràctica recusable.
En qualsevol cas, no es poden presentar subreptíciament les diferents modalitats de patrocini i d’informació comercial (publireportatge), com si fossin materials informatius de les redaccions ni es poden encobrir sense que puguin ser clarament diferenciades pels lectors i les audiències.
La percepció de retribucions o gratificacions de tercers és èticament reprobable quan està relacionada amb l’exercici de l’activitat periodística en els mitjans informatius, especialment en casos verificables d’influència i/o relació entre la remuneració o gratificació percebuda i l’acte informatiu vinculat a l’interessat, ja sigui com actor o inductor.
La pràctica d’acceptar obsequis i regals és a criteri dels mitjans i dels propis professionals, establint les condicions i circumstàncies en que es puguin ultrapassar els límits d’una cortesia raonable, convertint-se en un factor de mediatització o distorsió del treball professional.
La participació retribuïda dels periodistes en iniciatives o actes promoguts per particulars, entitats o organismes públics i privats (seminaris, conferències, presentacions, debats, etc,) aliens als mitjans en què treballen, pot contravenir els principis de l’ètica professional quan derivi en l’àmbit de la propaganda, la promoció o publicitat d’interessos de tercers, ja sigui de forma manifesta o subreptícia, o quan s’infringeixin normes exigibles de lleialtat professional i laboral.
A més d’aquestes dues activitats, el CIC ha mantingut el programa de conferències i xarrades a universitats, biblioteques públiques i entitats de tota mena per tal de donar-se a conèixer i promoure l’esprit crític entre els consumidors d’informació.
Les queixes
Pel que fa a les queixes presentades per ciutadans i entitats durant 2015 arran d’informacions difoses per mitjans de comunicació, s’ha mantingut el mateix ritme que l’any 2014. Fins el mes de setembre, el CIC ha rebut un total de 10 queixes, dos de les quals no han estat admeses a tràmit per manca de fonamentació.
Durante el mateix periode, el CIC ha decidit actuar d’ofici en quatre ocasions, amb l’enviament de comunicats als mitjans de comunicació. Els motius han estat la regulació dels blocs electorals en els mitjans audiovisuals, la utilització d’imatges o vídeos que poden ferir sensibilitats i la protecció dels menors.
El nombre total del queixes, incloses les rebudes el primer semestre de l’any en curs passen a ser, doncs, al voltant de 640 queixes.
