El Consell de la Informació de Catalunya (CIC) expressa el seu condol a les famílies i els entorns dels menors —de 14 i 15 anys— de Sevilla i Almacelles (Lleida) que han mort per suïcidi. Al mateix temps, observem amb preocupació la forma en què s’està informant i el tipus de cobertura mediàtica que estan rebent aquests dos casos.
Els fets ens porten a recordar alguns principis fonamentals del periodisme responsable, que són objecte de recomanació en l’informe “Com informar del suïcidi. Estat de la qüestió i recomanacions deontològiques per a periodistes” .
Aquests successos tornen a posar de manifest la necessitat de reobrir un debat en profunditat sobre com s’ha d’abordar el suïcidi des del periodisme. Sobretot perquè es tracta de menors d’edat i s’està incorrent en algunes vulneracions greus dels principis deontològics, com ara la difusió de detalls innecessaris, la simplificació de les causes, l’assenyalament de culpables directes (s’estan identificant i exposant públicament menors, sobre tot en xarxes socials) i la reproducció d’especulacions i continguts morbosos. Volem recordar que el suïcidi és un problema de salut pública de caràcter multifactorial, i no pot atribuir-se a una sola causa o esdeveniment.
Tot això pot estar contribuint a generar alarma social, augmentar el patiment de les persones afectades, generar efectes adversos en altres joves vulnerables i provocar efectes mimètics, tot contravenint les recomanacions del Codi Deontològic i de l’informe del CIC sobre com informar del suïcidi.
El Codi Deontològic del Col·legi de Periodistes de Catalunya estableix en el Criteri 9è que totes les persones han de ser tractades amb respecte i dignitat, particularment les més vulnerables, i que cal evitar les intromissions innecessàries i les especulacions gratuïtes. I es parla del risc d’un efecte mimètic.
En casos que afecten menors, el Criteri 11è recorda la necessitat de protegir-ne la identitat i la intimitat siguin víctimes, testimonis o inculpats, i ens recorda que això és especialment pertinent en assumptes d’especial transcendència social, com és el cas.
A les recomanacions actuals del Codi Deontològic podem afegir aquest decàleg (basat en l’estudi realitzat i en la proposta d’actualització del codi) que pot servir de guia en la cobertura d’aquests casos fins que l’actualització del codi ofereixi unes pautes més precises a les quals hi ha actualment sobre aquest tema:
- Tractar el suïcidi com un problema de salut pública, no com un fet de successos.
- Evitar la simplificació de les causes i no atribuir responsabilitats directes a persones de l’entorn.
- No publicar detalls sobre el mètode o el lloc dels fets, ni altres elements que puguin provocar imitació.
- Protegir la identitat i la intimitat dels menors, tant de la víctima com d’altres implicats.
- Evitar el llenguatge i les imatges sensacionalistes, estigmatitzants o morboses.
- Incloure sempre recursos d’ajuda i prevenció, com línies d’atenció i serveis especialitzats, també per a famílies (024, entitats de suport, etc.).
- Evitar destacar, reiterar innecessàriament la notícia o prolongar innecessàriament el focus mediàtic, evitant contribuir a amplificar el seu impacte i el risc d’efecte imitatiu.
- Consultar fonts expertes en salut mental i prevenció del suïcidi per contextualitzar els fets i contribuir a la prevenció.
- Pel que fa als testimonis, és interessant incloure-les només quan aportin context o missatges de prevenció i esperança (especialment els de persones supervivents), i evitar relats morbosos o que puguin augmentar el patiment.
- Recordar la funció social del periodisme: informar amb rigor i respecte pot contribuir a salvar vides i reduir l’estigma.
El Consell de la Informació de Catalunya (CIC) recorda que només un periodisme rigorosament informat, respectuós i compromès amb la salut pública pot contribuir a la comprensió, la prevenció i el suport a les persones que pateixen.
