Ja podeu consultar l’informe memòria del Consell de la Informació de Catalunya corresponent a l’exercici 2021 i aprovada pel Patronat en reunió plenària de data 10 de març de 2022.
La memòria conté la relació de queixes tramitades, les activitats desenvolupades, l’estat de comptes, etc, i el president del CIC fa el següent balanç de l’any, que reproduïm:
Una eina en favor de la democràcia
Permeteu-me que iniciï la memòria del 2021 parlant d’un esdeveniment que ha esclats l’any 2022, però que és el resultat d’un llarg procés que posa en evidència el valor essencial del periodisme per preservar les democràcies. L’agressió a una democràcia, fràgil i incipient com la ucraïnesa, significa un pols entre el totalitarisme i el model democràtic a escala global.
L’atac a Ucraïna és la culminació del procés de desinformació practicat pel Kremlin per manipular la població i desestabilitzar la Unió Europea. No hauria estat possible sense la repressió soferta pel periodisme independent a Rússia, ni sense l’aclaparadora propaganda i allau de mentides que ha patit la ciutadania russa. Vladímir Putin considera la Unió Europea com un ‘enemic’ al qual ha de debilitar per tots els mitjans precisament perquè els valors democràtics i la llibertat d’expressió i informació constitueixin un mirall per qui són les primeres víctimes de la seva dictadura.
El discurs de l’odi, alimentat pel poder i per mitjans de comunicació sense escrúpols, se sap com comença, però mai com acaba. Per això és imprescindible que hi hagi mecanismes democràtics per detectar-ho i combatre’l. Amb educació; generant arguments alternatius, amb la implicació del conjunt de la societat. I amb eines com els press councils. Sempre lligats a les garanties democràtiques. Recordem-ho una vegada més. El primer es va crear a Suècia l’any 1906 i, després de la Segona Guerra Mundial, la fórmula es va estendre entre les democràcies fins a implantar-se a més de cent països. Entre ells el nostre, gràcies a la determinació que els periodistes catalans ara fa vint-i-cinc anys.
El Consell de la Informació de Catalunya va néixer per vetllar pel compliment del Codi Deontològic que el Col·legi de Periodistes de Catalunya havia aprovat l’any 1992. Des d’aleshores en un punt de referència ètic per a l’exercici del periodisme. Ho dèiem amb la declaració que el 20 d’octubre firmarem conjuntament amb el Col·legi i les onze universitats que imparteixen estudis de periodisme a Catalunya: “El periodisme honest i responsable és més necessari que mai. El repte ètic del periodisme és la lluita activa contra la desinformació i l’expansió de la mentida; la construcció d’espais de credibilitat i confiança que aportin informació rigorosa i veraç als ciutadans, espais que mai contribueixin a la discriminació o al foment dels prejudicis o l’odi. En definitiva, els valors del periodisme que són l’essència del Codi Deontològic”.
El Codi Deontològic, també, dèiem, “és la principal eina amb la qual el periodisme compta per exercir el seu servei a la societat”. El repte del CIC és garantir-ne el compliment, en bé de la qualitat democràtica. Per això, “necessitem que tingui els recursos suficients per poder exercir l’encàrrec que ha rebut per part de la societat, i que les seves resolucions siguin efectives”. Realitzem una funció pública i, com a tal, hem de tenir el suport institucional de les administracions, de manera que garanteixin l’existència del CIC i el respecte a les seves resolucions. Aquest objectiu hi hem dedicat molts esforços durant l’any 2021.
El CIC és una peça clau de la construcció democràtica en la mesura que és una eina d’autoregulació per garantir la qualitat del periodisme. I sense una informació veraç, crítica, responsable, al servei dels ciutadans, no hi pot haver una democràcia plena. En aquesta finalitat, el CIC constitueix un pont, un vincle, entre la professió i els ciutadans. I també amb les universitats, responsables de la formació dels futurs periodistes.
