Tal i com va avançar el Consell de la Informació de Catalunya, ha encarregat un informe sobre la informació publicada per la premsa digital no només catalana sinó també espanyola i internacional, en relació amb els atemptats terroristes a Barcelona i Cambrils el passat 17 d’agost, el qual ha permès conèixer el comportament que van tenir els diaris estudiats, en el marc del Codi Deontològic de la professió periodística a Catalunya.
Segons l’estudi, elaborat per l’equip investigador de MediaACES, la major part dels mitjans digitals examinats han respectat un gran nombre dels principis recollits al Codi Deontològic, pel qual vetlla el Consell de la Informació de Catalunya: s’ha ofert als lectors informació precisa, acurada i contextualitzada; s’han utilitzat mètodes lícits per obtenir informació; i s’ha emprat un ampli ventall de fonts informatives per desenvolupar i sustentar la cobertura. No obstant això, l’incompliment d’altres principis recollits en el Codi ens ajuda a reflexionar sobre els reptes i desafiaments davant dels quals es troben els periodistes en situacions d’aquest tipus.
Una de les qüestions fonamentals sobre la que cal aturar-se és l’incompliment de manera generalitzada del principi 11 del Codi Deontològic del Col·legi de Periodistes de Catalunya, que fa referència a la protecció dels drets dels menors. En aquest apartat s’especifica de forma clara que “cal evitar la difusió de la identitat dels menors quan apareixen com […] inculpats en causes criminals” i que “com a norma general, els menors no han de ser entrevistats ni fotografiats o filmats sense el consentiment explícit dels seus pares”. Tot i això, s’ha localitzat un gran nombre de notícies que inclouen la identificació d’un dels implicats, menor d’edat. De la mateixa manera, s’han publicat diverses imatges de menors desallotjant la zona afectada per l’atemptat.
Les imatges publicades per diversos diaris posen en qüestió el respecte al dret a la privacitat ja que en elles es pot veure clarament la identitat de les víctimes supervivents, així com algunes de les mortals. L’us i abus de la imatge en l’era digital fa difusa una frontera que caldria mantenir ferma, com és la distinció entre l’interès public i privat. En aquest punt també cal assenyalar el problema que planteja l’accés que donen alguns diaris a través de les seves notícies a contingut audiovisual (fotografies i vídeos) creat generalment per usuaris o per altres mitjans, i que contenen imatges d’extrema duresa. Diversos mitjans no fan cap tipus d’advertència als seus lectors sobre aquest contingut, de manera que exposen als ciutadans a un tipus de contingut que no compleix amb els principis elementals de l’ètica periodística.
D’altra banda, es menciona en multiples ocasions l’origen dels presumptes responsables de l’atac, el que pot contribuir a estigmatitzar aquest origen nacional i a criminalitzar el fet migratori en general, com es recorda a l’Annex F: Recomanació sobre la cita de nacionalitats i ètnies del Codi Deontològic.
Totes aquestes observacions (a les quals caldrà sumar noves investigacions sobre la cobertura dels atemptats succeïts a d’altres ciutats com Londres, París o Berlín), han de permetre als periodistes reflexionar sobre les bones i males praxis en el tractament d’atemptats terroristes, amb la finalitat de que aquest debat reverteixi en el seu exercici professional present i futur. El coneixement d’aquestes mancances també ha de servir perquè els ciutadans adquireixin una consciència crítica sobre l’ètica professional i la qualitat informativa que cal exigir als mitjans de comunicació, ja siguin de titularitat pública o privada, en les societats democràtiques.
