Francesc González Ledesma deixa els periodistes orfes i tristos, però ens acompanyarà sempre el seu admirable llegat. Els qui vam tenir el privilegi de treballar amb ell a El Correo Catalán o La Vanguardia, o compartir les tasques al Consell de la Informació de Catalunya (CIC), que va presidir entre el 2000 i el 2004, ens beneficiarem del seu humanisme, honestedat, rigor professional i sentit de l’humor. Era com un professor fora de classe que compartia amb els joves periodistes els seus sabers amb una generositat sense cap mena de reserva.
Home polièdric, combinà la activitat periodística amb la d’escriptor de novel·la negra, però sabia establir sempre les diferències entre una i altra. “Associats, però no revolts”, responia quan li demanaven la fórmula del binomi. Sempre deia que els informadors viuen del crèdit que els hi dona la ciutadania. “Sense aquest crèdit no som res com a col·lectiu professional” i en las seves intervencions, públiques o en petit comitè , demanava un canvi d’actitud dels periodistes per recuperar la credibilitat i l’interès del públic vers la lectura de diaris.
Al llarg dels quatre anys que presidí el CIC, “Paco” González Ledesma tingué la oportunitat d’observar la pèrdua de pes de la figura professional del periodista, i animava a recobrar la curiositat i la passió per la lectura. Era un home exigent, i al mateix temps dotat d’una gran paciència i comprensió.
El Consell de la Informació de Catalunya el va nomenar president d’honor del CIC juntament amb Josep Maria Cadena, Manuel Parés i Moncho González Cabezas.
També se’l recorda com un dels fundadors del Grupo Democràtic de Periodistes, ja fa quasi mig segle, que lluitava en defensa de la llibertat d’expressió i contra la censura, que ell va patir de manera especial a la dictadura. El 2010 va rebre la Creu de Sant Jordi per la seva trajectòria informativa i la qualitat de la seva obra.
També a la família va crear escola, i van sortir periodistes dos dels treus fills, Enric i Vicky, el primer amb un brillant recorregut com a corresponsal a tres continents. A tots dos, així com a la germana Gloria i, de manera molt particular, a la vídua, María Rosa Torralba, el sincer condol dels que, com ells, enyorarem sempre la personalitat excepcional de Francesc González Ledesma.
Roger Jiménez
President del CIC