L’expressió tangible d’aquesta voluntat van ser les jornades que vam celebrar el 25 de novembre sobre ètica i periodisme, on les universitats van exposar els treballs acadèmics entorn de la deontologia periodística. Des del CIC, vam entendre aquesta trobada com l’inici d’un treball compartit amb el Col·legi i el món acadèmic per afrontar, junts, els reptes ètics que afronta el periodisme. El CIC ha contribuït a aquesta reflexió col·lectiva amb l’estudi Algoritmes en les redaccions: reptes i recomanacions per dotar a la intel·ligència artificial dels valors ètics del periodisme, realitzat per la investigadora Patrícia Ventura.
L’any 2021 ha estat el segon que hem viscut sota la pandèmia. Roger Jiménez, a l’anterior memòria, la del 2020, va aportar valuoses reflexions. Amb la perspectiva d’un any més a les espatlles, podem insistir en el fet que la pandèmia va evidenciar, de nou, que els periodistes i mitjans de comunicació hem de tenir la màxima llibertat d’informació i d’opinió, però hem d’exercir aquest deure amb la responsabilitat inherent a un servei públic.
En situacions com les derivades de l’emergència sanitària resulta vital que els periodistes i els mitjans de comunicació fomentin la consciència social dels ciutadans, sense renunciar a la imprescindible crítica a la gestió de les administracions. La denúncia dels errors en la gestió de la pandèmia ha d’apel·lar, també, a l’auto responsabilitat de les persones.
Vivim temps molt difícils i complexes. Els mitjans i els periodistes hem de tenir un compromís ferm amb la formació d’una consciència crítica dels ciutadans. I, en cap cas, no hem de contribuir a la confusió que es pot generar en una situació tan complexa com la provocada per la pandèmia o la guerra a Ucraïna. I encara menys, aprofitar l’angoixa i la incertesa per aplicar fórmules pensades exclusivament per aconseguir audiència a qualsevol preu, en lloc d’oferir una informació de qualitat. Aquests principis els hem recordat des del Consell de la Informació de Catalunya .
El vincle entre la llibertat d’expressió i la llibertat d’informació és indeleble. L’article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans estableix que “totes les persones tenim dret a la llibertat d’expressió i opinió, que inclou investigar i rebre informacions/opinions i si es vol difondre-les, sense cap mena de limitació, i per qualsevol mitjà d’expressió”.
La llibertat de premsa vol dir que els periodistes i els mitjans de comunicació tenim el dret i el deure a servir als ciutadans, per sobre d’altres interessos polítics o econòmics. És a dir, la llibertat d’expressió dels periodistes està al servei dels ciutadans, i ha d’estar fora de perill de les pressions o represàlies, tant dels poders com de les mateixes empreses editores. El dret a la informació no és dels periodistes, és dels ciutadans. Aquest principi és bàsic a l’hora de considerar la responsabilitat ètica dels periodistes i dels mitjans de comunicació.
Cada vegada hi ha una actitud més crítica dels ciutadans cap a la tasca dels periodistes i els mitjans de comunicació. De vegades s’expressa de forma molt distorsionada a les xarxes socials, però la presa de consciència sobre el valor essencial de la informació a l’hora de garantir una democràcia de qualitat és esperançadora. En el CIC en som testimonis a través de les queixes que la ciutadania ens fa arribar. Entre elles destaquen les que fan referència a continguts que fomenten discriminacions de persones i col·lectius, conflictes d’interessos, publicitat encoberta, informacions distorsionades per aconseguir audiència a qualsevol preu i la vulneració dels drets d’autor.
Si el dret a la informació és dels ciutadans, com poden els ciutadans tenir garanties que aquesta informació respon als criteris deontològics dels periodistes? Depèn de la responsabilitat personal del periodista i de la responsabilitat corporativa dels mitjans. Però qui vetlla perquè sigui així?
Els consells de la informació de les democràcies estem per donar resposta a aquesta, creixent i necessària, consciència crítica de la ciutadania respecte al periodisme. Perquè tots sabem que el periodisme honest és més necessari que mai per preservar els valors democràtics.
Josep Carles Rius, President
