Quatre universitats catalanes —UAB, UOC, UPF i URV— i el Consell de la Informació de Catalunya (CIC) han presentat aquest divendres 12 de desembre, durant la V Jornada d’Ètica Periodística que organitza el mateix CIC i el Col·legi de Periodistes, les principals idees que inclourà l’informe, de caràcter interuniversitari, Ètica i informació en temps d’incertesa: radiografia de l’ecosistema mediàtic català, que es publicarà a la primavera del 2026.
La presentació ha tingut lloc a la V Jornada d’Ètica Periodística, i ha estat una trobada clau entre el món acadèmic i professional per debatre sobre els principals dilemes ètics que afronta la professió.
L’estudi fa una recerca independent que vincula diferents universitats catalanes i permet obtenir una radiografia de l’ecosistema mediàtic català per identificar els principals reptes i, d’aquesta manera, reforçar la qualitat i la responsabilitat informativa. Segons la secretària tècnica del CIC, Begoña Muñoz, “neix de la voluntat del CIC de conèixer amb una mirada crítica la transformació de la professió en un temps convuls que impacta en la manera en com fem i produïm la informació“.
Mites i dades del consum informatiu a Catalunya
El primer capítol de l’estudi, el·laborat per Santiago Giraldo (UAB), mostra les dades de consum d’informació a Catalunya. Giraldo desmenteix el fet que tothom s’informa mitjançant les xarxes socials, doncs tan sols el 24% dels enquestats utilitza les xarxes per informar-se. També destaca que ni la “TV ni els mitjans tradicionals han mort”, però afegeix que “el problema està en el format que hem establert, semblant al de les xarxes”; en qualsevol cas, les dades del baròmetre català d’audiències de TV no mostren que la situació sigui irreversible, sinó que existeixen possibilitats més enllà. De fet, el professor de la UAB esgrimeix que els joves utilitzen les xarxes per entretenir-se i socialitzar, no per informar-se (a excepció de X), i un 86% dels enquestats associen les xarxes amb la desinformació.
Patologies del sistema mediàtic
A continuació, Sònia Herrera (UOC) ha presentat les patologies del sistema mediàtic; és a dir, les dinàmiques que són conseqüència d’un ecosistema marcat pel “tecno-feudalisme, els algoritmes i la lògica de mercat”. Assenyala 8 d’aquestes patologies: el clickbait i el poder del SEO sobre els criteris periodístics; la cerca constant de continguts virals; el dilema que planteja la immediatesa; els alts nivells d’infoxicació; la problemàtica que suposa la publicitat encoberta i els continguts patrocinats disfressats d’informació; la barreja d’opinió i informació; l’impacte de la precarietat laboral sobre la qualitat informativa i, per acabar, el mal ús i l’abús de la IA.
Amenaces i desinformació
El bloc de l’estudi encarregat a Ruth Rodríguez (UPF) es tracta sobre la desinformació com a amenaça pel panorama mediàtic. La professora de la UPF situa el projecte Elections 2024 Check com a mostra de bona pràxis per part de verificadors europeus. Els lectors de l’estudi també podran trobar què son els verificadors i els models que existeixen. Posa com a exemples Learn to Check i Verificat a nivell català.
Trasllada la pregunta sobre si tothom té la mateixa vulnerabilitat davant la desinformació i parla de l’edat i el gènere com a variables a tenir en compte davant el fenomen de la desinformació.
A més, posarà el focus sobre l’ús de la IA en les tasques de verificació i la percepció ciutadana en l’ús de la IA per verificar continguts.
La desinformació, apunta Rodríguez, afecta sobre la política i el contingut científic. Dissertarà, a més, sobre el concepte del “periodisme de trinxera” i l’impacte de l’extrema dreta en la propagació de desinformació. Considerarà l’alfabetització mediàtica com un recurs indispensable per combatre el fenomen, i definirà eines que tenim per potenciar el pensament crític.
Fronteres entre periodistes i creadors de contingut
El capítol encarregat a la Marta Montagut (URV), i exposat per Eloi Camps (UPF) a les jornades, tracta sobre l’actuació dels actors que contribueixen a les patologies mencionades per la Sònia Herrero anteriorment. L’eina principal, per discernir els aliats que es troben a la trinxera contigua dels periodistes, “és l’anàlisi de continguts que circulen a la xarxa prenent com a eix vertebrador l’ètica periodística, la transparència de la informació i el pluralisme intern”, explica Camps, i argumenta que “no valen las ambigüitats de pseudomitjà o pseudoinformació quan hem de dir que són mentides o gent que simula que són mitjans”. En aquesta línia proposa tenir en compte criteris ètics per atorgar subvencions per creadors en continguts, és a dir, “plantejar criteris en positiu”, en la línia d’oferir informació de qualitat i rigorosa, que sigui una condició ‘sine qua non’ o un mèrit.
Oportunitats i alternatives dins i fora dels mitjans
Per acabar, Camps enumera una sèrie d’actors i mecanismes que, segons ell, estan “poc implementats”, com els defensors del públic, les unitats de verificació o els ensos d’autoregulació. Advoca per sumar esforços que enforteixin aquests mecanismes. Si hi ha aquesta tendència col·laboradora, defensa Camps, “es podrà garantir un periodisme de qualitat, especialment als mitjans locals que estan a la primera línia de foc”.
Pots consultar la programació sencera de la jornada al següent enllaç.
