En l’activitat periodística pocs conflictes són tan importants com aquells que es presenten entre la necessitat d’un lliure fluix informatiu i els drets de les persones a mantenir la seva privacitat i intimitat. Una part del públic pretén conèixer amb detall accidents, tragèdies, crims i tota mena de truculències, i alguns mitjans li faciliten sense tenir en consideració, o fins i tot sabentment, que la publicació complaent d’aquests detalls pot envair greument la vida més íntima de les persones i ferir la seva sensibilitat, o la dels essers més acostats quan es tracta d’un fet hòrrid com el que envolta l’assassinat de Laura Luelmo.
El Consell de la Informació de Catalunya (CIC) insta als professionals i als mitjans a fer-se determinades reflexions abans de comunicar o emetre informacions relacionades, com és el cas, amb la violència de gènere, tractant amb respecte a la víctima, preservant la seva dignitat, i evitant la difusió de particularitats que no afegeixen res d’important al relat principal dels fets i no són crucials per al públic (l’àpat nadalenc de l’empresonat com assassí confés; l’e-mail que la víctima va enviar al seu nuvi abans de sortir de casa; detalls de com se suposa que la va colpejar l’acusat, conjectures sobre el patiment de la víctima, que han decidit a la família, com ja havia fet la jutge que porta el cas, a reclamar que es posi punt final a l’espectacularització, etcètera). En aquesta línia, el CIC demana esforços per prescindir a les xarxes socials dels detalls escabrosos i especulacions que es van publicant en una malsana espiral competitiva. A tall d’exemple, s’han pogut llegir titulars com ara que “La jove assassinada podia haver estat localitzada viva per la Guardia Civil”.
En aquesta línia, el criteri primer del Codi Deontològic de la professió periodística a Catalunya diu:
“Informar de manera acurada i precisa
El professional del periodisme està compromès amb la recerca de la veritat i, conseqüentment, té l’obligació d’acostar-se a la realitat dels esdeveniments amb la màxima fidelitat possible. Els mitjans han d’observar sempre una clara distinció entre les informacions i les opinions, difondre únicament informacions contrastades amb diligència, i evitar la difusió de conjectures i rumors com si es tractés de fets.”
I el punt segon:
“Evitar perjudicis per informacions sense prou fonament
No s’han d’usar expressions injurioses ni difondre dades imprecises o sense base suficient que puguin lesionar la dignitat de les persones i provocar dany o descrèdit a entitats públiques o privades.”
A l’hora d’informar és important també evitar l’ús d’expressions com “atenuants circumstancials” (l’home demanà públicament perdó a la família en acceptar ser l’autor de la mort de la jove) que podrien ajudar-lo judicialment.
El CIC insisteix, per últim, en el màxim respecte vers la vida privada de les persones, un dels drets més apreciats pels membres d’una societat lliure. L’exposició de persones en situacions sensibles i vulnerables crida més i més l’atenció pública, atès que suposa una greu violació de la seva intimitat. Sobre això es pronuncia l’article novè del Codi:
“Respectar el dret a la privacitat
Les persones han de ser tractades amb respecte i dignitat, particularment les més vulnerables. Cal evitar les intromissions innecessàries i les especulacions gratuïtes sobre els seus sentiments i circumstàncies. Danyar de forma injustificada la dignitat dels individus de paraula o amb imatges, fins i tot més enllà de la seva mort, contravé l’ètica periodística.”
