Què és el CIC
El Consell de la Informació de Catalunya (CIC) és una entitat sense ànim de lucre impulsada pel Col·legi de Periodistes de Catalunya el 1997. La seva missió principal és vetllar pel respecte dels principis d’ètica periodística del Codi Deontològic aprovat el 1992 al II Congrés de Periodistes de Catalunya
El 1999, va adquirir personalitat jurídica pròpia constituint-se com a Fundació Consell de la Informació de Catalunya (FCIC), amb l’objectiu de funcionar com a òrgan d’arbitratge independent i privat
Funcionament i estructura
El CIC està integrat per persones de reconeguda solvència moral i professional, provinents dels àmbits de la comunicació, la universitat, les fundacions, els col·legis professionals, centres d’estudis socials i entitats cíviques.
A més dels vocals, el seu govern inclou president i secretari general, com a equip directiu que també formen part del Patronat de la Fundació, així com una secretària tècnica.
Quan una persona o entitat presenta una queixa per una presumpta vulneració del Codi Deontològic, el CIC la pot admetre i obrir un procediment:
S’informa les parts perquè puguin presentar al·legacions.
S’assigna una comissió o un ponent, amb participació també oberta a altres experts.
El procés culmina al Ple del Consell, que aprova una resolució o recomanació moral acceptada voluntàriament per les parts. El resultat d’aquest treball de conjunt queda reflectit als informes-memòria anuals disponibles a la seu de la Fundació.
El CIC també pot fer actuacions d’ofici sobre temes de transcendència social, decidit per la presidència o el Patronat
Exerceix les seves funcions sobre els professionals i mitjans de comunicació que desenvolupin les seves activitats informatives en el territori de Catalunya.
Es tracta, doncs, d’un organisme representatiu i plural que, al marge de les atribucions dels òrgans judicials, vetlla pel compliment dels principis i criteris del Codi Deontològic de la professió periodística a Catalunya.
Rol i impacte
El CIC actua com una autoritat moral i plural que fomenta la autoregulació professional del periodisme a Catalunya. Les seves recomanacions no són coercitives, però tenen pes moral i reconeixement públic entre professionals i mitjans que hi estan adherits
