Amb motiu de la discutida cobertura informativa que alguns mitjans estan fent sobre el cas de la mort de la nena gallega Asunta Basterra Porto, el Consell de la Informació de Catalunya, (CIC), recorda que l’autoregulació periodística és el sistema de funcionament de la premsa catalana des de fa vint anys.

Més de setanta mitjans  de comunicació del nostre país, hi participen a través de la seva adhesió al CIC, creat ara fa setze anys, per iniciativa del Col·legi de Periodistes.

En el marc del sistema d’autoregulació, la majoria de mitjans catalans s’han compromès a respectar el Codi Deontològic, aprovat l’any 1992 pel conjunt de la professió periodística.

En aquests moments és adient recordar que l’article 9 d’aquest codi diu que s’han de“respectar el dret de les persones a la seva pròpia intimitat i imatge, especialment en situacions de vulnerabilitat i malaltia i en casos o esdeveniments que generin situacions d’aflicció o dolor, evitant la intromissió gratuïta i les especulacions innecessàries sobre els seus sentiments i circumstàncies”… . L’article 11 recorda que s’ha de tractar amb especial cura la informació referent als menors.

L’autoregulació inclou la màxima llibertat d’expressió i responsabilitat dels periodistes. D’acord amb aquesta responsabilitat, els professionals han de tenir en compte els principis ètics i els valors de la professió a l’hora de treballar. Casos com el de la mort de l’Asunta, mostren la importància de reflexionar sobre quins problemes ètics planteja cada informació i la necessitat de prendre certes decisions informatives després de discutir la qüestió entre periodistes que tinguin diferents punts de vista a la mateixa redacció.

Els periodistes han de valorar de quina manera poden realitzar el seu deure d’informar, tot respectant els drets de les persones afectades. El deure d’informar no exclou la possibilitat de valorar si es poden eliminar de la notícia les qüestions personals que no afecten la veritat i la comprensió de la notícia. També és útil preguntar-se si la informació es pot centrar menys en les persones i més en les deficiències del sistema.

A l’hora de prendre decisions ètiques, és important fixar-se en qui són les persones afectades per les decisions periodístiques i les conseqüències de les informacions. Què passaria si la situació fos a la inversa i el periodista fos la persona sobre la que s’està informant?