El Consell de la Informació de Catalunya (CIC) ha estudiat la queixa d’un lector de la web del diari Sport, per un comentari publicat i ple d’insults, que va fer un altre lector a una notícia d’aquest mitjà (http://www.sport.es/es/noticias/liga-bbva/censura-del-madrid-2247919).
Un cop analitzada la queixa i, sense rebre resposta a la petició d’al·legacions feta al mitjà, el CIC va resoldre que no s’havia vulnerat l’annex 3 del Codi Deontològic invocat a l’escrit del reclamant, que diu:
«Que es determini l’acceptació per part dels mitjans de comunicació de l’arbitratge del CIC en documents Web signats per periodistes i difosos a través d’Internet.»*
“Ara bé, que no el vulneri no s’ha d’interpretar com una exempció moral del mitjà ni del seu director, perquè amb ell li correspon la responsabilitat moral sobre els continguts que publica, i el comentari publicat és un insult d’allò més barroer”, dicta la resolució del CIC.
El Consell de la Informació a més, recomana al diari Sport.es que reflexioni sobre si comentaris com el que ha motivat la queixa contribueixen a la formació d’una opinió pública compatible amb una societat democràtica, que és una de las funcions de la premsa.
També recomana al Col·legi de Periodistes de Catalunya que iniciï el procés per incorporar el tema dels continguts generats per les audiències participatives al corpus del seu Codi Deontològic.
*Aquest annex va ser aprovat al IV Congrés de Periodistes de Catalunya, celebrat al novembre de 2000. La intenció clara era que el CIC pogués actuar també sobre els continguts digitals, quan s’albirava que la consolidació i l’extensió dels diaris digitals era ja una realitat. Però, com assenyala el redactat, l’arbitratge del CIC recau sobre els documents signats per periodistes. Amb aquest annex, els periodistes catalans intentaven adequar la seva preocupació deontològica al ritme trepidant de l’evolució tecnològica que afectava el periodisme. Però aquest ritme és tan accelerat i el canvi tecnològic tan profund que, pocs anys deprés del Congrés esmentat, sorgia la Web 2.0 i introduïa un nou subjecte: les audiències participatives; és a dir, l’antic lector podia esdevenir emissor de continguts i proveir els diaris digitals. En la queixa presentada, l’autoria del contingut no recau sobre cap periodista, sinó sobre un lector i, per tant, queda en principi fora de l’arbitratge del CIC.
Temes relacionats: Informe del CIC “La participació dels usuaris als diaris digitals de Catalunya. Anàlisi dels comentaris dels lectors”
