La difusió d’imatges de Teresa Romero a l’habitació de l’Hospital Carlos III on està ingressada en estat molt greu han estat objecte de recriminació generalitzada. El Consell de la Informació de Catalunya considera que aquest és l’únic punt positiu d’aquesta qüestió, atès que la indignació mostrada pels piuladors a les xarxes socials mostren molta més sensibilitat que el periodisme que ha emès o ha publicat les imatges.

La llibertat d’informació (dret fonamental) ha de prevaldre sobre els drets fonamentals de la personalitat (honor, intimitat i imatge) perquè, segons la doctrina, els interessos individuals han de cedir davant de l’interès general. Però alguns mitjans audiovisuals o de premsa escrita han confós, en el cas que ens ocupa, el que realment és d’interès general –la malaltia de Teresa. Romero per contagi d’ebola, l’estat de salut de la pacient, la forma d’aïllament de metges i personal sanitari que l’atén, els tractaments innovadors que se li practiquen, la prevenció d’ulteriors contagis- amb tot el que es relaciona amb aquest cas. El dret de la informació sobre un esdeveniment determinat protegeix només el que és d’interès públic d’aquell cas, però no allò que vulnera drets fonamentals de la persona i no aporta res per a la creació de l’opinió pública.

La senyora  Romero està en un estat de postració com qualsevol malalt en perill de mort per més ànim que hi posi per a fer-hi front. Mostrar la malalta, encara que sigui amb el rostre pixelat, en aquesta situació no és una forma ètica de fer periodisme perquè no aporta res de nou a l’opinió pública, no afegeix cap dada rellevant, ni tan sols dóna a conèixer un detall secundari d’interès.

La vulneració del dret a la intimitat de la senyora Romero és evident. El dret a la intimitat té per finalitat garantir a la persona un àmbit reservat de la seva vida privada vinculat a la seva dignitat front al coneixement del altres. Una persona que podria morir en les properes hores té dret a que se li respecti  la privacitat en aquest moment, que és el més íntim d’una vida.

També es conculca el dret a la imatge de la malalta, que és un dret diferent del de la intimitat. Les vulneracions a la intimitat són intromissions en la vida privada que revelen aspectes de la vida personal o familiar. En canvi, el dret a la pròpia imatge té per finalitat salvaguardar la imatge física de les persones privades del coneixement dels altres en moments que poden o no ser íntims. Hi ha intromissió, doncs, en els dos drets fonamentals ja que s’ha difós la imatge gràfica de la senyora Romero sense el seu consentiment en un moment de la seva vida privada.

Si l’hospital disposa d’un circuit tancat d’imatges dels pacients allitats no és per a la seva difusió, sinó per a què els metges i personal sanitari puguin controlar millor el procés de la malaltia, especialment quan es poden produir situacions extremes que necessitin d’una intervenció urgent. La gravació d’imatges, en aquest cas, és una necessitat mèdica per a que sigui utilitzada en el procés de tractament de la malalta, però no com a font informativa periodística.